Una estrella al firmament
Em costa imaginar-te absenta per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
[...]
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenenment vibrant i harmoniosa.
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenenment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absenta per sempre.
(Lletra a Dolors de Martí i Pol)
Avui, una nova estrella brillarà al firmament...
Comentaris
Es la vida, noi... la mort...
Abraçada i petó!
L'única cosa que compta és viure intensament i com ens vinga de gust. Sense cap dubte així ens recordaran.
Una forta abraçada.
Aquestes paraules expressen un record sentit...
Abraçada, forta Joan.
Elfreelang. Malauradament, mentre anem vivint, el nostre cel s'omple d'estrelles que ens il·luminen. Però algunes d'aquestes, ens han il·luminat encara més molt abans...
Miss. És la meva tieta, però que per a mi ha estat com una mare des de petit. Potser encara que més que això. En moments com aquests tornen preguntes que no trobarem respostes. Així és la mort. Així és la vida també. Però com molt bé dius, continuarem visquent de forma intensa que és com ella sempre ens volia veure.
Gràcies per les teves paraules. Petons!
Audrey. Per allò bo, i també per allò dolent, m'agrada cercar entre els seus poemes. Sempre trobes les paraules que, d'una manera o d'una altra, acaben captivant-te. Petons, Audrey!
Petó i abraçada Joanfer! sempre endavant...