Saramago deixa la caverna

Avui ens ha deixat, als 87 anys, José Saramago. Premi Nobel de Literatura 1998 per la seva obra "La caverna", l'escriptor d'ulls tristos i semblant seriós, però amb les idees clares, ha deixat un llegat literari impregnat de compromís i de lluita per una societat més igualitària i més justa, i que va saber transmetre com ningú en cadascuna de les seves obres.

Aquí us deixo un fragment de l'obra que li va valer el Premi Nobel:


"Autoritàries, paralitzants, circulars, de vegades el·líptiques, les frases d'efecte, també jocosament anomenades "llavors d'or". Són una plaga maligna de les pitjors que puguin assolar el món. 

Diem als confusos, "coneix-te a tu mateix!", com si conèixer-se a un mateix no fos la cinquena i més dificultosa operació de les aritmètiques humanes. Diem als bucòlics, "voler és poder!", com si les realitats atroces del món no es divertissin invertint tots els dies la posició relativa dels verbs. Diem als indecisos, "començar pel principi!", com si aquest principi fos la punta sempre visible d'un fil mal enrotllat del que amb només estirar i seguir estirant per arribar a l'altra punta, la del final, i com si, entre la primera i la segona, haguéssim tingut en les mans un fil llis i continu del que no ha calgut desfer nusos ni desembolicar embulls, cosa impossible en la vida dels cabdells i, si una altra frase d'efecte és permesa, en els cabdells de la vida. 

Marta va dir al pare, "comencem pel principi!", i semblava que només faltava que l'un i l'altre s'asseguessin davant del tauler per a modelar ninots amb uns dits sobtadament àgils i exactes, amb l'antiga habilitat recuperada d'una llarga letargia. Pur engany d'innocents i desprevinguts, el principi mai ha estat la punta nítida i precisa d'un fil, el principi és un procés lentíssim, demorat, que exigeix temps i paciència per a percebre en quina adreça vol anar, que tempteja el camí com un cec, el principi és només el principi, allò fet val tant com res."

Comentaris

Sergi ha dit…
És una pèrdua sensible per la literatura, però com ja he dit a casa la Carme, després de llegir l'Assaig sobre la ceguesa, no em van quedar ganes de donar-li més oportunitats, se'm va fer feixuc, tot i que el vaig començar amb ganes i al principi em pintava bé.
Vida ha dit…
He de confesar que sols m'he llegit una obra seva: "Assaig sobre la ceguesa", però em va estusiasmar tant -al contrari que Xexu pel que llegeixo- que estic segura que és una gran pèrdua, un pensador brillant i bon comunicador.
novesflors ha dit…
Crec que és una grandíssima pèrdua, per a la literatura i per a la humanitat en general.
montse ha dit…
La teva grandesa ens queda per sempre amb la teva paraula escrita.
Ull de cuc ha dit…
Però com diuen per aquí dalt, sempre hi serà, mentre se'l pugui llegir. Sempre se'l recordarà... Ha deixat la seva petjada en forma de llibres, i com a persona.
onatge ha dit…
Hem perdut una gran persona i un bon escriptor. Tinc varis llibres d'Ell, però només m'he llegit L'home duplicat. El mestre ha deixat camí...

Salut camarada.
onatge
rits ha dit…
descansi en pau. i el seguirem llegint i aprenent d'ell!
Anònim ha dit…
N'he llegit molt poc. Ara bé, aquest primer fragment que exposes és interessant i reflexiu.
caterina ha dit…
Una pèrdua enorme però sempre podrem recórrer a la seva sabiessa a través de les seves obres. Un homenatge a un dels més grans molt ben treballat :)
joanfer ha dit…
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Hem perdut un gran escriptor i una gran persona...
Una abraçada!
Clidice ha dit…
Saramago sempre m'acompanya, ha mort com cal, la seva obra queda :)
joanfer ha dit…
I el seu exemple com a persona compromesa, no ho dubtis! ;)
Gràcies!
Nikkita ha dit…
Ha sido una gran pérdida, Joanfer, pero es ley de vida.
Has escogido un fragmento muy acertado para homenajearle!.
Molts petons! :)
joanfer ha dit…
Nikkita. Es cierto, es ley de vida. Y antes esto no podemos hacer nada más que aceptarlo.
Celebro que te haya gustado... ;)
MOlts petons!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat