divendres, 4 de juny de 2010

Felicitat i tristesa

"La felicitat no és res si no es compartida amb una altra persona; 
i res no és veritable tristesa si no es sofreix completament sol." (Anònim)

22 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Hi estic força d'acord les tristeses són menys tristes i la felicitat és més complerta si les compartim...

lolita lagarto ha dit...

Quan compartim sumem, la felicitat és més gran, la tristesa en solitari és insuportable,en canvi si tenim suport és més lleugera..
Ara bé, hi haurà també persones que puguin ser felices si lliurement han triat anar soles per la vida, hi ha qui considera cert tipus de soledat no com absència de compartir vivències sinó com absència de dependència emocional.
Jo, prefereixo compartir la vida.

onatge ha dit...

Estic d'acord amb les dues premises. La felicitat si no la compartím no és res... Qui no estima no viu... Ai la tristesa... i la soledat... Dues bones reflexions.

Salut i combat.
onatge

fanal blau ha dit...

D'acord joan, les felicitats compartides i de les tristeses...millor sentir que, tot i sols, algú ens acompanya.
Una abraçada compartida!

XeXu ha dit...

No és fàcil aquesta frase, la vida, per sort o per desgràcia, té infinits matisos. Com a tret general, com a cosa absoluta, la podríem donar per bona. Però què em dius d'una relació que s'acaba perquè ja no pot ser, per mil motius, però els dos s'estimen per tot el que han viscut, però saben que no poden viure junts. I es queden mirant-se, en silenci, i el cor se'ls trenca a trossets als dos mentre assumeixen que aquesta vegada ha arribat de veritat el final. No és tristesa això? No és una tristesa immensa compartida?

I d'exemples contraris tant per una cosa com per l'altra en podríem anar trobant, perquè no hi ha res que sigui blanc o negre només, però com et deia, a grans trets, podríem donar-la per bona.

Vida ha dit...

Sí, la solitud és una putada, però jo pens com el Xexu, a vegades pots riure sol i d'altres estar ben trist encara que estiguis acompanyat.

Albert B. i R. ha dit...

Més que sofrir sol, l'ideal és tenir algú al teu costat que t'ajudi a superar la tristesa. Així, també, després, comportiran la felicitat!

montse ha dit...

Penso que és cert, però cal trobar l'amic que faci costat en moments tristos.

Salut!

Ada ha dit...

Si, teniu raó, i el millor de tot és compartir la felicitat amb els altres! Encara i tot, la frase és molt bonica, Joan!

joanfer ha dit...

Elvira, lolita, onatge, fanal, xexu, vida, Albert, montse, Ada... Moltes gràcies. Sempres és un plaer poder llegir els vostres comentaris, opinions i interpretacions tan enriquidores per a mi i per a tots i totes... ;)
Petonets i abraçades..

SILOE ha dit...

Mi querido Joanfer... somos seres sociales... y dependientes afectivamente unos de otros, por eso esta frase es tan exacta, nada es completamente satisfactorio si no podemos compartirlo.
Un beso, te sigo.
Reme ( Paz)

rits ha dit...

guaua! m'he quedat sense alé.

però crec que la tristesa es pot compartir, segurament cadascú la pot viure intensament de diferents graus, però es comparteix.

joanfer ha dit...

Paz. Tienes toda la razón... No sólo es satisfactorio compartir, sino que también es necesario hacerlo. Es un placer recordar, en la medida que hemos podido y sabido, todo lo que hemos compartido y seguimos compartiendo...
Un petonet ben fort! ;)

Rits. Respira, respira!! jajajaj...;P
I tant que es pot compartir! Si més no, expressar allò que ens fa estar trist. És per això que, d'una altra manera, s'esdevé autèntica tristesa...
Gràcies! ;)

GURMET ha dit...

La felicotat es mes gran si ho es comparida, la tristessa cal que pensem que es nomes nostre i oculta per sentir mes dolor de vegades ens agrada burxar-nos la ferida.

Goculta ha dit...

Ups que dur no? ... però ben cert

Irianesh ha dit...

"No hay ventura ni desgracia en el mundo sino la comparación de un estado con otro, he ahí todo.
Sólo el que ha experimenthado el colmo del infortunio puede sentir la felicidad suprema. Es preciso haber querido morir, amigo mío, para saber cuán buena y hermosa es la vida."
El Conde de Montecristo
A.Dumas

;)

Agnès S. ha dit...

Va molt bé que t'arrivi una frase així en segons quins moments., arrepenjar-se en altres que comparteixen la mateixa pena, fa que no caiguis.

Carme ha dit...

M'agrada la frase, té molt i molt de veritat, encara que se li puguin trobar excepcions com la que diu en xexu.

joanfer ha dit...

Gurmet. Jo crec que tan la felicitat com la tristesa que podem sentir en un moment donat és autènticament nostra. Depén de nosaltres si volem compartir o no aquests sentiments per engrandir-los encara més...
Moltes gràcies pel comentari i benvingut! ;)

Goculta. Sí, realment dur. Però la realitat és aquesta... ;)

Irianesh. Boníssima, LLum!! Fa anys qe vaig llegir el llibre i ja gairebé no el recordava! No hi ha millor cita que aquesta per comparar... ;)
Gràcies! ;)

P.D. Per cert, te la robo!! jajaja ;P

Agnès. Donc sí, Agnés. Sempre va bé que ens recordin, sigui com sigui, que no estem sols encara que de vegades pensem el contrari... ;)

Carme. Afortunadament excepcions i reinterpretacions sempre n'hi hauran. D'una altra manera seria molt aburrit... ;)
M'alegro que t'agradi... ;)

Cris (V/N) ha dit...

Preciosa la frase filosofal que ens portes, i completament d'acord amb ella, si senyor, m'hi identifico complètament :)

joanfer ha dit...

M'alegro que t'agradi, Cris! Jo penso que tots ens sentim una mica identificats amb ella...
Petons!;)

Nikkita ha dit...

Creo que es muy cierta Joanfer, cuando compartes la felicidad parece que suplicas su efecto, pero la tristeza, cuando es verdadera, se sufre en soledad.
Molts petons!! :)