divendres, 2 de juliol de 2010

Un pensament feliç

Avui us explicaré un secret. 

Aquest marrec de la foto, tot just el dia que va néixer, ja se li començava a veure que gaire inconformista no era... El primer que va fer va ser negar-se, de bon principi, a sortir. I aquesta va ser la seva primera decisió presa de forma unilateral. Ell estava molt còmode a la panxa de la seva mare... I clar, haver de sortir i que, a sobre, li donessis una bona batucada al cul, doncs com que no... Es va resistir i molt; però finalment un tio amb bata blanca va ficar la mà i el va aconseguir treure. No va ser fàcil, però, perquè sempre explica que la mossegada que li va fotre, és per no oblidar-la mai... Jo el que crec, sincerament, és que més que mossegada, el que realment va fer va ser babejar-lo com podia. Però el cas és va venir al món en un dia com avui: un 2 de juliol.

Era un dilluns ben assolellat. Els pares i la seva germaneta, la Francina, com no podia ser d'una altre manera, festejaven com mai la seva arribada. La decisió del nom ja estava presa de feia temps. Es diria "Juan", com el seu avi per part de mare. Però a les poques hores, a alguna il·luminada se li va ocórrer entrar i dir: "Què guapo es el Juanito". I en un tres i no res, va deixar d'anomenar-se "Juan" per anomenar-se "Juanito" (hay que joderse!!). Però els problemes no acabaren aquí... El seu avi, com a bon murcià que era, no s'acostumava a dir "Juanito" i no li sortia un altre nom que no fos "Juanico". I a ell li feia una ràbia!! El renyava contínuament i li deia que no, que "Juanico" no, que "Juanito". Però el seu avi, que era especialista en fer-lo enrabiar, un dia li va dir que vale, que li diria acabant en "ito".... i li va dir "Paquito" (com el seu pare)... 

Però la història segueix. La seva mare, que tenia molt clar que es deia "Juanito", de tant en tant li deia Antonio (com el seu germà), i una tieta germana d'ella, "Pepe" (un altre germà). I a l'escola, només pel fet de tenir fama de ser un "cap quadrat" (ja veus tu!), li deien "Tele". I així va créixer, amb uns ulls ben vius i un somriure entremaliat,  però amb una crisi d'identitat pel fet de tenir més noms que el Froilan de todos los Santos, i de la que em sembla que encara no s'ha recuperat... 

Fins que li va sorgir un sentit comú (que encara no l'he sapigut trobar) i, sobretot, el "ramalazo" catalanista. Va prendre la firme dicisió d'anomenar-se com ell realment volia: "Joan". . I així va ser, va anar al jutjat i se'l va traduïr. Ara si algú el crida com a Juan o Juanito o qualsevol dels altres dissimula i canta... ;P 

Ara, però, li agrada fer una excepció. Només deixa que li anomenin d'una forma diferent a tots aquells i totes aquelles que pertanyen a un lloc molt especial per a ell. I és quan es deixa anomenar, simplement, "joanfer"...

En Joan o en joanfer, com més us agradi, fa anys que es nega seguir complint anys. I el cas és que, en el fons, segueix tenint el seu propi pensament feliç, que no és un altre que el mantenir-se sempre en una "eterna joventut" i seguir fent camí per fer-se un lloc en un món tan complicat i trobar, així, el sentit de la seva existència i la veritable felicitat...

26 comentaris:

Carme ha dit...

Moltes felicitats, Joan, i quecompleixis moltes eternes joventuts

XeXu ha dit...

Moltes felicitats Juanito! A seguir fent anys i mantenint-te jove!

fanal blau ha dit...

Què dius chavalín!

Em sembla un dia ben bonic perquè arribés un bon professor de filosofia i una persona ben interessant.
Per molts i molts anys i una estiradeta d'orelles, i un pastisset amb espelmes!

garbi24 ha dit...

felicitats i a celebrar-ho com cal encara que no en sumis cap.
Bon i calent cap de setmana

lolita lagarto ha dit...

Felicitats Juanicoooo!
no ara en sèrio per molts Joanfers!
Bon cap de setmana de celebracions!

Clidice ha dit...

felicitats Paquito! :) un altre cranc! a veure si resultarà que la catosfera n'és ple :) Per molts anys Joan(fer) :)

Albert B. i R. ha dit...

Moltes felicitats! Amb quina quantitat de noms t'has sentit anomenar! Aquí et continuarem dient joanfer!

Laura T. Marcel ha dit...

Felicitats jovenet! No cal que t'hi fiquis fort en això de no voler-ne cumplir més, et passarà com amb el no voler sortir de la panxa de la mare. Hi ha coses, que ens agradin més o menys, passen igual, més val prendre-s'ho de la millor manera, amb filosofia (i mai més ben dit!). I cada moment té el seu punt, només cal trobar-lo. Segur que ho sabràs fer molt bé.

Elvira FR ha dit...

Moltes moltes felicitats Joan ( i Juanito i joanet i tots els petits Joans i els grans que hi ha dins teu)Per molts anys!

Vida ha dit...

Ei, moltes felicitats! Quina història més divertida. Pobre, ja ho crec ja que devies tenir crisi d'identitat. Una forta abraçada!

Sandra ha dit...

Per molts anys Joan!
T'anomenin com t'anomenin sempre seràs el mateix i seguiràs cumplint anys així que... FELICITATS!

Bones vacances :)

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Moltes felicitats!!
Continua volant tan alt i tan bé i potser algun dia ens trobem, girant en la segona estrella a la dreta i tot recte fins a trenc d'alba :P

b7s!

rits ha dit...

moltíssimes felicitats Joan!!!!! i a seguir compartint camí plegats!
gaudeix moltíssim del teu dia!!!!

a casa ara ja només em pot dir riteta mon cosí. em va costar déu i ajuda que no em diguéssin així! (i m'encanta que només sigui ell qui em diu així)

Tirai ha dit...

Moltes felicitats joanfer!
Firmat per una altra cranc, però jo ja els he fet ;-)

Pere ha dit...

Ja arribo tard ... per molts anys Joan, o millor com deien a Alícia al País de les Meravelles: "Feliz no cumpleaños".

Bona nit Joanfer.

joanfer ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots i a totes per les vostres felicitacions... ;)

Petons i abraçades per tothom!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Felicitaaaaaaaaaaaaats!
M'encanta la foto que has posat ets ben bé tu però en mini.
Una abraçadeta, i tranquil, que els anys (per ara) se t'estan posant molt bé.

caterina ha dit...

Felicitats amb un dia de retard!!! M'agrada més Joanfer, és més original, i a mi tot el que sigui original i diferent m'estira més. Bonica la història, tal qual un relat literari. Gràcies per compartir la teva història, i ja diuen que val més fer anys que no fer-los. No sé, jo personalment me vaig sentint millor amb mi mateixa quan més temps passa i si és així, anar fent-se gran està molt bé, no?

Molts d'anys i una abraçada!

joanfer ha dit...

Maria. Moltes gràcies! Aixo ets tu que em mires amb bons ulls... ;)
Ara estic una mica més crescudet, però també més gamberro... ;P
Un petonet!

Caterina. Tens tota la raó l'important és seguir fent anys, si no malament... ;P
Moltes gràcies i una abraçada! ;)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

de com deslliurar-se de la bogeria dels adults...
quin merder!

més que pensament feliç, en diria la llibertat d'escollir, qui ets!
...i li poses nom per identificar-te...

salut i bon aniversari i a gaudir del moment, del què fem i amb qui ho compartim, això si que son moments feliços...

Nikkita ha dit...

Bueno Joanfer, como llego tardísimo, mejor te canto, como en Alicia en el País de las Maravillas: "Feliz, feliz no cumpleaños!". Espero que no solo el día de tu cumple, sino todos los días sean felices.
Como dijo Lincoln: Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años.
Feliz domingo, y buen inicio de semana.
Molts Petons!! :)

joanfer ha dit...

Joan. És tan complicat de vegades el món dels adults... Però tens raó, l'important és gaudir cada instant que vius i amb qui ho comparim...
Moltes gràcies, company! ;)

Nikkita. Ostras, no sabía que cantaras tan bien... ;P Haré caso a Lincoln i haré todo lo posible por llenar de vida cada uno de mis años... ;)
Feliz semana para ti también.
Molts petons! ;)

Noa Literal ha dit...

Va ser tot un punt anar al registre a canviar-te el nom per Joan, que per cert és un nom que m'encanta . M'agrada la gent així, que no es conforma. Felicitats per l'aniversari :)

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, Noa! No podem ser conformistes mai... No tan sols en les petites coses de la vida... ;)
Gràcies per la teva visita!

Agnès S. ha dit...

Ostres! Ja ho tenim els del 73 això.
Per molts anys!

A veces Eau, a veces Euria, siempre Idoia ha dit...

Felicitats Joan. Molt interessant això del nom. A mi en canvi sempre i de tota la vida tothom m'ha dit pel meu nom Idoia i soc jo la que s'inventa de vegades que és una altre.
Petons