Coitus interruptus
No havia pogut començar millor el dia. M'agradaria explicar que prenia un cafè, però el que realment feia era prendre un Cacaolat calent (el cafè me l'ha tret la metgessa fa mesos), mentre començava a fullejar les notícies nacionals (les d'aquí i no les d'allà...). I no podia ser! La notícia que tant de temps estava esperant per fi havia arribat: "Ernest Maragall presenta la seva dimissió [...]".
No podia continuar llegint de l'emoció. Em cremo amb el Cacaolat i començo a ennuegar-me. Part de la beguda se'm cau a sobre però miraculosament ni em frega. No importa. Val la pena. No hi ha res que pugui tacar -mai millor dit- aquest moment de glòria. El nostre "estimat" Conseller, tan poc donat a les decisions consensuades i al diàleg, i molt donat al "ordeno y mando" que per això sóc Conseller, queda fora del mapa polític i, en conseqüència, de la Conselleria d'educació. Serà veritat que al final Déu existeix?
Ara sí. Ara podrem respirar i començar a veure les coses d'una altra manera. Encara hi ha motiu d'esperança perquè es puguin fer millor les coses. Encara que també és veritat que fer millor les coses tampoc té gaire mèrit; senzillament és que no es poden fer pitjor. En fi, quanta raó tenia Andrés Montes quan deia que "la vida podia ser maravillosa!!".
No m'he adonat i han passat gairebé deu minuts. El Cacaolat ja està gairebé fred. Però igual de bo. Si no m'espavilo arribaré tard. Continuo llegint tan meravellosa notícia i... Merd....!!!
"Ernest Maragall presenta la seva dimissió, però Montilla no li accepta".
Ostres tu, quina "depre" de cop. Em començo a sentir com el aquell de l'acudit que diu: "- No hi ha cosa que em faci més ràbia que m'expliquin un acudit i em deixin a mitges". I la que l'altre li repon: "-Doncs més ràbia em fa a mi que em deixin a mitges i, a sobre, em vulguin explicar un acudit".
En poques paraules: un coitus interruptus.
Comentaris
Besos.
Elvira. Diuen que "más vale malo conocido que bueno por conocer". No sé què dir-te. Tinc dubtes que es pugui fer pitjor.
Albert. Potser tens raó i només els hi queda uns mesos. Però l'alternança (que no alternativa) no és gaire esperançadora...
Xexu. Ja fa massa temps que és el dia dels innocents per a ells. I els innocents sembla ser que som nosaltres...
Jose. I allà es mantindran mentre puguin. I si no, cap problema. Els hi quedarà una bona paga de per vida...
Nikkita. Pues sí, hay que leerlo todo antes de empezar a hacerse ilusiones, que luego pasa lo que pasa. Aunque tengo que reconocer que le he puesto un poco de "teatrillo" al relato, no me hubiera importado para nada haberme manchado de Cacaolat a cambio que la noticia de la dimisión hubiera sido cierta... ;P
Garbi. Gràcies pel consell, però em sembla que ja és massa tard. A aquest impresentable, o a uns altres, em sembla que els hi queda molta corda encara...
Clídice. Com ja he dit a un comentari anterior, no m'hagués importat tarcar-me si és per aquesta dimissió, de veritat.
En fi, seguirem somiant... ;P
Per cert, la cançó del "Laxa'n'Busto", és brutal! A molta gent li aniria bé escoltar-la., com a medecina...
Què m'ha de dir de la canço dels "Lax". És la meva preferida i t'asseguro que com a medicina és brutal! ;D