La llibertat d'un mateix...
«La llibertat d'un mateix acaba on comença la llibertat de l'altre».
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Des del far en llibertat.
onatge
(ara vindria tota l'argumentació de que els governs legislen per complir amb aquesta màxima, però que al final estem tan sobre-legislats que ni complim la màxima ni complim les lleis...)
o que un mai no és lliure del tot?
Petons!
Onatge. La llibertat, evidentment, no és fer el que a cada un li roti. Però seguir en la recerca individual per poder esbrinar el seu significat i com l'apliquem a la nostra vida, és una tasca que no hauríem de deixar mai de fer. Salut!
Kika. Ens costa també tant aplicar sempre el respecte...
Albert. Moltes vegades no interessa tenir-la clara. Acceptar-la també requereix un sacrifici que no tothom està disposat a acceptar.
Trena. Es pot fer servir també el concepte "dret" sense cap problema. Inclús en aquest context podríem dir que serien conceptes equivalents. Tenir llibertat implica que se'ns reconeixin també tota una sèrie de drets que, alhora, hem de saber respectar també per als altres.
I sobre el que comentes de la legislació dels governs... Bé, és un tema complicat. I més quan estem veient dia rere dia que per poder complir segons quines màximes, apliquen lleis que impliquen, precissament, i de forma paradòjica, la retallada de segons quines llibertats... Seria un tema complex a debatre.
Pilar. Si, no és difícil deixar-se perdre. Potser amb una mica més d'empatia i solidaritat ho podríem evitar. Una salutació.
Lolita. Tranquila, que no et poses punyetera per això, jajajaj... No, el sentit de la frase no va per aquí. El que vol transmetre és simplement que ningú, fent servir la seva pròpia llibertat com a excusa, pot invaïr ni menysprear la llibertat de l'altre sota cap concepte. Tots som lliures (amb els matissos que després poguem donar), però hem de respectar sempre la llibertat dels altres també.
Rita. Si la practiquéssim mes, les coses anirian molt millor, no tinc cap mena de dubtes. Petons! ;)
Xexu. En absolut, és precisament el contrari, Xexu. Si tu acceptes que l'altre és tan lliure com tu, i per tant els mateixos drets, la convivència, aquesta entesa de la que parles, serà molt més enriquidora perquè estarà fonamentada en base al respecte i l'acceptació mútua.
Elvira. Sí, és molt probable que aquesta frase sigui de Stuart Mill, concorda pefectament amb el que ell pensava. No he volgut posar l'autor, però, perquè sovint m'he trobat que ha estat atribuïda a altres filòsofs com Sant Tomàs d'Aquino entre d'altres. En qualsevol cas, coincidim plenament en la forma d'interpretar-la i d'explicar-la. L'acceptació de que l'altre també és un individu que gaudeix de llibert és fonamental. Una altra abraçada filosòfica per a tu... ;)
Tens açò una mica abandonat, no? :P
B7s!
Un bon diumenge, joanfer!
Petons
Els límits no sempre estan clars, cert, però amb una mica de sentit comú crec que és fàcil encertar...Com sempre, tot és una qüestió de voluntat.
Gràcies per fer-nos reflexionar!
Petons! :-)
Clídice. Ostres, i aquesta versió?? No l'havia sentida!! En qualsevol cas, no crec que el terme llibertat estigui pasada de moda. De fet, treballem en el dia a dia perquè no ens la prenguin! ;)
Xiqueta. Sí, Alba, aquest és un dels filòsofs als quals se li atribueix aquesta frase, tal i com comentava abans a l'Elvira. Sigui de qui sigui val la pena insistir en complir-la, no creus?
I si tinc això una mica abandonat... bé, potser sí. És que últimament he anat una mica liat... ;P
Petons!! ;)
Fanal. I tant que les coses anirien millor! I, segurament, viviríem molt més feliços. Bona setmana per a tu. Petons! ;)
Idoia. M'ha agradat molt la teva reflexió sobre el amor. L'amor no existiria si abans no existeix aquest respecte. En el moment que el perds... on és l'amor? Definitivament ha mort.
Petons! ;)
Cris. Tens molta raó, Cris. Però sabies que el sentit comú és el menys comú de tots els sentits? Moltes vegades volem tant salvaguardar la nostra llibertat que, sense voler, trepitjem la de l'altre. I això és el que no pot ser. Tot és una qüestió de voluntat com molt bé dius!
Molts petons! ;)