Cercar o descobrir?

Eterna qüestió aquesta: cercar o descobrir? En l'amor, les amistats, la feina... Busques o realment trobes? Preguntes que segur que ens hem fet alguna vegada i que probablement seguiran sense tenir resposta clara o definitiva. Aquest vídeo parla una mica de tot això. 

I què voleu que us digui sobre el vídeo... Doncs que m'ha agradat. I molt. I ja sabeu que sempre que alguna cosa m'agrada, la comparteixo. Així que aquí la teniu...

Comentaris

Anònim ha dit…
Quan busco una cosa es perquè vull aquella cosa, i lo altre lo únic que fa es interposar-se en el meu camí, altrament dit obstacles. Quan hagi solucionat la meva necessitat ja passarem a lo següent. Soc un tio ordenat. Segur que em perdo moltes coses, però i què? No es el que busco en aquell moment.
Però cadascú es diferent i munta la seva vida com vol.
22 de gener del 2015, a les 9:39
Carme Rosanas ha dit…
M'ha agradat el vídeo i jo crec (com en pons i sense que serveixi de precedent) que sovint busco coses i me'n perdo d'altres, però (a l'inrevés que en pons) crec que hauríem de saber buscar i descobrir, qui sap si tot a la vegada o alternativament. Perquè crec que quan vols o necessites aquelles sabates, també està bé aconseguir-les. I segurament no cal anar amb els ulls tancats i pots veure també les gorres i els jerseis. El punt just, el camí del mig, la mesura adequada, tan difícil...
22 de gener del 2015, a les 9:49
Ada ha dit…
Quin vídeo més bonic!! Jo crec que sempre és millor descobrir, trobar, encontrar-se per casualitat, que buscar... Perquè potser no trobes mai el que busques o simplement perquè li treus encant a la vida.
Malgrat tot, jo no compararia "coses" amb "persones", perquè les persones sóm molt més complicades, extranyes, difícils de trobar i sobre tot, més importants que les coses.
Allò de deixar les portes entre-obertes, et pot donar un fum de possibilitats... i davant de moltes possibilitats potser ens emboliquem i no acabem de saber què és el que realment volem... Bona reflexió!
24 de gener del 2015, a les 19:58
Laura T. Marcel ha dit…
Entre buscar i trobar hi ha una qüestió d'actitud. Buscar és una posició activa i trobar és més passiu. Hi hauria molts matisos entre aquestes dues paraules i tot el que comporten. Però amb intenció o no, a vegades a la vida se't presenten coses, no se si per casualitat o per causalitat, que no buscaves, però que et van com anell al dit. Caldrien moltes hores de reflexió sobre el buscar versus trobar!
25 de gener del 2015, a les 19:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació