Diari d'una experiència (II)
Diari d'una experiència (I)
Al dia següent tot em donava voltes. Quan vaig posar els peus al terra, no tenia una, tenia almenys quatre "nebuloses" ballant-me el cap! Havia dormit fatal recordant tot el que m'havia succeït el dia anterior. Encara sense arribar ser persona em vaig dirigir cap al bany, vaig obrir l'aixeta de la dutxa i, mentre l'aigua queia, em vaig mirar al mirall. -"Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" - vaig pensar amb aquella cara d'acabat d'aixecar. Buf! Ni això ho tenia clar!
Així va començar el segon dia. La única cosa positiva que pensava és que, com que pitjors coses no em podien passar ja... (bé, sí, que em caigués una tomaquera, a més de l'aigua de les plantes de la veïna), tot el que em passés a partir d'aquell moment, seria millor.
Vaig decidir no esmorzar a casa i fer el cafè de bon matí a la cafeteria de la cantonada. Però si la metgessa me l'havia prohibit!! Bah... M'era absolutament igual. Aquell dia el necessitava més que mai. A l'entrar vaig seure a la barra. Gairebé la cafeteria estava buida i es respirava una pau, que fins i tot el cafè calentot em sabia a glòria. Era el moment de tornar a mirar endavant. Sempre endavant!!
I així va ser. Entre anades i tornades a Barcelona, i encomanant-me a l''ànima de Siloe (que no sé ben bé el que era, però una amiga meva m'ho va recomanar, i alguna cosa bona tindrà...), van anar passant els dies i anava fent front a la feina diària i a la correcció dels treballs sense equivocar-me de prestatgeria, que ja era un pas important. Anava tan bé de temps aquesta primera setmana, que inclús vaig poder fullejar un llibre a estones que tractava d'una forma molt pedagògica el tema del Holocaust en espanyol. Estava sent tan positiva l'experiència de llegir aquells treballs, que vaig tenir l'oportunitat d'explicar a la Míriam Jaques la meva particular col·lecció de moments, al restaurant del carrer Arquímedes, on aprofitem per dinar tots els dijous. Aquell dia, curiosament, s'adormia amb molta facilitat. I no vaig acabar d'entendre ben bé el per què...
I d'aquesta manera arribà el cap de setmana... Continuarà...
Comentaris
Jo ja m'he trobat i m'ha fet molt a il·lusió! gràcies!
I després dius d'escriure... Jo no sé per què no t'animes als relats conjunts!! ;)
M'encantarà descobrir nova gent d'una manera tan gratificant!
salut i relats
Carme. M'alegro que t'hagi fet il·lusió. I quant a la feinada, diuen que "sarna con gusto no pica", no? Doncs això! ;)
Irianesh. Calla, calla... La meva oferta de que em donis classes particulars segueix en peu, eh? jajajaj... ;P
Per cert, et faig saber que, quan vaig posar el teu blog al primer capítol, vaig haver d'aturar-me una bona estona perquè em pixava del riure només de pensar que podia ser real! jajajaj... Moltes gràcies, maca! ;)
Garci. Moltes gràcies, company. Es fa el que es pot... ;)
Lolita. De moment està agafat amb pinces!! jajajaj... Ja veurem que surt d'aquí en endavant... ;P Moltes gràcies! ;)
Joan. Ets molt amable. No sé si és un do o no, però aquesta mena de "presentació" d'aquests amics està sent més que enriquidora... ;)
Elvira. Et dic el mateix que a la Lolita: ja veurem que surt a partir d'ara.. jajajaj... Gràcies a tu per ser-hi! ;)
Mireia. Moltíssimes gràcies... i ves-te preparant... ;P
Clídice. hahahah... aquest comentari sí que no me l'esperava. Sento molt donar-vos aquesta feinada, com dius... jajajaj.. Però.... val la pena, o no?? ;P
...per cert, tu t'ho curres molt amb aquestes entrades eh?, m'agrada, m'agrada... :)
B7s!
Lo dit: m'encanta. Segueix així que ja tinc ganetes del tercer capítol!! ;)
Potser és una mica de currada, però val la pena... ;)
Molts petons, maca!
Irianesh. Clar que estàs!! jajajaja... Jo pensava que ja l'havies llegit!
Tens moltes raons per sentir-te important: ho ets de debó! ;)
Moltes gràcies, simpàtica!! ;)
Caterina. Doncs no ho dubtis, anima't!! Fas un important exercici d'imaginació, que siempre va bé. I, de pas, vas recordant als amics bloggers... ;)
Gràcies!!
Un petonet! ;D
Molts petons!!! :)
Petons!!! ;)
Bé,...potser algun badall....;-)
Ja saps que m'encanten les xerrades dels dijous!
Un petonas!!!
I ja saps que a mi també m'encanten. Som capaços de canviar el món i d'aconseguir somiar despertos... ;)
Un petonet!;)
Un petonet!!
PD: Molta originalitat desprens tu,e?
Moltes gràcies, maca. Per cert, ja t'has vist en el "capítol" anterior? ;P
Un petonet!! ;)