Fins aviat...
Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista.
I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire. No puc evitar que la por i la incertesa s'hagi apoderat de mi pel fet que no sé si encara se'm tancarà alguna més, O, qui sap, si potser sóc jo mateix el que n'haurà de tancar alguna.
Estic cansat, molt cansat. Però, tot i així, em toca emprendre el vol novament. Però aquesta vegada tot sol (si és que no deixem mai de volar sols, malgrat tot...) per seguir buscant el meu propi pensament, feliç el meu propi món feliç que encara sento que no he trobat.
I tot aquesta situació, que de vegades sento que m'està superant, fa que avui mateix em plantegi tancar aquest blog. "Filosofia avui" va començar amb un objectiu que finalment s'ha esdevingut en un altre. I no tinc paraules per definir tot el que he viscut i m'ha aportat el món de la blogsfera. Diuen que tots el blogs són el reflex tàcit del seu autor; i avui per avui sento que poc més puc aportar en ell.
Algun dia tornaré, almenys aquesta és la meva intenció, però segur que no serà ni amb aquest nom, ni amb aquesta imatge. I tampoc sé si serà d'aquí un mes, d'aquí sis o d'aquí un any... No amagaré que em fa pena, molta pena. Però ara mateix tinc la necessitat de tancara aquesta porta.
Vull agraïr-vos a tots els blogaires i les blogaires que m'heu acompanyat durant tot aquest temps. Ha estat una experiència absolutament magnífica, enriquidora, i de la que em porto molt bons records. No deixaré, però, de passejar pels vostres blogs per seguir deixant el meu granet de sorra...
Això no és un adéu. És un fins aviat...
Comentaris
Espero que trobis aquesta finestra que busquis i que remuntis el vol. I, quan ho facis, que et poguem tornar a trobar per aquí, ni que sigui amb un nom i una imatge diferent. Molta sort!
Però per favor, quan estigues fora d'eixe laberint en que estàs, torna. No t'oblides en ell aquest gran blog, ni la gran persona que ets d'acord? Te mane un fort abraç i molts ànims...
Et desitjo molta sort! No oblidis que ets un home amb recursos!
Una abraçada.
T'enyoraré, molt. Però sé que hi seràs. Jo també hi sóc.
Un petó, una abraçada i el meu millor somriure t'acompanyen.
Pel que fa al blog em sembla que sí que tornaràs i si canvies de blog, de nom i de tot, espero que ens donis alguna pista per a poder saber que ets tu i alegrar-nos del retrobament.
Espero que estiguis bé i si necessites alguna cosa que et poguem donar els amics, ja saps que aquí en tens molts i saps on trobar-nos, on trobar-me...
Una abraçada i fions molt aviat.
Salut i vida...
onatge
una abraçada ben gran i espero retrobar-nos aviat!
pues a mi me gusta tu blog, y creo que escribes muy bién. No dejes de escribir, sino en el blog, aunque sea para tí, puede que te ayude a clarificar que puertas se cierran, cuales se abren,.... cuales pensabas que no podias abrir y que resulta que sí....
El mundo necesita filósofos. También filósofos en instantes como ahora el tuyo.
Recibe un fuerte abrazo de Mar y Pepe.
però mentre les coses vagin normals (una de cada color) hi ha temps i idees per anar-les explicant, i d'aquesta manera anar-les vivint una mica més.
i tu, el pensador, ara que les coses són noves per tu, diferents, ara deus tenir més material que mai per pensar, no?
però cada persona és un món. si creus que estaràs millor sense escriure, doncs endavant. et trobaré a faltar.
i espero retrobar-te algún dia d'alguna manera :-)
Cuida't molt, agafa't temps per a tu, i esperem retrobar-te aviat, que segur que et trobarem a faltar pel món blogaire! :)
Una abraçada!
Molts petons i molta sort.
En llegir el teu post he pensat que l'hauria pogut escriure jo.
També se m'han tancat moltes portes darrerament, fets que m'han repercutit físicament i actualment estic exhausta, sense gota d'energia, crisis d'angoixa etc.
Per això tinc el blog amb teranyines des de fa un mes. No obstant, no em plantejo tancar-lo, sino trobar forces per continuar.
Espero que tu puguis fer el mateix, que trobis també les finestres obertes que et calen i que renovades les energies reemprenguis els teus posts amb el mateix o un altre nom.
Estarem esperant-te i si necessites res ja saps on som.
Una fortissima abracada!
Potser a vegades, posats a fer canvis en la nostra vida, va bé començar de nou, amb quasi tot.
Allò que feiem de més a més, pot ser un estorb per agafar el camí nou, que no hem pogut evitar.
Una abraça Joan!
Molta sort!
Fins aviat!
Sap greu que pleguis, però si és la teva voluntat s'ha de respectar.
Espero que algun dia tornis i ens expliquis les teves bones noves que ben segur tindràs.
Un petó ben fort!
els motius són personals, la causa de desencadenament és la solució.
Només et puc dir que t'entenc.
Et tens a tu i tu saps el què cal fer.
Però si sé que l'amor tot ho cura.
salut i bon viatge
Joan
Irianesh... Bufff, què dir-te a tu... El teu comentari m'ha arribat d'una forma culpidora i no tinc paraules. Ets un autèntic solet. I gràcies per tot. Besets..
Maijo. Procuraré fer servir els recursos que en tingui i, si no, me'ls inventaré. I miraré de fer-te cas en convertit els problemes en aquestes noves oportunitats que dius. Moltes gràcies. Una abraçada.
Xexu. La meva intenció és tornar avuiat, no ho dubtis. Però abans haig de posar ordre a la meva vida i, creu-me, ara mateix està massa embolicada. Moltes gràcies per tot, company. Una abraçada.
Trena. Ostres, la veritat que no he estat conscient que t'hagi ajudat d'aquesta manera. Segur que sóc jo? Segur que no t'estàs confonent de blogaire? Moltes gra`cies de tot cor. Jo també us anyoraré... Per tu una altra abraçada i un somriure...
Carme. Has estat des de bon principi un punt de referència per a mi i això no se'm pot oblidar. No dubtis que el dia que torni us ho faré saber d'una manera o una altra... Gràcies per tot. Una abraçada.
Onatge. Mirarem de treure la força d'on sigui saber en tot moment quines són les portes que has de tancar i les que has de deixar obertes... No sempre és fàcil. Gràcies a tu també. Salut i poesia...
Rits. És cert, tinc aquesta necessitat. No saps mai si encertada o no. Però de vegades és bo, posats a partir de zero en gairebé tot, fer-ho bé. Ens retrobarem aviat. Gràcies. Una abraçada.
Elvira. No caldrà que em trobareu a faltar, perquè no marxo del tot. Bé, potser no estaré com sempre. Però hi seré sense dubtes. El plaer ha estat meu d'haver compartit tantes coses amb vosaltres. Una abraçada.
Vida. Serà un fins aviat, estic segur. Només cal una mica de temps d'ordre i ja està. Seguiré buscant aquest camí que m'ajudi a seguir endavant. Moltes gràcies, vida. Una abraçada.
Tirai. Moltes gràcies, cosineta. Me'n recordo perfectament, com si hagués estat ahir sobre aquesta història. Ens tornarem a veure... I gràcies.
Mar y Pepe. Siempre has tenido muy bienas palabras con este blog. Y la verdad es que te lo agradezco de corazón porque ni yo mismo le he visto esta calidad en mis escritos. Te haré caso y seguirés escribiendo ni que sea para la intimidad. Un besote fuerte y gracias.
Kika. Per sort o per desgràcia tinc molt per pensar i per escalfar-me el cap. Però tot s'ha d'ordenar, tot ha d'estar al seu lloc i això requereix temps i paciència. Ens retrobarem aviat, ja veuràs. Gràcies per tot.
Gemma. Sempre endavant, sense dubtes. És el que toca fer ara més que mai, encara que costi. Gràcies i una abraçada.
Eau. El plaer ha estat meu. Tant de bo pogués ser de vegades com optimista com tu per trobar aquesta sortida. I de fortalesa... bé, de vegades penses que no ho ets prou com et pensaves realment. Però seguirem lluitant. Molts petons i gràcies.
Cris. Em sap molt de greu la teva situació, de veritat. Són moments durs, però hem de sortir i sortirem! Pel que necessitis tu també, Cris, saps on trobar-me no ho dubtis. Moltes gràcies i ànims per tu també. Petons.
Agnés. Sí, és bo començar de nou en gairebé tot. Amb noves energies, noves idees en tot... I estic segur que arribarà el moment que serà així. Moltes gràcies i una altra abraçada per a tu.
Mercè. Aquesta ha estat la meva intenció. Un lloc participatiu i que poguéssim expressar-nos lliurement. Ho he pogut fer millor o pitjor, però vosaltres heu estat aquí i això, per a mi, és el més important. Una braçada.
Ada. Què dir-te a tu... Que moltes gràcies per tot i que el plaer ha estat meu en conéixer gent com vosaltres. Tornaré aviat, no ho dubtis. Besets.
Rita. Us l'explicaré quan arribi el moment. Només dessitjaré que no us adormiu en l'intent... ;P Gràcies per tot. Un petonet.
GEMMA. En la recerca de tot el que dius està la solució no descansaré fins arribar a aquest punt. Gràcies a tu també. Petons.
Joan. L'amor a la vida i a un mateix, encara que de vegades costi tenir l'autoestima alta, és el que ens ha d'ajudar a sortir dels mals moments. Moltes gràcies per tot, company. Una forta abraçada.
Fada. Continuaré per aquí, fada, no ho dubtis. Mica en mica ens anirem recuperant, estic segur, i tornaré a ser el mateix d'abans. Moltes gràcies i molts petons per tu tambe.
Igualment, el meu propi blog m'informarà quan tornes del teu viatge per tornar a llegir les teues fantàstiques reflexions.
Ah, i si se't tanquen les portes i no trobes finestres obertes, obri un forat per les parets a cops de puny.
Molta sort.
Effy.
Effy. Com molt bé dius, ara toca a retrobar-me a mi mateix, que no serà una tasca gens fàcil. I si per fer-ho, i trobar aquestes finestres obertes, o noves portes per obrir, no dubtaré en faré servir els punys si cal... Moltes gràcies i fins la tornada.
una abraçada, d'acord?
l'altre dia passant per un indret familiar per a tu, vaig pensar-te!
els vents et seran favorables, veuràs que si!
M'has deixat encuriosit per aquest indret. Sigui quin sigui, gràcies per haver pensat en mi. Un petó ben fort! ;)
Una salutació i gràcies per passejar pel meu blog
Molta sort, la mereixes!!
Gràcies a tu per comentar... ;)
Albanta. Gràcies per les teves boniques paraules, Albanta. Seguiré buscant aquesta sort sense descans...
Petons!
Petons i una forta abraçada, ja saps on sóc, i si un dia vols fer un cafetó vaig un cop al mes a la teva ciutat, tens el meu correu al bloc :) cuida't moltíssim, d'acord?
Però de vegades ens agradaria que les coses fossin d'una altra manera i no costés tan aixecar el vol.
Et prenc la paraula sobre el cafè, i tant que sí... ;)
Moltes gràcies i un petó ben fort!
Gràcies, zel. Un petó ben fort per tu...
Kweilan. Gràcies per la teva visita i una altra abraçada per tu...
Quin rollo que t'he fotut!!, ho sento, es que no puc evitar sentir-me malament, quan alguna persona no esta bé..sempre intento canviar-ho
Un acudit perque riguis :D
que li diu un gra de sorra a un altre en el desert?
Quin ambientillo!!!!
cuida't molt, una abraçada
I no et sentis malament, tot sortirà bé, estic segur... ;)
I sobre l'acudit... jajaj... molt bo, sí senyor. Miraré de buscar jo també aquest ambientillo que m'animi... ;P
Moltes gràcies per les teves paraules i bentornada... ;)
Molts petons!
tot i així, donar-te molts ànims i confirmar el que molts altres ja t'han dit... si no es tanquen portes no hi ha espai per a què se'n puguin obrir de noves... i tot i que espanti una mica la novetat, ens obliga a seguir ben vius i a fer nous aprenentatges que no són més que nous tresors que ens conformen com a persones i ens fan més savis...
somriu i cuida't molt, segur que t'ho mereixes i et sentarà bé!
una abraçada!
Gràcies per les teves paraules, Mar.
Una abraçada per tu!
petó de dilluns estrenat
Petó de dilluns per a tu també, maca... ;)
Gràcies per la teva visita.
Petons.
Moltes gràcies per les teves paraules.
Salut! ;)
Molts petons... ;)
I a la resta de companys i companyes, comentar-vos que molt aviat tornareu a tenir notícies meves... Petons i abraçades! ;)
Serà un plaer llegir-te..