Esquirols

Segons l'enciclopèdia catalana, els esquirols són un gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, d'uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres...  [llegir més...]

Però també existeixen un altre tipus d'esquirols, que són aquells que davant d'una jornada de vaga decideixen lliurement (o no...) no secundar-la i continuar assistint al seu lloc de treball com una jornada normal. Estarem d'acord en que prima el respecte a que cada treballador i cada treballadora pugui escollir secundar-la o no, i ara no entraré a analitzar els motius que han portat a aquest treballadors i treballadores a no fer-ne.

El motiu d'aquest post és que jo he estat, per primera vegada en la meva vida, un esquirol. I no em sento gens orgullós de d'haver-ho estat, ens al contrari. Ahir vaig trair els meus principis i he deixat enrere el record d'aquells anys de sindicalisme en que formava part dels piquets informatius (civilitzats) i les crítiques als que actuaven tal i com jo ho vaig fer ahir. 

Em podria escudar en la meva situació personal i, més concret, en la laboral. Però ara, acabat el dia, i després d'un dia en el que no he deixat de pensar sobre aquest tema, em pregunto si realment ha valgut la pena haver anat a treballar aquestes dues que em pertocaven, quan està en joc, no només la meva normalització en el món laboral (i que està així precisament per les polítiques econòmiques que s'estan duent a terme a Catalunya), sinó també per la situació de milers de treballadors i treballadores, joves, pensionistes, etc... que estant patint tota una sèrie de retallades socials i laborals. Realment un acte de insolidaritat d'aquesta mena pot ser justificat per una situació personal, quan realment el que està passant ens afecta a tots i a totes? Jo crec que no. Però ara ja és tard per rectificar...

Amb la meva mala conciència, marxo a dormir amb una cançó d'uns altres "esquirols"... però aquests, dels que no fallen mai quan els vols escoltar.

Comentaris

kika ha dit…
i havent parlat de tants esquirols, saps perquè els diuen esquirols precisament als que treballen quan hi ha vaga?
Sergi ha dit…
Les vagues ja no són el que eren. Penso que la societat ha canviat, i el sistema de protesta hauria de ser diferent també. Vols dir que els sindicats no estan una mica antiquats? És que tot plegat quedarà com una rebequeria, avui tot estarà com sempre. Ja em diràs de què servia aturar-se, si no en traurem res. El país està tan podrit que caldria un canvi de govern, però radical. Tots els polítics al carrer, i tornara començar.
kika ha dit…
referent al tema del meu comentari, he tret això de la vikipedia:

terme utilitzat per referir-se, despectivament, a un treballador que no s'afegeix a una vaga o que supleix altres treballadors en vaga. Tot i que es desconeix l'origen exacte del terme, sembla que prové d'una vaga de 1855 en què els obrers de les fàbriques de Manlleu (Osona) van ser substituïts per treballadors del poble de l'Esquirol (Santa Maria de Corcó).

i com és a sant amaria del corcó (le poble dels esquirols músics) li diuen l'esquirol:

El terme esquirol prové del poble de Santa Maria de Corcó on, a la posada homònima, hi tenien aquest animal com a mascota engabiada al seu vestíbul cap al segle XIX.
Cris (V/N) ha dit…
Bon post, jo vaig fer "vaga encoberta" no m'hi vaig adherir mitjançant l'empresa, però vaig agafar-me un dia de festa....

I si la kika llegeix aixó: Gràcies! m'ha encantat saber una mica més dels esquirols :)

Petons :)
Clidice ha dit…
doncs jo també vaig ser "esquirol" si es vol mirar així, i no ho vaig ser per cap tipus de pressió, ni per qüestions econòmiques, ni personals, ni res, jo vaig fer vaga contra els sindicats (havia estat afiliada). La vaga que hauria secundat hauria d'haver estat feta a principis d'any, abans de ser aprovada la llei, abans de veure la fotografia de la patronal, el govern i els sindicats donant-li el vist i plau. I, com diu en XeXu, que s'ho facin mirar, no podem tenir sindicats que visquin a principis de segle XX en el discurs i que visquin com a funcionaris de la subvenció pública. La incongruència els acabarà matant.
Anònim ha dit…
Aquesta vaga no era una vaga "normal". Els sindicats l'han feta perquè no quedava els quedava cap més remei. Ells són part responsable de tota aquesta situació que estem vivint. Tampoc et sentis malament. Per molt que aparentin davant la TV, no se la creuen ni els que l'han convocada!
Idoia Laurenz ha dit…
Hola oanfer. Tinc un regal per tú. Quan puguis passa pel meu blog.
Petons
Tu no eres això que dius. En tot cas, et podries semblar un poc més al de la foto...però ni per eixes...
Dorm tranquil. Altres deurien estar anys patint insomni i mira'ls, tan panxos.

I després d'aquest comentari tan poc objectiu i sense substància...t'envie un beset i demà serà un altre dia ;)
Anònim ha dit…
ah! els records de quan érem joves i teníem ideals...

encara bo que l'església catòlica va idear el sagrament de la confessió per netejar consciències!

;-)
Elfreelang ha dit…
jo si faig fer vaga Joanfer...però noi només per posar en veu alta, vull dir haver compartit els teus pensaments al respecte...vaja que s'agraeix la teva sinceritat, respecto que no l'hagis fet( la vaga) no li donis més voltes...
Anònim ha dit…
Crec que no hauries de sentir-te culpable. Sempre he pensat que primer van els desitjos i les condicions personals d'algú, i després els seus "compromisos" amb el món.

Si ens perdem a nosaltres mateixos, no tenim res. Per tant, és a nosaltres a qui ens hem de cuidar tota la vida. Fins la mort.



Una abraçada,
Effy.
pepa ha dit…
Jo si que vaig fer vaga. Per responsabilitat perquè cre que ens juguem molt.
Malgrat tots els defectes que puguen tenir els sindicats crec que són necessaris.
A mí el que em fot és que un treballador em diga que no fa vaga perquè li descompten diners i són capaços de gastar-se més de 1000€ en una televisió de plasma per a veure " la roja" o més de 600€ en una entrada per a la Formula 1.
El tema de les subvencions als sindicats, no m'agrada aquesta opció jo preferiria com en altres països on sols es negocia per als que estan afiliats els que no que se busquen la vida.
Però digueu-me quina associació,partit,entitat,llaurador,empreses,administració no reben subvencions? S'haurien de llevar totes.
Xexú estic d'acord caldria canviar de govern, però no estem els ciutadans i els treballadors també podrits?
Anònim ha dit…
Jo no vaig fer vaga i, pitjor encara, no vaig sentir cap típus de remordiment. Potser és perquè encara no m'ha tocat viure cap calamitat laboral. En aquests sentit, la meva vida ha estat flors i violes. Que duri...
joanfer ha dit…
Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat