dilluns, 14 de juny de 2010

Va de mestres...

En el meu post nº 100 no hi podia faltar un cita del gran mestre Borges, ni la cançó dels mestres dels mestres...


"...Amb el temps t'adones que, en realitat, el millor no era el futur, 
sinó el moment que estaves vivint en aquest instant.
Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat, 
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat...".
(Jorge Luis Borges) 

35 comentaris:

kika ha dit...

per molts posts més!!!
felicitats i endavant!!!
un gran dia per celebrar!!!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

no saps com n'és de cert això...

l'instant, els moments que vius, i els vius amb amb intensitat queden impregnats en el teu ésser, són part de tu, són eterns, per sempre...
una abraçada,
Joan

Nikkita ha dit...

Enhorabuena por tus 100 post Joanfer!, y qué razón tiene Bucay, es importante disfrutar del aquí y el ahora :).
Molts petons!!.

rits ha dit...

moltes felicitats per aquests 100 posts!!!!

XeXu ha dit...

Només 100? Va home va, a veure si espavilem que a aquest ritme no arribarem enlloc! Una mica de 'brillo', no?

Ei, que és broma, eh? Felicitats!

Clidice ha dit...

feliços 100 :)

onatge ha dit...

Feliços 100 Joan! Comparteixo plenament les paraules del mestre.

Salut i combat.
onatge

fanal blau ha dit...

100 felicitacions!

Ull de cuc ha dit...

Felicitats pels 100! I a seguir :)

Elvira FR ha dit...

No seré original: cent enhorabones!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Des de que vas aparèixer per Reykjavik i em feres arribar fins ací, la parada per ta casa és obligatòria, per això, m'agradaria deixar-te 100 d'algunes coses...les proporcions les fas tu al teu gust: de gràcies per fer-me parar a pensar, de somriures, de crèixer, d'alegria i de nostàlgia, de silencis i de pau, de somnis, de desitjos, de posar els peus ben ferms en terra, de deixar volar la imaginació i d'algunes coses més que em reserve per als 200.

Enhorabona!

B7s!!

Goculta ha dit...

Multiplica'ls per 100 ;-)

trena ha dit...

En el meu cas, no sempre enyoro els que ja no tinc al costat, però sí que és cert que enyoro el que em feien sentir.

Moltes felicitats pels 100!

Vida ha dit...

Moltes felicitats! A continuar...

montse ha dit...

L'instant d' inspiració d'aquest 100 post.

Salut!

Albert B. i R. ha dit...

Felicitats pels posts!
Aquesta frase és certa. Cal valorar el que vivim ara, en aquest moment.

Sandra ha dit...

100 ia??
ostrees kin èxit Joan :)
Per cert, m'encanta la cita més k res pk diu una gran veritat. Per exemple.... anyoro les classes de quart jeje

un petó ben fort :)

lolita lagarto ha dit...

100 felicitats per 100 joanfer's post!

Thera ha dit...

PRECIÓS!!! Felicitats i x 100 posts més!!!

Cris (V/N) ha dit...

Moltíssimes Felicitats JoanFer, un petó ben gran :)

garbi24 ha dit...

Per moltes més entrades i viure al dia que és el millor que podem fer, doncs el passat s'ha fos i el futur és incert

Laura T. Marcel ha dit...

Felicitats!
La reflexió del Bucay, interessant com sempre.
I la cançó? del J.Cela? Segur que en tot cas una altra gran lliçó.
I a tu,llarg camí, com el de la foto.

pluja ha dit...

I quanta raó aquestes frases!! Enhorabona pel post número 100!!! espero que en vagis fent mooolts més, que la filosofia i la reflexió són molt necessaries!

joanfer ha dit...

Kika. No sé si és per ser un gran dia, però fa il·lusió arribar fins aquí. Gràcies! ;)

Joan. Nosaltres som el resultat de tot el que hem viscut i de amb qui hem conviscut. Fem de cada moment, de cada instant, quelcom especial i unic...
Una abraçada per tu! ;)

Nikkita. Aquí, ahora... y siempre! Muchas gracias! Molts petons... ;)

Rits. Gràcies, maca! ;)

Xexu. Si, home, ara no em deprimeixis jopeta! jajajaj... ;P Moltes gràcies, maco.

Clídice. El mestre sempre serà el mestre... ;) Moltes gràcies! ;)

Onatge. Moltes gràcies, company. Seguirem en les trinxeres...
Salut! ;)

Fanal. Gràcies, maca! ;)

Ull de cuc. Moltíssimes gràcies i benvinguda! ;)

Elvira. A mi no m'importa l'originialitat. M'importa que seguixis passejant per aquí... ;D Moltes gràcies! ;)

Xiqueta. Tot això he aconseguit?? Espero no haver-me de sentir culpable... ;P Gràcies, xiqueta. Per mi també ets una referent important. No deixis mai d'escriure com ho fas i de dir la teva amb la forma com ho fas. Moltíssimes gràcies, simpàtica! Besets! ;)

Goculta. Ufff, sóc de lletres... Això no és molt??? jajaja... Moltes gràcies, maca. ;)

Trena. Per sort o per desgràcia sempre tenim alguna cosa a la que enyorar... D'això també n'hem d'aprendre. Gràcies, Trena! ;)

Vida. Continuarem... fins que el cos i la ment aguanti... ;) Gràcies!

Montse. Tant de bo poguem mantenir sempre aquesta inspiració... Gràcies! M)

Albert. Malauradament no sempre ho fem... Gràcies, company! ;)

Sandra!! Aissss, què t'haig de dir... Que en lloc dels 100 hauria de celebrar els 99!! T'enrecordes que un és teu, veritat? Aquest: http://filojoanfer.blogspot.com/2009/03/el-temps_08.html.
I saps què vas aconseguir? Que a l'animar-te a obrir el teu, pogués animar-me a mi mateix a seguir amb aquest. Així que tens part de "culpa" per haver arribar fins aquí.
Jo també enyoro una cosa: a algunes alumnes tan trempades com tu...
Gràcies i un altre petó per tu! ;)

Lolita. Gràcies 100 vegades...;)

Thera. Preciós qui?? Ah, el post... val! jajajaj... A per ells anem! Moltes gràcies, maca! ;)

Cris. Gràcies a tu sense dubtes! Un petó! ;)

Garbi. És el millor que podem fer i l'únic que veritablement tenin entre mans... Moltes gràcies! ;)

Laura. Bucay sempre hi és per donar-nos alguna de les seves grans lliçons. La cançó és dels Lax'n'Busto... i no té desperdici! Seguiré caminant... però no sol! Gràcies! ;)

Pluja. Això espero jo també. Tant de bo tothom veiés la filosofia i la reflexió tan important com tu... Gràcies! ;)

Sandra ha dit...

Dons Joan mai hauria dit però me n'alegro de tenir part de culpa perquè noo saps a la de gent k has donat a pensar amb les teves publicacions. I jo la 1a. Fa poc comentava amb la Ivette el tema de la película: el Món de Sofia i m'he kedat am ganes de veure-la. Saps d'on puc treure-la?

Elena ha dit...

Enhorabuena y disfrutemos de cada instante fugaz...
CARPE DIEM!!!

Agnès S. ha dit...

Estas substituïnt la meva llibreta de "cites filosòfiques" que a vegades recorria quan calia "aturar-me".
Felicitats.

joanfer ha dit...

Sandra. Moltes gràcies pel complits, maca... ;P
No pateixis, jo mateix te la faré arribar. Però no et pensis que serà de gratis, eh? Aixó et valdrà un cafè! ;)

Elena. Muchísimas gracias! Disfrutémoslos si dudas! Carpe deiem! ;)

Agnès. Ostres, quin trauma!! Començo a tenir complexe de substitut! Com si no fes suficients substitucions a l'escola... jajajaja... ;P
Moltes gràcies, maca. És tot un plaer... ;)

Virgínia ha dit...

m'encanta el teu blog, és un espai fantàstic! et visitaré sovint.

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, Virgínia. Benvinguda doncs... ;)

Carme ha dit...

100 petonassos i moltes felicitats!

Lídia Gázquez ha dit...

Joan,

Que us tinc abandonats. No es poden fer tantes coses... jejeje

Les cites que esculls, sempre tan plenes de veritat. Carpe Diem! Malgrat el pecat de la tristesa, són els moments de màxima lucidesa els que ens permeten veure clar el present i viure, irreductiblement, simplement amb el significat de la paraula, ni més ni menys, com diu Einstein. El valor de les coses simples.

Una abraçada!

rokins ha dit...

sembla que tots "els savis" coincideixen en que s'ha de viure el present...

i en bucay és molt bucay...
Una abraçada filosof!

joanfer ha dit...

Carme. Moltes gràcies, maca. Tant de bo pogués celebrar algun dia el que tu has arribat aconseguir...

Lídia! No pateixis, dona. Tots anem com anem... ;) L'important és que, en algun moment o altre, passes per aquí i ens saludes.
I tens molta raó en el que dius. De vegades són aquests moments, malgrat aquest estat de tritesa, quan pots arribar a valorar aquell o aquells moments en concret per veure les coses com són i, així, poder-les viures (o no) tal i com es mereixen.
Gràcies per la teva visita, aquí sempre ets benvinguda... ;) Petons.

Rokins. Si tots estan d'acord, serà, o perquè tindran raó, o perquè potser no són tan savis... M'inclino a que déu ser per la primera raó.
Una abraçada.

joanfer ha dit...

Voldria fer un puntualització, sobretot pels que heu anant deixant aquí el vostre comentari.
Diuen que és de savis saber rectificar i en aquests paràgrafs he comés un greu lapsus amb l'autor. Aquestes paraules no són de Jorge Bucay sinó de Jorge Luis Borges. Ja ho he rectificat al post i demano disculpes per la confusió...
Una abraçada per tothom!