L'opi del poble
Pels que ens agrada el futbol amb moderació, ara que tindrem futbol cada dia (per pal·liar la crisi, diuen; déu ser la d'uns quants) i, així, convertir-lo, com diria Karl Marx, en "l'opi del poble" contemporani, faig una crida a prendre aquesta iniciativa amb certa "filosofia"...
Comentaris
Je, je, je... Confuci d'àrbitre!
Quin partit! Quina saviesa, com passen de la pilota, quina calma... ep de moment, en el punt que estic... a veure si s'animarà... Sócrates parlant sol...
Ara s'anima, la cosa... targetes i tot!
Goooooooooooooooooool!
Res, res, que aquests alemanys no saben perdre!
Boníssim!
O les dues coses: sóc una friki no futbolera.
Xexu. La filosofia sempre va bé per ensenyar-la, encara que alguns mantiguin el contrari. I si és una anada de bola o no, tu ho has dit. Però què podem esperar dels Monty Python, jejeje... ;P
Carme. Veig que has viscut el partit com ningú!jajajaj... ;P
Tots tenim una mica de frikis, no creus? Qués més dóna que t'agradi i no el futbol; si hem passat una bona estona, l'objectiu està assolit! ;)
I aquí a Catalunya la gent li agrada, però recordo quan vaig visitar Escòcia que allà sí que el futbol era la religió del poble, la vida girava entorn d'això. Potser val la pena pensar-ho això, tots els extrems són dolents.
M´agrada el teu bloc...
Clídice. Són únics! Tenen un humor molt peculiar, que no arriba a tothom, però que a mi m'encanta. Per mi, la seva gran pel·lícula, "La vida de Brian"... brutal! ;D
Nits. Doncs sí, serà un partit diari. De dilluns a diumenge! Penso que és molt trist que el futbol serveixi com una via d'escapament als problemes de la societat. No necessitem vies d'escapamet, volem solucions als nostres problemes. I és el que deia l'Elvira en el seu comentari anterior: si sen's dóna pans i circ, ja estarem contents, entretinguts i controlats. Ser aficionat no és res dolent, el que és dolent és que tot giri al voltant d'això com expliques. ;)
Judit. Com ja comentava abans, potser el que interessa és això mateix: que estiguem amorrats i pendents del "circ". El més trist és que la nostra societat segueixi el joc i no demani o busqui fer coses més interessants (que n'hi ha i moltes...).
Gràcies per la teva visita i benvinguda! ;)
Com a l'antiga Roma: "pa i circ", aquesta és la manera de contentar el poble...
Zel. Sí que és seriós, sí. Tot i haver buscat un joc de paraules, el que busco, precisament, és aquest tipus de filosofia que ens faci oberts, crítics amb el món. Precisament el que tenim en comú els nens i els filòsofs és la capacita de sorprendre'ns del món, de fer preguntes, de qüestionar-ho tot. Malauradament, en els últims anys, l'administració no està gaire per aquesta labor en tots els sentits...
jejeje... donen ganes de jugar amb ells!
Albert. Jo també sóc de veure més el Barça i, puntualment, alguns que el puguin afectar en qualsevol competició.
I, sobre el fart de pensar, a alguns els hi sortia fum del cap i tot! ;P
Gràcies pel teu comentari... ;)