Una bonica rosa
"L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa.
Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la...
Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat..."
(joanfer)
Iniciativa publicada a Col·lecció de Moments
Comentaris
Salut i amistat.
onatge
D'amics AUTÈNTICS, n'hi ha ben pocs, i com tu bé dius en la frase és un equilibri difícil saber trobar la mesura entre la proximitat però alhora la prudència. També crec que hi ha d'haver reciprocitat sino el vincle està condemnat a desaparèixer.
L'amistat és un privilegi i un tresor. Cal ser conscients que cal cuidar-la!
Gràcies per convidar-nos a la reflexió Joanfer!
Petons!
Ha d'haver molta llibertat entre dos amics, se's amic quan no hi han compromisos, obligacions... sols la voluntat de ser-ho.
Bona nit Joanfer
Molts petons!, bona nit ;)
La amistat molts cops la descobreixis en els moments difícils.
Salut!
Petons
Moltíssimes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris...
Un saludet!
Un saludet Joan que fa temps que no sé res de tu!! spere que tot vaja genial =)
Gràcies! ;)
Irianesh. La veritat és que vaig trampejant amb un final de curs que està sent especialment dur. Només espero sobreviure... ;)
Moltes gràcies! ;)
i que em fa una mica de mal. Recentment he perdut una amistat per estrényer-la massa.
Rits. Em sap greu haver-te recordat aquesta història. A més aquestes pèrdues, pel fet de sentir-te culpable, són les més doloroses. Pren temps, no perdis l'esperança en recuperar-la... ;)
Agnés. jajaja... gràcis pel cumpliment. Acabes de guanyar-te un punt positiu... ;P
Mai no m'he considerat un poeta, tant de bo... I de fusta?? Conglomerada potser sí... Gràcies, maca! ;)
Elvira. Potser sense aquestes espines no seria tan maca, no creus? Gràcies! ;)
Una abraçada Joan!
Rokins. Era exactament el que em proposava... El tema ben ho valia. Moltíssimes gràcies...
Una altra per tu... ;)
Una abraçada!
M'agrada tant haver de pensar-hi...i tu sempre proposes un raconet on poder fer-ho...
M'alegro que trobis aquí un raconet per poder pensar i, alhora, m'agrada que tu també ens facis pensar a nosaltres... ;)
Una forta abraçada per tu també... ;)
Una abraçada
Molt bonica, la reflexió!
Una abraçada.
Gràcies, maca. Una altra abraçada per tu! ;)
Gemma. Jo personalment miro de no punxar-me massa. Tot i que algunes vegades només és una punxadeta, d'altres fan molt de mal aquesta punxada. Bé, de vegades penso que cal punxar-se per arribar a assolir aquesta cura, aquest equilibri...
Moltes gràcies! Una abraçada... ;)