Sense alè...
"La vida no es medeix per les vegades que respires,
sinó pels instants que et deixen sense alè.."
Fem via!!
Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!
Comentaris
Respirar és ben important, per això, eh?
Jo tinc tendència a estar d'acord amb la frase, però ara, em conformo en respirar...
Abraçada!,
Record dels nobles
dofins que en la distància
un bell gest foren.
Xexu. Sí clar, sobretot tot si et quedes sense alè massa vegades en els proper 10 minuts... hehehe. La frase és bona, penso. I crec que també és bo pensar que aquest "quedar-se sense alè" sigui tan en els moments bons, com en els que no ho són tant..
Audrey. Celebro que t'agradin els dofins. A mi, contemplar-los, em deixen sense alè! :P Hem de gaudir d'aquests moments, certament. Són aquells que et fan sentir vius!
Agnès. Ostres, en l'última contestació a l'Audrey i a la que li faig al Xexu dic exactament el mateix que tu. Sentir-nos vius! Hi ha millor cosa en aquesta vida? :)
Jordi. Gràcies pel teu haiku. Sense dubtes no és menys bell que els mateixos dofins. Una abraçada.
Elfreelang. No serà, potser, que cada vivència autèntica, cada impacte d'aquest tipus és una forma de quedar-nos sense alè i no ens adonem? Hem de treure-li tot el suc possible a aquests moments. I no cansar-nos mai d'ells! :)
Una abraçada (m'encanta la frase i la imatge)
Una abraçada!