Una posta de sol
"Saps? Quan un està molt trist, les postes de sol són encara més boniques..."
(El Petit Príncep)
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Crec que amb les coses belles es canalitza millor la tristesa.
Salut i somriures, Joan!
que tinguis un bon dia Joanfer!
Però una bona posta de Sol... sí que és maca, sí!
Salut i abraçada!
Salut,
Miss Yuste.
Ben retrobat!
Una abraçada
Carme. Almenys contemplar-la t'ajuda a veure que no tot ha de ser dolent, no? ;)
Vida. La sensibilitat davant la bellesa no ho pode perdre mai...
Gemma. Totalment d'acord amb tu. De fet penso que ens passa amb tot. L'estat d'ànima ens condiciona constantment, per sort o per desgràcia... Petons, Gemma!
Lolita. Sí, sembla que abans que s'en vagi el sol, ja el trobessis a faltar. Com si sentissis que allò ho perds... ;) Gràcies, lolita!
Noa. No sé si de vegades es pot incrementar segons quins dolors, però que ho mires amb uns altres ulls, segur!
Laura. Sí, potser tens raó i realment no sabem sempre apreciar la seva bellesa sempre...
Elfreelang. Sí, també penso que el nostre estat d'ànim no canvia. Però en aquell moment la nostra atenció es forcalitza almenys en una altra cosa, no? ;)
Alba. Jo sóc més de posta de sol. Ara, una bona sortida de sol i, com diu en Xexu, ben acompanyat... ja la canvio, eh? ;P Un abraçada!
Bayda. Potser tinguis raó i simplement sigui això. Mirarem que quan la vida torni a somriure, poguem veure-les de la mateixa manera... ;) Benvingut/da!
Miss. Doncs hem de deixar de ser patètics per gaudir de tot allò que ens ofereix la vida, no creus? ;) Salut!
Rits. Tens raó, cap d'elles són iguales... Potser això és el que la fan més boniques encara! ;)
Maijo. Tant de bo podem pensar sempre així. Gràcies, Maijo! Petons... ;)