Una posta de sol

 

"Saps? Quan un està molt trist, les postes de sol són encara més boniques..." 
(El Petit Príncep)

Comentaris

Sergi ha dit…
Però vols dir que les mirem quan estem tristos? Són més boniques en companyia, això sí. Si és bona, ja s'entén!
20 de juliol del 2011, a les 0:30
Carme Rosanas ha dit…
Sí, són més boniques, però crec que ens fan posar encara més tristos, però és d'una tristesa bonica, com més dolça, plena de nostàlgia.

Crec que amb les coses belles es canalitza millor la tristesa.
20 de juliol del 2011, a les 0:39
Anònim ha dit…
Com a mínim, som més sensibles a la seva bellesa...
20 de juliol del 2011, a les 7:54
GEMMA ha dit…
Realment l'esta d'ànim influeix en la percepció de la mirada.

Salut i somriures, Joan!
20 de juliol del 2011, a les 8:28
lolita lagarto ha dit…
és com si t'enyoressis de la posta de sol en el mateix moment que la gaudeixes..
que tinguis un bon dia Joanfer!
20 de juliol del 2011, a les 11:41
Anònim ha dit…
Jo no diria més boniques. Diria que incrementen la intensitat de la tristor.
20 de juliol del 2011, a les 12:25
Laura T. Marcel ha dit…
Les postes de sol són magnífiques sempre, tant si varien en si mateixes com si varia l'ànim amb que les mirem.
20 de juliol del 2011, a les 17:00
Elfreelang ha dit…
Home jo diria que si estem tristos ho seguim estant i si estem contents també ,a no ser que la bellesa de la posta de sol ens canvii l'estat d'ànim...
21 de juliol del 2011, a les 13:34
Alba ha dit…
Jo prefereixo les sortides de Sol... com a mena d'homenatge al meu nom, si més no, no són tant tristes!
Però una bona posta de Sol... sí que és maca, sí!
Salut i abraçada!
22 de juliol del 2011, a les 14:37
Bayda' ha dit…
Potser ens semblen més boniques en els moments en que la nostra vida no ho és tant....
26 de juliol del 2011, a les 20:40
Anònim ha dit…
Són més boniques perquè ens mostren la grandesa d'aquelles coses que ens passen inadvertides sovint. Ens informen que el nostre estat mental és pràcticament patètic en comparació de la magnificència d'allò del que formem part.

Salut,
Miss Yuste.
28 de juliol del 2011, a les 15:33
rits ha dit…
sempre son boniques i úniques, cap igual per molt que s'assemblin
30 de juliol del 2011, a les 15:37
Maijo Ginovart ha dit…
Quan podem apreciar la bellesa d'una posta de sol i gaudir-ne vol dir que la tristesa ja perd força.
Ben retrobat!
Una abraçada
2 d’agost del 2011, a les 9:50
joanfer ha dit…
Xexu: I tant que les mirem! I si és en companyia, encara més... ;)

Carme. Almenys contemplar-la t'ajuda a veure que no tot ha de ser dolent, no? ;)

Vida. La sensibilitat davant la bellesa no ho pode perdre mai...

Gemma. Totalment d'acord amb tu. De fet penso que ens passa amb tot. L'estat d'ànima ens condiciona constantment, per sort o per desgràcia... Petons, Gemma!

Lolita. Sí, sembla que abans que s'en vagi el sol, ja el trobessis a faltar. Com si sentissis que allò ho perds... ;) Gràcies, lolita!

Noa. No sé si de vegades es pot incrementar segons quins dolors, però que ho mires amb uns altres ulls, segur!

Laura. Sí, potser tens raó i realment no sabem sempre apreciar la seva bellesa sempre...

Elfreelang. Sí, també penso que el nostre estat d'ànim no canvia. Però en aquell moment la nostra atenció es forcalitza almenys en una altra cosa, no? ;)

Alba. Jo sóc més de posta de sol. Ara, una bona sortida de sol i, com diu en Xexu, ben acompanyat... ja la canvio, eh? ;P Un abraçada!

Bayda. Potser tinguis raó i simplement sigui això. Mirarem que quan la vida torni a somriure, poguem veure-les de la mateixa manera... ;) Benvingut/da!

Miss. Doncs hem de deixar de ser patètics per gaudir de tot allò que ens ofereix la vida, no creus? ;) Salut!

Rits. Tens raó, cap d'elles són iguales... Potser això és el que la fan més boniques encara! ;)

Maijo. Tant de bo podem pensar sempre així. Gràcies, Maijo! Petons... ;)
8 d’agost del 2011, a les 13:39
Anònim ha dit…
jo crec que quan mirem la posat de sol estiguem tristos o no, veiem les coses d'una altra manera... Més boniques, o fins i tot diria jo que les veiem més transparents...:)
11 de setembre del 2012, a les 12:38
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fem via!!

Imatge
Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!
Més informació

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació