dimecres, 19 de maig de 2010

Diari d'una experiència (II)

Diari d'una experiència (I)

Al dia següent tot em donava voltes. Quan vaig posar els peus al terra, no tenia una, tenia almenys quatre "nebuloses" ballant-me el cap! Havia dormit fatal recordant tot el que m'havia succeït el dia anterior. Encara sense arribar ser persona em vaig dirigir cap al bany, vaig obrir l'aixeta de la dutxa i, mentre l'aigua queia, em vaig mirar al mirall. -"Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" - vaig pensar amb aquella cara d'acabat d'aixecar. Buf! Ni això ho tenia clar!

Així va començar el segon dia. La única cosa positiva que pensava és que, com que pitjors coses no em podien passar ja... (bé, sí, que em caigués una tomaquera, a més de l'aigua de les plantes de la veïna), tot el que em passés a partir d'aquell moment, seria millor.

Vaig decidir no esmorzar a casa i fer el cafè de bon matí a la cafeteria de la cantonada. Però si la metgessa me l'havia prohibit!! Bah... M'era absolutament igual. Aquell dia el necessitava més que mai. A l'entrar vaig seure a la barra. Gairebé la cafeteria estava buida i es respirava una pau, que fins i tot el cafè calentot em sabia a glòria. Era el moment de tornar a mirar endavant. Sempre endavant!!

I així va ser. Entre anades i tornades a Barcelona, i encomanant-me a l''ànima de Siloe (que no sé ben bé el que era, però una amiga meva m'ho va recomanar, i alguna cosa bona tindrà...), van anar passant els dies i anava fent front a la feina diària i a la correcció dels treballs sense equivocar-me de prestatgeria, que ja era un pas important. Anava tan bé de temps aquesta primera setmana, que inclús vaig poder fullejar un llibre a estones que tractava d'una forma molt pedagògica el tema del Holocaust en espanyol. Estava sent tan positiva l'experiència de llegir aquells treballs, que vaig tenir l'oportunitat d'explicar  a la Míriam Jaques la meva particular col·lecció de moments, al restaurant del carrer Arquímedes, on aprofitem per dinar tots els dijous. Aquell dia, curiosament, s'adormia amb molta facilitat. I no vaig acabar d'entendre ben bé el per què...

I d'aquesta manera arribà el cap de setmana... Continuarà...

24 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Quin exercici tan gran que has fet! Hi acabarem sortint tots!

Carme ha dit...

Com et vaig dir l'alte dia, em sembla una feinada impresssionant i et queda molt bé!

Jo ja m'he trobat i m'ha fet molt a il·lusió! gràcies!

Irianesh ha dit...

Pero què original Joan!! En serio m'ha semblat super entretingut i a més, he visitat gràcies a tu blogs molt interessants i amb noms suggerents...
I després dius d'escriure... Jo no sé per què no t'animes als relats conjunts!! ;)

garbi24 ha dit...

Estàs fent un trajo a mida que et queda molt bé

lolita lagarto ha dit...

El més curiós és que has aconseguit fer un relat amb suspens, d'aquells que tira endavant i un té ganes de veure què hi sortirà tres ratlles més avall.
M'encantarà descobrir nova gent d'una manera tan gratificant!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

encadenar fets amb molta imaginació i fer sortir els teus amics, i a més dir alguna cosa i fer somriure, tot un do!

salut i relats

Elvira FR ha dit...

Molt bon també aquest seguiment del primer relat on te'n surts molt bé i de manera ben amena ...quina feinada oi? queda molt bé és com un relat amb un punt de misteri..gràcies per esmentar-me!

Mireia ha dit...

ben trenat, noi.

Clidice ha dit...

vaja quina feinada! la teva i la que ens dones hahahaha :)

joanfer ha dit...

Albert. Aquesta és la meva intenció... ;) Gràcies!

Carme. M'alegro que t'hagi fet il·lusió. I quant a la feinada, diuen que "sarna con gusto no pica", no? Doncs això! ;)

Irianesh. Calla, calla... La meva oferta de que em donis classes particulars segueix en peu, eh? jajajaj... ;P
Per cert, et faig saber que, quan vaig posar el teu blog al primer capítol, vaig haver d'aturar-me una bona estona perquè em pixava del riure només de pensar que podia ser real! jajajaj... Moltes gràcies, maca! ;)

Garci. Moltes gràcies, company. Es fa el que es pot... ;)

Lolita. De moment està agafat amb pinces!! jajajaj... Ja veurem que surt d'aquí en endavant... ;P Moltes gràcies! ;)

Joan. Ets molt amable. No sé si és un do o no, però aquesta mena de "presentació" d'aquests amics està sent més que enriquidora... ;)

Elvira. Et dic el mateix que a la Lolita: ja veurem que surt a partir d'ara.. jajajaj... Gràcies a tu per ser-hi! ;)

Mireia. Moltíssimes gràcies... i ves-te preparant... ;P

Clídice. hahahah... aquest comentari sí que no me l'esperava. Sento molt donar-vos aquesta feinada, com dius... jajajaj.. Però.... val la pena, o no?? ;P

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

hahaha Joanfer, no em digues eixes coses que si no m'entra vergonya d'haver-ho escrit :p

...per cert, tu t'ho curres molt amb aquestes entrades eh?, m'agrada, m'agrada... :)

B7s!

Irianesh ha dit...

jajajajaja qué fort que jo també estic!! Que no ho havia vist encara el primer!! Només he llegit el segon!! Ni m'havia fixat en això d'I i II... Jajajajjajaja Moltes gràcies per incloure'm em sento important i tot!! jajaja M'ha encantat també!! Sobretot allò del viatge plural!!JAJAJAJAJAJA Me partia.
Lo dit: m'encanta. Segueix així que ja tinc ganetes del tercer capítol!! ;)

caterina ha dit...

Quina manera més original (i complicada també, diria jo, el que té molt mèrit), d'enllaçar els títols d'alguns blogs i crear una història! :D A veure si un dia m'anim a fer-ho jo també!

joanfer ha dit...

Xiqueta. hahahah... però què tontorrona!! ;P Saps que no t'ho dic de debó...;) No deixis d'escriure com ho fas, si us plau!
Potser és una mica de currada, però val la pena... ;)
Molts petons, maca!

Irianesh. Clar que estàs!! jajajaja... Jo pensava que ja l'havies llegit!
Tens moltes raons per sentir-te important: ho ets de debó! ;)
Moltes gràcies, simpàtica!! ;)

Caterina. Doncs no ho dubtis, anima't!! Fas un important exercici d'imaginació, que siempre va bé. I, de pas, vas recordant als amics bloggers... ;)
Gràcies!!

Núria Talavera ha dit...

Joan, és un text fantàstic!!! gràcies, quina sort que tornis a ser per aquí ;)

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, Núria. Jo també m'alegro molt de tornar-te a veure per aquí... ;)
Un petonet! ;D

Ada ha dit...

Jajaja... Genial Joan, t'ha sortit tota una sèrie d'intriga i suspens... Quants capítols tindrà?? jijij... Continuarem seguint-la amb molta gana!

joanfer ha dit...

Encara no ho sé, Ada. Quan penso com continuar el següent, vaig correns a prendre'm una "valeriana".. jajajajaj... Moltíssimes gràcies, maca!! ;)

Nikkita ha dit...

Me ha encantado la continuación, jajajaja... ya sabes, para atr´s, ni para coger impulso, siempre hacia delante. Menos mal que al fin de semana llegas más tranquilo que con el relato anterior xD.
Molts petons!!! :)

joanfer ha dit...

jajajaj... Bueno, no sé Nikkita si ha sido bueno que llegara el fin de semana... Ya veremos!! jajajaj... ;P
Petons!!! ;)

Miriam Jaques ha dit...

ha,ha,ha! Et prometo que no se'm va caure el cap ni un moment!
Bé,...potser algun badall....;-)
Ja saps que m'encanten les xerrades dels dijous!
Un petonas!!!

joanfer ha dit...

hahaha, Míriam! I més d'un diaria jo... ;P
I ja saps que a mi també m'encanten. Som capaços de canviar el món i d'aconseguir somiar despertos... ;)
Un petonet!;)

Andrea la Hierbas ha dit...

Jo m'aixeque així cada diumenge de l'estiu i queda taaaaaan poc per l'estiu... ;-)

Un petonet!!

PD: Molta originalitat desprens tu,e?

joanfer ha dit...

Heheh... tu sí que saps, Andrea. Jo els dies aquests, que m'aixeco amb mala llufa, quan em diuen "bon dia" de vegades contesto "pues anda que tu...", imagina't!!! hahahah...
Moltes gràcies, maca. Per cert, ja t'has vist en el "capítol" anterior? ;P

Un petonet!! ;)