A cau d'orella...

Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2020 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca la XIV Mostra de Fotofilosofia. Un any més, a l'escola volem enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts.  L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.  BASES  1. El termini d’aquesta convocatòria és del 14 de setembre al 25 d’octubre de 2020.  2. Es participa través del blog: “Sapere Audere”, (filosofialestel.blogspot.com). Tot l'alumnat tindrà permís, amb nombre d'usuari i contrasenya, per poder penjar les fotofilosofies. 3. Cada post correspondrà a un alumne/a.  - En el títol s’hi escriu el número del post i la pregunta;  - Dins el post es puja la fotografia ...

Passejant per Barcelona podem trobar tot tipus de missatges: n'hi ha de senzills, de complicats, d'amor, de desamor, de poetes, de revolucions, de vida...  Hi ha un, però, ben a prop de la Catedral que em té encisat: "El món neix a cada besada". Us imagineu que fos veritat? (Il·lús de mi...). Per si no heu estat, la plaça és petita, però molt tranquil·la, acollidora, amb un punt d'inevitable romanticisme. Sembla voler-se aïllar del bullici que l'envolta i crear un clima tan íntim, que sempre voldries allargar el temps cinc minuts més. Sempre he pensat que els llocs als què ens agrada tornar són perquè d'alguna manera ens veiem reflectits en ells. O, com deia Mercedes Sosa, perquè allà, alguna vegada, també vam estimar la vida. Un fotomosàic de Fontcuberta situat al fons recrea la senzilla i eròtica imatge d'un petó. Aquesta és l'expressió més clara, transparent i poderosa per transmetre amor i passió. Davant d'aquesta obra, vull ...

Per tal de celebrar la  Jornada Mundial de la Filosofia  de 2018  (UNESCO, 15 novembre) es convoca la XII Mostra de Fotofilosofia. L’objectiu de la Mostra és aplegar “ espurnes de pensament ” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. Un any més, a l'escola hem volgut enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts. A més, aquest curs celebrem 10 anys de la primera vegada que vam participar a la Mostra, i també que vam incorporar el Projecte Filosofia 3/18 al centre. Totes les nostres Fotofilosofies les podreu veure visitant el nostre blog:  SAPERE AUDERE  Les guanyadores d'enguany, representaran a l'escola en l'acte central de la Mostra, que tindrà lloc el proper dimen un acte públicecres  14 de novembre a le...

La història és nostra i la fan els pobles...  (Salvador Allende) Molt bona Diada a tothom!!  🎗🎗

En un moment en el que la vida et torna a un punt de recolliment i recerca d'un mateix, em trobo amb aquest bell text de Charles Chaplin que va titular "As I began to love myself" (Quan vaig estimar-me de veritat): Quan vaig estimar-me de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom... AUTOESTIMA . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… AUTENTICITAT . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… MADURESA . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per acons...

No et quedis immòbil a la vora del camí no congelis el goig no vulguis amb desgana no et salves ara ni mai                                            no et salvis no t'omplis de calma no reservis del món només un racó tranquil no deixis caure les parpelles pesants com judicis no et quedis sense llavis no t'adormis sense son no et pensis sense sang no et jutgis sense temps Però si                                            malgrat tot no pots evitar-ho i congeles el goig i estimes amb desgana i et salves ara i t'omples de calma i reserves del món només un racó tranquil i deixes caure les parpelles pesants com judicis i et seques sense llavis i et dorms sense son i et penses sense sang i et jutges sense te...

15-16 de novembre. Aquestes són les dates d’enguany del Festival de Filosofia “Barcelona pensa”. El programa d’activitats, a barcelonapensa.cat . Nosaltres a l’escola, com ho portem fent des de fa ja nou anys amb l’alumnat de 4t, assistirem el dimecres 15 a la Mostra de Fotofilosofia representant a l’escola. Com cada any, està tothom convidat!

“ Llibertat ”, poema del poeta francès Paul Éluard i musicat pel Genís Mayola. Imprescindible pel temps que corren, difícilment no us emocionarà. Encara "escric el teu nom"...

Diumenge a la tarda. Intento aturar la ment, però últimament és batalla perduda. Penso en la situació política i social que estem vivint al llarg de les últimes setmanes, inclús mesos. Sento ràbia, impotència davant les mentides i actituds de menyspreu que estem patint i que mai m'hagués imaginat que les podríem viure.  Mentida rere mentida. Amenaça rere amenaça. Odiats i assenyalats per una part de la societat espanyola i mitjans de comunicació. Ens volen rendits, humiliats, oprimits, com sempre. No han tingut prou amb ocupar-nos el país de Policies i Guàrdies Civils, sinó que amb un "a por ellos", s'han atrevit a apallissar els nostres avis i les nostres àvies tot just fa dues setmanes. I el pitjor no és això. El pitjor és la gent d'allà, però també d'aquí, que pensen que van fer el que calia. Que valents! Com si el problema fos realment el fet de ser català o d'haver demanat un referèndum. Mireu cap a Múrcia, que han fet el mateix amb la seva...

En favor del Referèndum, el poble català i en contra de la violència policial: ATURADA DE PAÍS! I que només els petons ens tapin la boca...

No hi havia a València dos amants com nosaltres.  Feroçment ens amàvem del matí a la nit.  Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.  Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.  De sobte encara em pren aquell vent o l’amor  i rodolem per terra entre abraços i besos.  No comprenem l’amor com un costum amable  com un costum pacífic de compliment i teles  (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).  Es desperta, de sobte, com un vell huracà,  i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.  Jo desitjava, a voltes, un amor educat  i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,  ara un muscle i després el peçó d’una orella.  El nostre amor és un amor brusc i salvatge,  i tenim l’enyorança amarga de la terra,  d’anar a rebolcons entre besos i arraps.  Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.  Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses....

Vindrem del Nord i vindrem del Sud. Per la Pau i la Llibertat, avui hem de ser-hi!  # NoTenimPor

Els focs d'aquest Sant Joan Ja les podeu fer ben altes, les fogueres aquest any: cal que brillin lluny i es vegin els focs d’aquest Sant Joan. Cal que es vegin de València, de Ponent i de Llevant .. i en fareu també en la serra perquè els vegin de més enllà. Que la terra està revolta sota els peu dels occitans, i convé que se’n recordin, de l’antiga germandat. Des de que fou esquarterada no s’havia vist pas mai redreçar-se alhora els trossos cadascú pel seu costat. Miracle! gent d’Occitània l’esprit d’Oc s’ha despertat ! Tots la passarem en vetlla, eixa nit de Sant Joan. Tots la passarem en vetlla al voltant dels focs més alts, perquè es parlin uns amb altres com llengües de l’Esperit Sant. Parlaran de serra en serra, i de la més als plans .. Pirineus, si resplandessis tot encés de mar a mar, remembrant als fils den vetlla les memòries del passat, les fiances del pervindre i els misteris de l’atzar, qu...

Feliç dia dels Treball, amb l'enyorat Pepe Rubianes. Ai, si aixequés el cap... ;))

MANIFEST Per la presència de la filosofia en l’ensenyament al Govern i al Parlament de Catalunya Els signants ens adrecem als governants del nostre país per sol·licitar que en la llei d’ensenyament i en el currículum català, la filosofia hi sigui contemplada en tota la seva dignitat i expressió. ASSUMIM 1.- La crida feta pels professors i intel·lectuals italians ( Appello per la filosofia , 1992): “Dirigim una crida a tots els parlaments i governs del món perquè vingui confirmat i reforçat, o introduït a ple dret, en totes les escoles l’estudi de la filosofia en el seu curs històric […] com a premissa indispensable per un autèntic encontre entre els pobles i les cultures i per la fundació de noves categories que superin les contradiccions actuals i orientin el camí de la humanitat vers el bé.” 2.- La Declaració de París (1995): “Confirmem que el foment del debat filosòfic en l’educació i en la vida cultural constitueix una aportació primordial a la formació dels ciutadans ...

David Bowie, Prince, Leonard Cohen i ara George Michael. Quina cara se'ns està quedant veient com la vida s'emporta els nostres genis. Quin any, tu...

Els meus millors desitjos per a totes i a tots en aquestes festes. I, sobretot, i el més important, recordeu ser bons i bones... (o no!) 😉 Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre'n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s'empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s'ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil. Miquel Martí i Pol

"Hem arribat a aquell temps en què som tan vells, que els nostres cossos cauen a trossos, que crec que et seguiré molt aviat. Només vull desitjar-te un bon viatge. Adéu, vella amiga. Tot l'amor. Ens veurem pel camí..." Leonard Cohen va escriure una vegada aquestes paraules a la seva estimada Marianne. Avui, tres mesos després de la mort de la musa, tots dos han trobat el camí del retrobament...