divendres, 28 de maig de 2010

Somriures

"Si estàs trist somriu, perquè més val un somriure trist, 
que la tristesa de no veure't somriure" 

27 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, em sembla una frase tremendament egoista. Potser és que no l'entenc bé, o potser és que sé que el somriure sincer és una cosa molt important, i és incompatible amb la tristesa. I un somriure forçat o fals és horrible, senyal que la persona amaga coses o està trencada per dintre. Personalment penso que si s'està trist, s'està trist i punt, ja somriuràs un altre dia. Ara, jo no m'allunyaré de tu perquè no somriguis, et donaré el meu escalf per confortar-te, i qui sap, potser al final ho aconseguiràs de manera sincera.

kika ha dit...

doncs jo aquest somriure forçat l'entenc com un esforç per deixar la tristesa enrera.

rits ha dit...

em recordes una frase del Gabriel García Màrquez, d'un power poitn que circulava fa un temps, i que deia alguna cosa així com "aunque estés triste no dejes de sonreir, no sabes quien puede enamorarse de tu sonrisa"... o algo així.

suposo que és allò que encara que el somriure sigui trist, ja és un apropament, oi?

Carme ha dit...

Jo ho veig com un consell... no com una petició d'algú que està al costat teu. I trobo que un somriure trist, a vegades és una cosa tan bonica! És saber que tens algú a prop a qui somriure malgrat la tristesa, algú que et dóna motius i força per a fer-ho. Crec que tots hem estat tristos, fins i tot terriblement tristos algun cop o altre i jo també, és clar! i recordo sempre aquest intent de somriure per a algú com una llum en la tristesa. Encara que el soriure sigui trist, com ha de ser, si és que n'estàs. No és pas fals, jo no li veig, és somriure i és trist.

Un somriure, autèntic, sigui com sigui.

GEMMA ha dit...

Jo diria que el somriure té el poder de desactivar la tristesa. Gràcies. Bon cap de setmana, Joan!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Hem de somriure.
Un somriure trist és un acte revolucionari en si mateix i sempre paga la pena. A partir d'ahí les coses només poden anar a millor :)

Bon cap de 7mana!

B7s!

joanfer ha dit...

Xexu. Ja m'agrada aquesta reflexió que fas. De fet, no ho havia mirat des d'aquest punt de vista. És cert que el valor d'un somriure sincer no té preu i que les persones, quan estan triste, tenen (tenim) tot el dret a estar-ho.
Tot i així, jo crec que la frase vol valorar molt més la importància del somriure, malgrat aquesta tristor.
De totes formes moltes gràcies per donar una altra visió. M'has fet pensar... ;)

Kika. Sí, jo també l'entenc des d'aquest punt de vista... ;)

Rits. Jo et recordo aquesta frase?? :O!! Ah, no, déu ser la frase, no?? jajajaja... ;P
Sí tens raó l'he buscada i Garcia Márquez té aquesta frase. No la coneixia així. Moltes gràcies per l'apunt! ;)

Carme. Ostres, m'has fet imaginar... He pensat en alguna situació en la que estigui al costat d'una persona que estigui trista i li digués això. I a l'inrevés, que fos jo el que estigués trist i m'ho diguessin a mi. Crec que seria inevitable treure-la ni que sigui un segon!
Gràcies! ;)

Gemma. Jo crec que té el poder de desactivar la tristesa i també moltíssimes altres coses. És el millor remei de tots! ;)
Gràcies a tu i bon cap de setmana! ;)

Xiqueta. Doncs cal que fem la revolució, no ho creus? ;)
No deixem mai de somriure, doncs! Que n'hi han de molt macos! ;P (i no dic més que després dius que et fa vergonya... jajajaj) ;P

Bon cap de setmana! Besets.

onatge ha dit...

Somriure i tristesa sovint van t de bracet... Sense una cosa no sabríem què és l'altra... Avui dia considero que les persones riem poc. Només cal fixar-s'hi pel carrer...

Salut i somriures.
onatge

Agnès S. ha dit...

Pensao que es pot somriure estant trist, quan no es pot és quan s'està dolgut per alguna cosa.

garbi24 ha dit...

I si pot ser que el somriure ens surti de dins, que no sigui només superficial

Elvira FR ha dit...

Entenc el que ha dit el XeXu....s'ha de deixar viure l'emoció que sents quan la sents...d'altra banda de vegades estant trista algú o alguna cosa m'han fet somriure i la tristesa s'ha dissipat una mica

Nikkita ha dit...

Como siempre un acierto Joanfer. Sonreir, sobre todo si estás triste, al principio puede costar, pero cuando lo consigues incluso apaga la tristeza :)
Bon cap de setmana!. Molts Petons :)

Vida ha dit...

Jo entenc que el poder del somriure pot ser il·limitat i encomanar, amb un sol gest més o manco superficial, l'alegria interior. Jo sí pens que s'ha de somriure, fins i tot, quan s'està trist.

montse ha dit...

Intentar treure aquest somriu interior i sincer, moltes vegades és difícil, però cal fer l'esforç per continuar endavant.
La vida seria trista sense el somriure.

Lourdes ha dit...

T'envio un sonriure...

joanfer ha dit...

Onatge. Tens molta raó. No només riem poc, sinó que ens enfadem massa. Sovint penso que no només estem construïnt una trista societat, sino que també estem fent una societat trista... molt trista.

Salut! ;)

Agnès. Sempre hem de poder fer l'esforç. No és fàcil ni molt menys. Però segurament començaríem a veure les coses d'una altra manera... ;)

Garbi. Jo prefereixo no anomenar somriure a allò que no fem de veritat... ;)

Elvira. Si, jo també l'entenc. I de fet m'ha fet pensar i tot! (amb lo que hem costa de vegades.. jejejej). Però sí, tens raó. En moments de tristesa de vegades ens capfiquem molt i, de sobte, apareix algú, passa alguna cosa, i sense adonar-te t'ha arrencat un somriure i, si més no, t'ha fet les coses una mica més fàcils... ;)

Nikkita. Muchas gracias, Nikkita. No dejemos, pues, de buscar en todo moment, bueno o malo, una sonrisa... ;)
Bon cap de setmana! Petons! ;D

Vida. O almenys ho hem d'intentar. No perdem res i guanyem molt! Gràcies, vida! ;)

Montse. Fet aquest esforç que dius, el mirar endavant segur que ens serà sempre molt més fàcil... I la vida sense somriures, no seria vida tampoc... ;)
Gràcies per la teva visita i per enllaçar-me. Jo també ho he fet... ;)

Lourdes. I jo t'envio un altre per tu... ;D Moltes gràcies per la teva visita! ;)

Albert B. i R. ha dit...

En determinades situacions, moments o estats d'ànim és difícil somriure. Però d'estar trist, tampoc se'n treu res ni es resoldrà allò que preocupa.

joanfer ha dit...

És cert, Albert. La tristesa no és la solució, és una conseqüència. És per això que el primer pas per a combratre-la comença amb un somriure... ;)

Josep ha dit...

La reflexió és bona, la noia de la foto és maca, però la cançó és horrible.

joanfer ha dit...

Bé, sobre gustos no hi ha res escrit, diuen... ;)
Gràcies per comentar, Josep!

Ada ha dit...

...I sempre està bé intentar furtar un somriure, i fer que no siga forçat... jajaja!!! la cançó a mi sí m'agrada, ... excepte quan fa "eoeoeoeoeoeo... " i al final quan algú respira... dóna mal rotllo!

joanfer ha dit...

Sí, noia, no és de les millors que tenen, però no està malament... Ara bé, lo del "eoeoe" ja ho havia pensat jo també! jajajajaj...
Gràcies, Ada! ;)

Irianesh ha dit...

De vegades costa somriure quan ets trist però si que cal intentar somriure...
Doncs a mí lo del eoeoeeo me mola!! jajajaj ;) Un saludet Joan!!

Elena ha dit...

Una frase profunda i que fa pensar, fet has aconseguit que cada una de les persones que t'han contestat la llegís des del seu propi punt de vista i això és enriquidor.
"Més val un somriure teu des del costat de la tristor, que la tristor de no veure't somriure al meu costat".

joanfer ha dit...

Irianesh! Sempre cal intentar-ho! No només ens canvia el nostre rostre, sinó la forma de veure allò que en fa estar tristos... ;)
El eoeoeoeo clar que t'agrada, com tu ets molt més jove que nosaltres... ;PPPP (perdóperdóperdó...;P)jajajaja.
Una abraçada, simpàtica! ;)

Elena. El que pretenc d'alguna maenra és això precisament, que d'una mateixa cosa puguin haver diferentes interpretacions i opinions, de forma que ens faci pensar i ens enriqueixi a tothom.
Gràcies pel teu comentari i benvinguda! ;)

Irianesh ha dit...

Doncs sí que és posible això que dius Joan que et canvia la forma de veure el que ens passa... Fa poc vaig llegir una frase genial que diu: "No veiem el món tal i com és, veiem el món tal i com som"...
Jaajjajaj clar Joan, vosaltres com sou uns antics no esteu a la moda i no sabeu apreciar el profund significat del "eoeoeoe" jajajjajaaja ;P
Un abraç!! ;)

joanfer ha dit...

M'agrada molt aquesta frase que dius. Però hi ha una altre, de la pel·lícula "El show de Trumann" que es contraposa absolutament: "No veiem el món tal i com és, veiem el món tal i com ens el presenten"... Dura, però malauradament molt real.

Per cert, em podràs vell, iaio, "carroza"... però ANTIC això sí que no! Per aqui no passo!! jajajajaja ;P
Un petó, simpàtica! ;)