A cau d'orella...

Aquesta Nit de Nadal, el millor tió de tots m'ha "cagat" un pedreta amb ull màgic i un microconte que diu: "T'estimo molt i cada dia més..." Fi del microconte. Bonic és que en aquestes festes et diguin un "t'estimo", millor encara, tenir un tió com el meu. Amor de tiet? Potser sí. I és que a això també se li diu felicitat... Acompanyat de centenars de mocadors de paper per netejar-me la bava, aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal ple d'amor i, sobretot, Felicitat. Gaudiu del dia com es mereix i, com sempre us dic, recordeu-vos de ser bons i bones... Petons i abraçades!! 

Home invisible  busca dona transparent  per fer coses  mai no vistes...

A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses... " Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada,  generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l'amor no és accionat,  ni arriba en un moment determinat. Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat. No ens van explicar que ja naixem sencers, que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes la responsabilitat de completar-ho que ens falta. Les persones creixen a través de la gent. Si estem en bona companyia és més agradable.  Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un": dues persones pensant igual, actuant igual...  que era això el que funcionava! No en...

Que estigui amb una galipàndria de cavall, i que a més sigui la segona en el que va d'any, no és cap notícia. Que avui faci tres anys aquest blog, que en els seus orígens va començar anomenant-se "Filosofia avui", tampoc ho és. El que sí és notícia és que l'Emma fa cinc anys.  Diuen que quan venim al món ho fem amb una barra de pa sota el braç. I efectivament, ella va venir, no amb una barra sota el braç, sinó amb carro de compra sencer, però per al seu tiet. Es va convertir, sense ella saber-ho, amb el meu particular talisman. I quan les coses no em rutllen del tot bé, penso en ella i en la sort que tinc (que tenim) de tenir-la. Recordo el dia que va néixer. I de veritat que sembla que va ser ahir. La meva mare em va trucar per telèfon ben d'hora, ben d'hora, per dir-me que ja havia nascut. Que era clavadeta a mi, però amb la bellesa natural de la seva mare. I que des del primer moment radiava felicitat i unes ganes enormes de viure. El primer que ...

"Dum novus errat amor, vires sibi colligat usu;  si bene nutrieris, tempore firmus erit" "L'amor novell, mentre vaga a l'aventura, va aplegant forces amb la pràctica; alimenta'l bé, i amb el temps serà vigorós" (Ovidi, Ars Amandi) Endevinareu quins llibres de col·lecció he comprat avui, veritat? ;)