Racons enyorats

Passejant per Barcelona podem trobar tot tipus de missatges: n'hi ha de senzills, de complicats, d'amor, de desamor, de poetes, de revolucions, de vida... 

Hi ha un, però, ben a prop de la Catedral que em té encisat: "El món neix a cada besada". Us imagineu que fos veritat? (Il·lús de mi...).

Per si no heu estat, la plaça és petita, però molt tranquil·la, acollidora, amb un punt d'inevitable romanticisme. Sembla voler-se aïllar del bullici que l'envolta i crear un clima tan íntim, que sempre voldries allargar el temps cinc minuts més. Sempre he pensat que els llocs als què ens agrada tornar són perquè d'alguna manera ens veiem reflectits en ells. O, com deia Mercedes Sosa, perquè allà, alguna vegada, també vam estimar la vida.

Un fotomosàic de Fontcuberta situat al fons recrea la senzilla i eròtica imatge d'un petó. Aquesta és l'expressió més clara, transparent i poderosa per transmetre amor i passió. Davant d'aquesta obra, vull creure encara en la utopia que el món neix a cada besada, aquesta és la veritable revolució. I el món necessita més revolucions com aquesta,.O potser més (o menys) il·lusos confinats com jo...