Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista.

I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire. No puc evitar que la por i la incertesa s'hagi apoderat de mi pel fet que no sé si encara se'm tancarà alguna més, O, qui sap, si potser sóc jo mateix el que n'haurà de tancar alguna.

Estic cansat, molt cansat. Però, tot i així, em toca emprendre el vol novament. Però aquesta vegada tot sol (si és que no deixem mai de volar sols, malgrat tot...) per seguir buscant el meu propi pensament, feliç el meu propi món feliç que encara sento que no he trobat.

I tot aquesta situació, que de vegades sento que m'està superant, fa que avui mateix em plantegi tancar aquest blog. "Filosofia avui" va començar amb un objectiu que finalment s'ha esdevingut en un altre. I no tinc paraules per definir tot el que he viscut i m'ha aportat el món de la blogsfera. Diuen que tots el blogs són el reflex tàcit del seu autor; i avui per avui sento que poc més puc aportar en ell. 

Algun dia tornaré, almenys aquesta és la meva intenció, però segur que no serà ni amb aquest nom, ni amb aquesta imatge. I tampoc sé si serà d'aquí un mes, d'aquí sis o d'aquí un any... No amagaré que em fa pena, molta pena. Però ara mateix tinc la necessitat de tancara aquesta porta. 

Vull agraïr-vos a tots els blogaires i les blogaires que m'heu acompanyat durant tot aquest temps. Ha estat una experiència absolutament magnífica, enriquidora, i de la que em porto molt bons records. No deixaré, però, de passejar pels vostres blogs per seguir deixant el meu granet de sorra...

Això no és un adéu. És un fins aviat...

Comentaris

Anònim ha dit…
Acabem de rebre una mala notícia. Sap greu que ens deixis.
Espero que trobis aquesta finestra que busquis i que remuntis el vol. I, quan ho facis, que et poguem tornar a trobar per aquí, ni que sigui amb un nom i una imatge diferent. Molta sort!
Irianesh ha dit…
Joan replanteja-te-ho, jo pense que escriure t'anirà bé en aquests moments però de totes formes, si no et veus amb ganes només dir-te que, eixe vol que dius no l'emprendràs sol, perquè encara que a molts kilómetres de distància, estem aci amb tu, per ajudar-te sempre...
Però per favor, quan estigues fora d'eixe laberint en que estàs, torna. No t'oblides en ell aquest gran blog, ni la gran persona que ets d'acord? Te mane un fort abraç i molts ànims...
Maijo Ginovart ha dit…
Estem aquí per a aprendre. Les portes que es tanquen no es tanquen perquè sí. Per seguir avançant cal folrar-nos de noves experiències. No hi ha problemes, tot són noves oportunitats. No val a mirar enrere...
Et desitjo molta sort! No oblidis que ets un home amb recursos!
Una abraçada.
Sergi ha dit…
Vaja, és una llàstima. Però exposant els motius que ens expliques, queda clar que has de buscar els teus camins per trobar l'estabilitat, anar deixant anar llast. Espero que tot es posi a lloc aviat. I referent al blog, veurem si et tornen les ganes abans o després, ja ens avisaràs si decideixes tornar. Ha estat un plaer compartir aquest temps amb tu.
trena ha dit…
joan, tu m'has ajudat a trobar les finestres obertes que jo no veia, o les veia tancades. Sàpigues que sempre que ho necessitis, tens moltes persones que et podem oferir la nostra llum per ajudar-te a obrir les finestres, que ara no veus.

T'enyoraré, molt. Però sé que hi seràs. Jo també hi sóc.

Un petó, una abraçada i el meu millor somriure t'acompanyen.
Carme Rosanas ha dit…
Joan, et desitjo molt a sort i que trobis el teu nou camí sense massa dificultats...

Pel que fa al blog em sembla que sí que tornaràs i si canvies de blog, de nom i de tot, espero que ens donis alguna pista per a poder saber que ets tu i alegrar-nos del retrobament.

Espero que estiguis bé i si necessites alguna cosa que et poguem donar els amics, ja saps que aquí en tens molts i saps on trobar-nos, on trobar-me...

Una abraçada i fions molt aviat.
onatge ha dit…
Joan, crec que t'entenc... Tot la força està dintre teu. Hi ha portes que és bo que es tanquin, d'aquesta manera ens deixen entrar per les del costat que abans no veiem... "Si els teus mals tenen remei, perquè t'amoïnes, i si no en tenen, perquè amoïnar-se...

Salut i vida...
onatge
rits ha dit…
Joan, la veritat és que no sé ben bé què dir-te. Si tens la necessitat de tancar el blog, endavant. Fes el que necessitis fer per trobar aquestes finestres, que estic segura que arribaran. I per aquí estarem, esperant que ens puguis explicar tots aquells canvis, rumbs nous i finestres que s'obren, sigui amb el format que sigui.

una abraçada ben gran i espero retrobar-nos aviat!
Elfreelang ha dit…
Tant debò aquests canvis que dius de 180º no siguin al capdavall tant negatius o plens d'incertesa tals com ara t'imagines o veus...t'havies convertit en part del meu món blocaire i et trobaré a faltar Joan...a mi personalment quan estic trista o fotuda em va bé escriure al bloc, em serveix, però tothom ha de triar el camí que vol trepitjar i si la teva decisió és no escriure més al bloc no hi ha res a dir ....se't trobarà a faltar, de debò....em sap greu...estaré amatent per si et repenses o tornes , com tu dius amb un altre nom...un plaer haver-te llegit! que tinguis molta sort! una abraçada!
Vida ha dit…
Tots esperem que sigui un fins aviat. Jo tinc experiència amb això de tancar i retornar...sé que tornaràs perquè precisament quan les portes es tanquen aquesta finestrona blogaire pot esdevenir una sortida que alleugereix i acompanya. Molta sort, Joanfer, i esper que trobis el camí i la força. Una forta abraçada!
Unknown ha dit…
Tampoc sé ben bé que dir-te, cosinet (espero que recordis perquè et dic així). Molts ànims, molta sort i esperem que tornis ben aviat!
Hola Joan,
pues a mi me gusta tu blog, y creo que escribes muy bién. No dejes de escribir, sino en el blog, aunque sea para tí, puede que te ayude a clarificar que puertas se cierran, cuales se abren,.... cuales pensabas que no podias abrir y que resulta que sí....
El mundo necesita filósofos. También filósofos en instantes como ahora el tuyo.
Recibe un fuerte abrazo de Mar y Pepe.
Garbí24 ha dit…
Fins aviat doncs...i si necessites suport...ja saps on estem...Anims i sempre endavant
kika ha dit…
em sap greu tot això que dius. jo sempre he pensat que si un dia deixo el blog és perquè tot va tant extremadament bé que tinc tantes altres coses fantàstiques per fer que no tinc temps d'escriure.
però mentre les coses vagin normals (una de cada color) hi ha temps i idees per anar-les explicant, i d'aquesta manera anar-les vivint una mica més.
i tu, el pensador, ara que les coses són noves per tu, diferents, ara deus tenir més material que mai per pensar, no?
però cada persona és un món. si creus que estaràs millor sense escriure, doncs endavant. et trobaré a faltar.
i espero retrobar-te algún dia d'alguna manera :-)
Gemma ha dit…
Tal com diu en Garbi24, SEMPRE ENDAVANT!
Cuida't molt, agafa't temps per a tu, i esperem retrobar-te aviat, que segur que et trobarem a faltar pel món blogaire! :)
Una abraçada!
Idoia Laurenz ha dit…
Hola Joan. Per a mi ha estat un veritable plaer haver-te conegut. Estic segura de que trobaràs sortida al teu moment. Sembla una crisis personal però tú ets molt fort...això es veu de lluny.
Molts petons i molta sort.
Cris ha dit…
Joafer, no saps com t'entenc!
En llegir el teu post he pensat que l'hauria pogut escriure jo.
També se m'han tancat moltes portes darrerament, fets que m'han repercutit físicament i actualment estic exhausta, sense gota d'energia, crisis d'angoixa etc.

Per això tinc el blog amb teranyines des de fa un mes. No obstant, no em plantejo tancar-lo, sino trobar forces per continuar.

Espero que tu puguis fer el mateix, que trobis també les finestres obertes que et calen i que renovades les energies reemprenguis els teus posts amb el mateix o un altre nom.
Estarem esperant-te i si necessites res ja saps on som.
Una fortissima abracada!
Agnès Setrill. ha dit…
Et dic el mateix que la Carme.

Potser a vegades, posats a fer canvis en la nostra vida, va bé començar de nou, amb quasi tot.

Allò que feiem de més a més, pot ser un estorb per agafar el camí nou, que no hem pogut evitar.

Una abraça Joan!
Molta sort!
mim & m ha dit…
molta sort company! filosifia avui ha estat un espai on la gent s'hi ha expressat molt "de veritat". una abraçada, Mercè.
Ada ha dit…
Recolze tot el que et diuen als comentaris, Joan, i espere que en poc temps pugues tornar a veure les coses amb més optimisme... ha estat un plaer llegir-te, espere que tornes prompte.
Fins aviat!
Rita ha dit…
Joan espero que se't tornin a obrir portes i finestres ben aviat i que tot torni a rutllar.

Sap greu que pleguis, però si és la teva voluntat s'ha de respectar.

Espero que algun dia tornis i ens expliquis les teves bones noves que ben segur tindràs.
Un petó ben fort!
GEMMA ha dit…
Joan, que aquesta nova etapa que encetes t'aporti bells aprenentatges, noves il.lusions, moltes alegries i tot allò que necessites per sentir-te en un estat bellament plaent. Fins ben aviat maco!
romanidemata ha dit…
el desanim quan ens aclapara és demolidor...
els motius són personals, la causa de desencadenament és la solució.
Només et puc dir que t'entenc.
Et tens a tu i tu saps el què cal fer.
Però si sé que l'amor tot ho cura.

salut i bon viatge
Joan
fada ha dit…
Os... em sap molt de greu, de debò. Evidentment la teva decisió s'ha de respectar però feia poc que ens havíem descobert i almenys a mi m'agradava molt el que escrivies tant aquí com als comentaris. I és que hi ha blogaires que t'entren bé des de bon començament i tu n'eres un. Quina llàstima! Ara que si dius que ens continuaràs visitant doncs no et trobarem tant a faltar. En fi, que tinguis molta sort en aquests canvis. Segur que tard o d'hora veuràs aquesta finestra que esperes. Molts petons.
joanfer ha dit…
Albert. Moltes gràcies. No deixaré de buscar aquestes finestres obertes o, potser, n'hauré d'obrir-les jo mateix. Espero poder tornar aviat amb tots vosaltres. Moltes gràcies, company.

Irianesh... Bufff, què dir-te a tu... El teu comentari m'ha arribat d'una forma culpidora i no tinc paraules. Ets un autèntic solet. I gràcies per tot. Besets..

Maijo. Procuraré fer servir els recursos que en tingui i, si no, me'ls inventaré. I miraré de fer-te cas en convertit els problemes en aquestes noves oportunitats que dius. Moltes gràcies. Una abraçada.

Xexu. La meva intenció és tornar avuiat, no ho dubtis. Però abans haig de posar ordre a la meva vida i, creu-me, ara mateix està massa embolicada. Moltes gràcies per tot, company. Una abraçada.

Trena. Ostres, la veritat que no he estat conscient que t'hagi ajudat d'aquesta manera. Segur que sóc jo? Segur que no t'estàs confonent de blogaire? Moltes gra`cies de tot cor. Jo també us anyoraré... Per tu una altra abraçada i un somriure...

Carme. Has estat des de bon principi un punt de referència per a mi i això no se'm pot oblidar. No dubtis que el dia que torni us ho faré saber d'una manera o una altra... Gràcies per tot. Una abraçada.

Onatge. Mirarem de treure la força d'on sigui saber en tot moment quines són les portes que has de tancar i les que has de deixar obertes... No sempre és fàcil. Gràcies a tu també. Salut i poesia...

Rits. És cert, tinc aquesta necessitat. No saps mai si encertada o no. Però de vegades és bo, posats a partir de zero en gairebé tot, fer-ho bé. Ens retrobarem aviat. Gràcies. Una abraçada.

Elvira. No caldrà que em trobareu a faltar, perquè no marxo del tot. Bé, potser no estaré com sempre. Però hi seré sense dubtes. El plaer ha estat meu d'haver compartit tantes coses amb vosaltres. Una abraçada.

Vida. Serà un fins aviat, estic segur. Només cal una mica de temps d'ordre i ja està. Seguiré buscant aquest camí que m'ajudi a seguir endavant. Moltes gràcies, vida. Una abraçada.

Tirai. Moltes gràcies, cosineta. Me'n recordo perfectament, com si hagués estat ahir sobre aquesta història. Ens tornarem a veure... I gràcies.

Mar y Pepe. Siempre has tenido muy bienas palabras con este blog. Y la verdad es que te lo agradezco de corazón porque ni yo mismo le he visto esta calidad en mis escritos. Te haré caso y seguirés escribiendo ni que sea para la intimidad. Un besote fuerte y gracias.
joanfer ha dit…
Garbi. Fins aviat, company. És bo saber que puc comptar amb vosaltres. Una abraçada.

Kika. Per sort o per desgràcia tinc molt per pensar i per escalfar-me el cap. Però tot s'ha d'ordenar, tot ha d'estar al seu lloc i això requereix temps i paciència. Ens retrobarem aviat, ja veuràs. Gràcies per tot.

Gemma. Sempre endavant, sense dubtes. És el que toca fer ara més que mai, encara que costi. Gràcies i una abraçada.

Eau. El plaer ha estat meu. Tant de bo pogués ser de vegades com optimista com tu per trobar aquesta sortida. I de fortalesa... bé, de vegades penses que no ho ets prou com et pensaves realment. Però seguirem lluitant. Molts petons i gràcies.

Cris. Em sap molt de greu la teva situació, de veritat. Són moments durs, però hem de sortir i sortirem! Pel que necessitis tu també, Cris, saps on trobar-me no ho dubtis. Moltes gràcies i ànims per tu també. Petons.

Agnés. Sí, és bo començar de nou en gairebé tot. Amb noves energies, noves idees en tot... I estic segur que arribarà el moment que serà així. Moltes gràcies i una altra abraçada per a tu.

Mercè. Aquesta ha estat la meva intenció. Un lloc participatiu i que poguéssim expressar-nos lliurement. Ho he pogut fer millor o pitjor, però vosaltres heu estat aquí i això, per a mi, és el més important. Una braçada.

Ada. Què dir-te a tu... Que moltes gràcies per tot i que el plaer ha estat meu en conéixer gent com vosaltres. Tornaré aviat, no ho dubtis. Besets.

Rita. Us l'explicaré quan arribi el moment. Només dessitjaré que no us adormiu en l'intent... ;P Gràcies per tot. Un petonet.

GEMMA. En la recerca de tot el que dius està la solució no descansaré fins arribar a aquest punt. Gràcies a tu també. Petons.

Joan. L'amor a la vida i a un mateix, encara que de vegades costi tenir l'autoestima alta, és el que ens ha d'ajudar a sortir dels mals moments. Moltes gràcies per tot, company. Una forta abraçada.

Fada. Continuaré per aquí, fada, no ho dubtis. Mica en mica ens anirem recuperant, estic segur, i tornaré a ser el mateix d'abans. Moltes gràcies i molts petons per tu tambe.
Salvador Macip ha dit…
Que sigui de debò un fins aviat i no un adéu! Ànims i molta sort.
Anònim ha dit…
Els blogs acaben sent la pròpia essència de l'autor ja que es tracta d'un subtil instrument que canalitza per complet les nostres sensacions i sentiments. Si trobes que pel moment no pots aportar res, sempre et pots dedicar a trobar-te a tu mateix. Que no és gens fàcil, i no tots ho aconsegueixen. Reconec les sensacions que has descrit i no puc dir res més que ànims, i que lluites. Igualment, d'aquesta batalla que és la vida ningú eixirà viu, però hem de fotre tot el que puguem mentre tinguem alè.

Igualment, el meu propi blog m'informarà quan tornes del teu viatge per tornar a llegir les teues fantàstiques reflexions.

Ah, i si se't tanquen les portes i no trobes finestres obertes, obri un forat per les parets a cops de puny.

Molta sort.
Effy.
joanfer ha dit…
SM. Això és el que espero, Salvador. Els adéus m'han agradat mai, no saps mai el que et depararà la vida en el futur. Estic segur que ens tornarem a retrobar... Una abraçada.

Effy. Com molt bé dius, ara toca a retrobar-me a mi mateix, que no serà una tasca gens fàcil. I si per fer-ho, i trobar aquestes finestres obertes, o noves portes per obrir, no dubtaré en faré servir els punys si cal... Moltes gràcies i fins la tornada.
caterina ha dit…
Molts ànims, Joan! Diuen que les etapes complicades són noves oportunitats futures i que la vida a vegades ens lleva coses pel nostre bé, encara que sols amb el temps ens adonem que és així. Sé que totes aquestes paraules no serveixen de res quan un està malament però, en etapes dolentes, a vegades pensar en frases d'aquestes m'ajuda a tirar endavant. Esper que estiguis millori aquí estarem esperant que tornis :) Una abraçada ben forta!
joanfer ha dit…
Caterina. Ens anem recuperant poc a poc... Hi ha moments que penso que massa poc a poc, però l'important és continuar cercant sortides a aquesta situació que, tant de bo, només sigui temporal. Moltes gràcies pels teus ànims. Petons.
fanal blau ha dit…
joanfer,

una abraçada, d'acord?
l'altre dia passant per un indret familiar per a tu, vaig pensar-te!
els vents et seran favorables, veuràs que si!
joanfer ha dit…
Fanal, ets un autèntic solet... Espero que aquests vents vinguin aviat, perquè al final un s'acaba cansant de ballar sota tanta pluja...
M'has deixat encuriosit per aquest indret. Sigui quin sigui, gràcies per haver pensat en mi. Un petó ben fort! ;)
khalina ha dit…
Ohh, entro al teu blog, i trobo un fins aviat.
Una salutació i gràcies per passejar pel meu blog
Albanta ha dit…
Per alt que voles, per lluny que camines, seguirem sentint-te ahi... estimat company.
Molta sort, la mereixes!!
joanfer ha dit…
Khalina. Un fins aviat sempre és un fins aviat. Seguirés passejant pels vostres blogs fins que trobi la inspiració justa per tornar.
Gràcies a tu per comentar... ;)

Albanta. Gràcies per les teves boniques paraules, Albanta. Seguiré buscant aquesta sort sense descans...
Petons!
Cris (V/N) ha dit…
Joan, em sap molt de greu, però em sembla intuïr que només és un punt i seguit, carregar les bateries i tornar a engegar nous projectes amb més força i empenta si cal, oi que si? Diga'm que si....

Petons i una forta abraçada, ja saps on sóc, i si un dia vols fer un cafetó vaig un cop al mes a la teva ciutat, tens el meu correu al bloc :) cuida't moltíssim, d'acord?
joanfer ha dit…
Cris. Jo més que ningú desitja que això només sigui un paréntesi, un punt i seguit com tu dius...
Però de vegades ens agradaria que les coses fossin d'una altra manera i no costés tan aixecar el vol.
Et prenc la paraula sobre el cafè, i tant que sí... ;)
Moltes gràcies i un petó ben fort!
zel ha dit…
Un petó molt fort, però molt, de vegades és molt dur començar noves sendes, però això diu el poema,que hi ha un altre camí pels bons guerrers, i tu tens la valentia i el cap prou ben moblat com per seguir. Endavant, Joan, endavant mirant amunt. Una abraçada!
kweilan ha dit…
Una abraçada molt forta.
joanfer ha dit…
Zel. Tant de bo tingués tan clar com tu, que aquest cabet que tinc estigui tan ben moblat... Sigui com sigui, de valentia no em faltarà per seguir mirant endavant...
Gràcies, zel. Un petó ben fort per tu...

Kweilan. Gràcies per la teva visita i una altra abraçada per tu...
Lucia Luna ha dit…
Hoooola!! ara he tornat jo, i tu tornes a marxar, nonono!!! aixo no potser, t'has d'animar, i no parlo per parlar, la meva vida tambe ha tingut canvis constants, pero has d'aixecar cap, sortir, contemplar ls lluna prenen un te, encara que sigui sol, torbar-te a tu mateix, gaudri de petites coses que potser abans no feies...trobar el teu equilibri per ser tu mateix...no canviis, dius que potser tornes pero diferent, no canviis, cadascú és com es, i aixo és l'autentic, ser un mateix.
Quin rollo que t'he fotut!!, ho sento, es que no puc evitar sentir-me malament, quan alguna persona no esta bé..sempre intento canviar-ho

Un acudit perque riguis :D
que li diu un gra de sorra a un altre en el desert?
Quin ambientillo!!!!
cuida't molt, una abraçada
joanfer ha dit…
Lucia!! T'hem trobat a faltar molt! Espero que la meva només sigui una aturada temporal, la veritat. Miraré de fer-te cas en tot el que em dius, t'ho prometo. I sobre els canvis... de vegades van bé fer segons quins canvis per tornar a començar de ben nou...
I no et sentis malament, tot sortirà bé, estic segur... ;)
I sobre l'acudit... jajaj... molt bo, sí senyor. Miraré de buscar jo també aquest ambientillo que m'animi... ;P
Moltes gràcies per les teves paraules i bentornada... ;)
Molts petons!
mar ha dit…
ja veig que arribo tard...
tot i així, donar-te molts ànims i confirmar el que molts altres ja t'han dit... si no es tanquen portes no hi ha espai per a què se'n puguin obrir de noves... i tot i que espanti una mica la novetat, ens obliga a seguir ben vius i a fer nous aprenentatges que no són més que nous tresors que ens conformen com a persones i ens fan més savis...

somriu i cuida't molt, segur que t'ho mereixes i et sentarà bé!
una abraçada!
joanfer ha dit…
Mar. Mai no és tard... diuen. Podré haver vist tancar-se portes, podré seguir estant neguitós, podré haver perdut moltes coses, potser masses, i potser en seguiré perdent... però el somriure... el somriure mai el perdré, malgrat tot.
Gràcies per les teves paraules, Mar.
Una abraçada per tu!
fanal blau ha dit…
joanfer...l'escola...

petó de dilluns estrenat
fanal blau ha dit…
no m'ho puc acabar de creure...hem escrit simultàniament. ara acabo de llegir el teu comentari mentre jo rondava per aquí...:)
joanfer ha dit…
És cert! Me n'acabo d'adonar jo també ara mateix! jajaj
Petó de dilluns per a tu també, maca... ;)
Judit ha dit…
Ostres... es veu que he arribat tard :( Amb temps, espero poder anar llegint cosetes, així que no tanquis el blog, almenys deixa'l visible com ara, perquè puguem xafardejar una miqueta :P
joanfer ha dit…
Tranquila Lluna. Tot romandrà tal qual durant força temps, encara que canvïi d'aspecte i de nom. T'ho faré saber... ;)
Gràcies per la teva visita.
Petons.
Judit ha dit…
Espero doncs que m'ho facis saber, he estat mirant el teu blog i ostres, quina llàstima!!! avisa'm si estàs en algun altre lloc!!! salut i fins aviat!!!
joanfer ha dit…
Ho faré, Lluna. I potser molt abans del que jo mateix m'esperava...
Moltes gràcies per les teves paraules.
Salut! ;)
fanal blau ha dit…
jo també vull que m'avisis! :)
joanfer ha dit…
Això ni ho dubtis, fanal! ;)
llum ha dit…
Que tinguis molta sort en aquest nou viatge. Que siguis prou valent per afrontar-lo i prou intuitiu per saber quin és el millor camí per fer-lo. Espero que trobis el que busquis, sigui el que sigui. Molts petons.
joanfer ha dit…
Moltes gràcies, Llum. El camí s'està fent llarg, però arribarem a bon port, estic segur. Últimament no sé si l'instint el tinc gaire afinat o no, però de vegades cal prestar-li més atenció.
Molts petons... ;)

I a la resta de companys i companyes, comentar-vos que molt aviat tornareu a tenir notícies meves... Petons i abraçades! ;)
lolita lagarto ha dit…
Avui la catosfera somriu... està contenta .... i jo també!
Serà un plaer llegir-te..
joanfer ha dit…
El somriure és allò que no podem permetre'ns el luxe de perdre-ho mai. Jo també estic molt content, Lolita. El plaer de tornar ha estat meu... Gràcies! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat