divendres, 15 d’octubre de 2010

La llibertat d'un mateix...

«La llibertat d'un mateix acaba on comença la llibertat de l'altre».

18 comentaris:

Carme ha dit...

Una frase molt coneguda i no per això menys certa. Sembla fàcil. Un concepte senzill... però no n'és gens. Sovint hi ha conflictes per saber on hi ha aquesta ratlla.

onatge ha dit...

La Carme ho diu molt bé, sovint costa saber on comença i on acaba. També caldria saber què vol dir llibertat, què entenem, com la vivim, com la viuríem. I si la llibertat és lliure...

Des del far en llibertat.
onatge

kika ha dit...

el respecte ho explica tot!!!

Albert B. i R. ha dit...

Per desgràcia, aquesta frase hi ha massa gent que no la té gens clara...

trena ha dit...

a mi sempre me l'han dit a casa, però un poc diferent: "els drets d'un comencen on acaben els drets dels altres". És un matís. I estic d'acord amb la Carme que és tan senzill com complicat d'aplicar.

(ara vindria tota l'argumentació de que els governs legislen per complir amb aquesta màxima, però que al final estem tan sobre-legislats que ni complim la màxima ni complim les lleis...)

Pilar ha dit...

És fàcil perdre's en el camí, més aviat entès que palès, de la llibertat.

lolita lagarto ha dit...

ara em posaré punyetera... si la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre, vol dir que un és més lliure sol que acompanyat?
o que un mai no és lliure del tot?

Rita ha dit...

La Carme ho ha dit molt bé. Una frase molt coneguda, però potser poc practicada...
Petons!

XeXu ha dit...

Aquesta frase sempre m'ha portat una mica de controvèrsia, l'he sentit molts cops però no estic segur d'entendre-la bé. És com si no hi pogués haver mai entesa entre dues persones, com si mai poguessin fer uns de la llibertat els dos plegats.

Elvira FR ha dit...

John Stuart Mill si no recordo malament...la llibertat individual és sagrada i no pot existir sense les llibertat públiques, ara bé hi ha un límit , cadascú és lliure i les seves actuacions també , ara bé no pots trepitjar i envair l'espai personal de la llibertat de l'altre ...no ho sé si ho tinc entès bé joanfer però jo ho explicava més o menys així als meus alumnes....gràcies per recordar la frase i per incitar-nos a pensar...abraçades filosòfiques!

joanfer ha dit...

Carme. Tens tota la raó en el que dius. Avui dia cada vegada sabem menys gestionar la nostra llibertat i, molt menys, respectar la de l'altre. Ens podríem evitar la majoria de conflictes si fos d'una altra manera... Una abraçada! ;)

Onatge. La llibertat, evidentment, no és fer el que a cada un li roti. Però seguir en la recerca individual per poder esbrinar el seu significat i com l'apliquem a la nostra vida, és una tasca que no hauríem de deixar mai de fer. Salut!

Kika. Ens costa també tant aplicar sempre el respecte...

Albert. Moltes vegades no interessa tenir-la clara. Acceptar-la també requereix un sacrifici que no tothom està disposat a acceptar.

Trena. Es pot fer servir també el concepte "dret" sense cap problema. Inclús en aquest context podríem dir que serien conceptes equivalents. Tenir llibertat implica que se'ns reconeixin també tota una sèrie de drets que, alhora, hem de saber respectar també per als altres.
I sobre el que comentes de la legislació dels governs... Bé, és un tema complicat. I més quan estem veient dia rere dia que per poder complir segons quines màximes, apliquen lleis que impliquen, precissament, i de forma paradòjica, la retallada de segons quines llibertats... Seria un tema complex a debatre.

Pilar. Si, no és difícil deixar-se perdre. Potser amb una mica més d'empatia i solidaritat ho podríem evitar. Una salutació.

Lolita. Tranquila, que no et poses punyetera per això, jajajaj... No, el sentit de la frase no va per aquí. El que vol transmetre és simplement que ningú, fent servir la seva pròpia llibertat com a excusa, pot invaïr ni menysprear la llibertat de l'altre sota cap concepte. Tots som lliures (amb els matissos que després poguem donar), però hem de respectar sempre la llibertat dels altres també.

Rita. Si la practiquéssim mes, les coses anirian molt millor, no tinc cap mena de dubtes. Petons! ;)

Xexu. En absolut, és precisament el contrari, Xexu. Si tu acceptes que l'altre és tan lliure com tu, i per tant els mateixos drets, la convivència, aquesta entesa de la que parles, serà molt més enriquidora perquè estarà fonamentada en base al respecte i l'acceptació mútua.

Elvira. Sí, és molt probable que aquesta frase sigui de Stuart Mill, concorda pefectament amb el que ell pensava. No he volgut posar l'autor, però, perquè sovint m'he trobat que ha estat atribuïda a altres filòsofs com Sant Tomàs d'Aquino entre d'altres. En qualsevol cas, coincidim plenament en la forma d'interpretar-la i d'explicar-la. L'acceptació de que l'altre també és un individu que gaudeix de llibert és fonamental. Una altra abraçada filosòfica per a tu... ;)

Albanta ha dit...

Estic amb la Kica...per davant de tot el respecte per les llibertats individuals... i sense renunciar a la pròpia.

Clidice ha dit...

doncs jo n'he sentit una versió actualitzada parlant de barra i prudència. sembla que són conceptes més moderns que no pas llibertat :(

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Aquesta frase és de Jean Paul Sartre, no? Estic molt d'acord en el que diu la Carme, fàcil de dir, difícil de fer...

Tens açò una mica abandonat, no? :P

B7s!

fanal blau ha dit...

Si la posessim més en pràctica, ben segur que les coses anirien molt millor.
Un bon diumenge, joanfer!

A veces Eau, a veces Euria, siempre Idoia ha dit...

M'agrada molt aquesta frase. Moltes vegades parlem de l'amor i ni tan sols coneixem el respecte. La llibertat és una de les coses més importants de la vida. El amor si, de vegades arriba, pero molt abans el respecte.
Petons

Cris ha dit...

Tothom hauriem de posar-la en pràctica i la vida seria molt més senzilla i deixariem de fer-nos la punyeta els uns als altres...

Els límits no sempre estan clars, cert, però amb una mica de sentit comú crec que és fàcil encertar...Com sempre, tot és una qüestió de voluntat.

Gràcies per fer-nos reflexionar!
Petons! :-)

joanfer ha dit...

Albanta. Teniu tota la raó. Sense respecte no pot haver-hi mai llibertat!

Clídice. Ostres, i aquesta versió?? No l'havia sentida!! En qualsevol cas, no crec que el terme llibertat estigui pasada de moda. De fet, treballem en el dia a dia perquè no ens la prenguin! ;)

Xiqueta. Sí, Alba, aquest és un dels filòsofs als quals se li atribueix aquesta frase, tal i com comentava abans a l'Elvira. Sigui de qui sigui val la pena insistir en complir-la, no creus?
I si tinc això una mica abandonat... bé, potser sí. És que últimament he anat una mica liat... ;P
Petons!! ;)

Fanal. I tant que les coses anirien millor! I, segurament, viviríem molt més feliços. Bona setmana per a tu. Petons! ;)

Idoia. M'ha agradat molt la teva reflexió sobre el amor. L'amor no existiria si abans no existeix aquest respecte. En el moment que el perds... on és l'amor? Definitivament ha mort.
Petons! ;)

Cris. Tens molta raó, Cris. Però sabies que el sentit comú és el menys comú de tots els sentits? Moltes vegades volem tant salvaguardar la nostra llibertat que, sense voler, trepitjem la de l'altre. I això és el que no pot ser. Tot és una qüestió de voluntat com molt bé dius!
Molts petons! ;)