Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
suposo que és allò que encara que el somriure sigui trist, ja és un apropament, oi?
Un somriure, autèntic, sigui com sigui.
Un somriure trist és un acte revolucionari en si mateix i sempre paga la pena. A partir d'ahí les coses només poden anar a millor :)
Bon cap de 7mana!
B7s!
Tot i així, jo crec que la frase vol valorar molt més la importància del somriure, malgrat aquesta tristor.
De totes formes moltes gràcies per donar una altra visió. M'has fet pensar... ;)
Kika. Sí, jo també l'entenc des d'aquest punt de vista... ;)
Rits. Jo et recordo aquesta frase?? :O!! Ah, no, déu ser la frase, no?? jajajaja... ;P
Sí tens raó l'he buscada i Garcia Márquez té aquesta frase. No la coneixia així. Moltes gràcies per l'apunt! ;)
Carme. Ostres, m'has fet imaginar... He pensat en alguna situació en la que estigui al costat d'una persona que estigui trista i li digués això. I a l'inrevés, que fos jo el que estigués trist i m'ho diguessin a mi. Crec que seria inevitable treure-la ni que sigui un segon!
Gràcies! ;)
Gemma. Jo crec que té el poder de desactivar la tristesa i també moltíssimes altres coses. És el millor remei de tots! ;)
Gràcies a tu i bon cap de setmana! ;)
Xiqueta. Doncs cal que fem la revolució, no ho creus? ;)
No deixem mai de somriure, doncs! Que n'hi han de molt macos! ;P (i no dic més que després dius que et fa vergonya... jajajaj) ;P
Bon cap de setmana! Besets.
Salut i somriures.
onatge
Bon cap de setmana!. Molts Petons :)
La vida seria trista sense el somriure.
Salut! ;)
Agnès. Sempre hem de poder fer l'esforç. No és fàcil ni molt menys. Però segurament començaríem a veure les coses d'una altra manera... ;)
Garbi. Jo prefereixo no anomenar somriure a allò que no fem de veritat... ;)
Elvira. Si, jo també l'entenc. I de fet m'ha fet pensar i tot! (amb lo que hem costa de vegades.. jejejej). Però sí, tens raó. En moments de tristesa de vegades ens capfiquem molt i, de sobte, apareix algú, passa alguna cosa, i sense adonar-te t'ha arrencat un somriure i, si més no, t'ha fet les coses una mica més fàcils... ;)
Nikkita. Muchas gracias, Nikkita. No dejemos, pues, de buscar en todo moment, bueno o malo, una sonrisa... ;)
Bon cap de setmana! Petons! ;D
Vida. O almenys ho hem d'intentar. No perdem res i guanyem molt! Gràcies, vida! ;)
Montse. Fet aquest esforç que dius, el mirar endavant segur que ens serà sempre molt més fàcil... I la vida sense somriures, no seria vida tampoc... ;)
Gràcies per la teva visita i per enllaçar-me. Jo també ho he fet... ;)
Lourdes. I jo t'envio un altre per tu... ;D Moltes gràcies per la teva visita! ;)
Gràcies per comentar, Josep!
Gràcies, Ada! ;)
Doncs a mí lo del eoeoeeo me mola!! jajajaj ;) Un saludet Joan!!
"Més val un somriure teu des del costat de la tristor, que la tristor de no veure't somriure al meu costat".
El eoeoeoeo clar que t'agrada, com tu ets molt més jove que nosaltres... ;PPPP (perdóperdóperdó...;P)jajajaja.
Una abraçada, simpàtica! ;)
Elena. El que pretenc d'alguna maenra és això precisament, que d'una mateixa cosa puguin haver diferentes interpretacions i opinions, de forma que ens faci pensar i ens enriqueixi a tothom.
Gràcies pel teu comentari i benvinguda! ;)
Jaajjajaj clar Joan, vosaltres com sou uns antics no esteu a la moda i no sabeu apreciar el profund significat del "eoeoeoe" jajajjajaaja ;P
Un abraç!! ;)
Per cert, em podràs vell, iaio, "carroza"... però ANTIC això sí que no! Per aqui no passo!! jajajajaja ;P
Un petó, simpàtica! ;)