Ens van fer creure...

A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses...



"Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada, 
generalment abans dels 30 anys.
No ens van explicar que l'amor no és accionat, 
ni arriba en un moment determinat.

Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja,
i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat.
No ens van explicar que ja naixem sencers,
que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes
la responsabilitat de completar-ho que ens falta.

Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable. 
Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un":
dues persones pensant igual, actuant igual... 
que era això el que funcionava!

No ens van explicar que això té un nom: anul·lació.
Que només sent individus amb personalitat pròpia 
podrem tenir una relació saludable.

Ens van fer creure que el casament és obligatori
i que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bufons i flacs són més estimats.
Ens van fer creure que només hi ha una fórmula per ser feliç,
la mateixa per a tots, i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.

No ens van explicar que aquestes fórmules
són equivocades, frustren a les persones, són alienants,
i que podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens van dir que ningú
ens anava a dir tot això:cadascun ho va a haver de descobrir tot sol
I llavors, quan estiguis “enamorat de tu mateix"
podràs ser feliç i t'enamoraràs d'algú.
Vivim en un món
on ens amaguem per fer l'amor
encara que la violència es practica a plena llum del dia."
John Lennon

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
I encara ens han fet creure tantes més coses!

Encara ens hem d'amagar més per algunes coses boniques, que no pas per algunes delinqüències a gran escala!
Lydia Yuste ha dit…
Hem de continuar fent camí per descobrir les mentides que ens han farcit des del nostre naixement.

Nosaltres som capaços per nosaltres mateixos de generar canvis visibles.

Una abraçada.
Violant d'Atarca ha dit…
Ai! quan arriba el moment de qüestionar-te per què creus el que creus i te n'adones de la manipulació de que ha estat objecte la societat en general, per afavorir els interesos del poder (església, capitalisme...), et sents a l'hora intel·ligent perquè has aconseguit pensar per tu mateix, però també força trist perque se t'esfondren alguns fonaments i has de tornar a construir-ne de nous... t'han engalipat... Tanmateix, jo m'estimo més ser un xic lúcida, malgrat que això em faci patir, que no ser una feliç i despreocupada ignorant...
Una abraçada i endavant amb el blog!
rits ha dit…
No coneixia aquestes paraules. Molt punyents! i ben certes!
caterina ha dit…
No només va ser un grandíssim músic en Lennon sinó també un gran pensador. Segurament per això va escriure part de les millors cançons de la història de la música.
Sàbies paraules d'un interessant personatge... Les ultimes dues línies donen una conclusió a l'escrit espectacular.
T'ho "robo" per al meu blog!
Salutacions!! ^^
joanfer ha dit…
Tot i que últimament passo molt de tant en tant pel blog, us agraeixo que vosaltres seguiu visitant i comentat.
Per suposat, metadiegesi, que me'l pots "robar". Tot el que penjo, tont el que tinc aquí, és per compartir.
Petonets i abraçades! ;)
Maijo Ginovart ha dit…
M'ha agradat molt. Hi ha textos que mai passen de moda. Una abraçada, Joan.

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat