dimecres, 24 d’agost de 2016

La mesura del temps

Jorge Luis Borges va néixer a Buenos Aires un 24 d’agost de 1899. Un gran de la literatura hisponamericana, que ens va ensenyar que iun vers pot arribar a acaronar una ànima...



EL AMENAZADO

Es el amor. Tendré que ocultarme o que huir. 
Crecen los muros de su cárcel, como en un sueño atroz. 
La hermosa máscara ha cambiado, pero como siempre 
es la única. ¿De qué me servirán mis talismanes: el ejercicio 
de las letras, la vaga erudición, el aprendizaje de las palabras 
que usó el áspero Norte para cantar sus mares y sus 
espadas, la serena amistad, las galerías de la biblioteca, 
las cosas comunes, los hábitos, el joven amor de mi madre, 
la sombra militar de mis muertos, la noche intemporal, 
el sabor del sueño? 

Estar contigo o no estar contigo es la medida de mi tiempo. 
Ya el cántaro se quiebra sobre la fuente, ya el hombre se 
levanta a la voz del ave, ya se han oscurecido los que 
miran por las ventanas, pero la sombra no ha traído la paz. 
Es, ya lo sé, el amor: la ansiedad y el alivio de oír tu voz, 
la espera y la memoria, el horror de vivir en lo sucesivo. 
Es el amor con sus mitologías, con sus pequeñas magias inútiles. 
Hay una esquina por la que no me atrevo a pasar. 
Ya los ejércitos me cercan, las hordas. 
(Esta habitación es irreal; ella no la ha visto.) 
El nombre de una mujer me delata. 

Me duele una mujer en todo el cuerpo.

dijous, 23 de juny de 2016

Sant Joan


Enrenou a l’hora baixa,
fustes velles al carrer.
Gent menuda que tragina somnis,
mobles, papers...
Al terrat de la veïna
l’aire es gronxa dolçament
en un cel de serpentines
veient com passa la gent
La foguera de la plaça
Alça un fum guspirejant.
Encisera i descarada,
Mentre crema va parlant
Negra nit que l’aigua encantes
I que el sol tens per amic.
Fetillera de les plantes,
Quants amors no hauràs cosit?
                        
                                    (Josep Fornés)

Feliç Revetlla a tothom!!

dissabte, 20 de febrer de 2016

Umberto Eco

Umberto Eco (1932 - 2016)

"Res hi ha al món, ni home ni diable ni cosa alguna, que sigui per a mi tan sospitós com l'amor, doncs aquest penetra en l'ànima més que qualsevol altra cosa. Res hi ha que ocupi i lligui més al cor que l'amor. Per això, quan no disposa d'armes per governar-se, l'ànima s'enfonsa, per l'amor, en la més profunda de les ruïnes." - El nom de la rosa

dimecres, 2 de desembre de 2015

Aprendre i desaprendre

Hi ha textos com aquest que m'agrada de tant en tant treure-li la pols i rellegir-los com si fos la primera vegada. Avui, però, rellegeixo aquest i el publico donant-li un sentit molt especial, una "pseudo", una menció molt concreta a una de les persones més valentes i fortes que he conegut mai, de la que em sento plenament orgullós i que ha aconseguit robar-me el cor d'una forma extraordinària. Amb persones així, creieu-me que tot és fa encara molt més fàcil.

Me n'adono, sense cap mena de dubtes, que són temps per aprendre i desaprendre. I és que, ni que sigui per una vegada a la vida, val la pena tenir clar on vols anar, quin és el camí i amb qui. Això, no és més que el resultat d'haver estat atent a la vida. I a la vida, eternament agraït...

Gaudiu, gaudim, gaudeix d'aquest Borges (al que se li atribueix el text).



APRENDRE

Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència
entre sostenir una mà i encadenar una ànima.
I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit, 
i una companyia no significa seguretat.
I un comença a aprendre... 

Que els petons no són contractes i els regals no són promeses, 
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts.
I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, 
perquè el terreny del demà és massa insegur per a fer plans 
i els futurs tenen una forma de caure en la meitat. 

I després d'un temps, un aprèn que potser, si és massa, fins la calor del sol crema. 
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, 
en lloc d'esperar que algú li porti flors. 
I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, 
i un aprèn i aprèn... i amb cada dia, un aprèn. 

Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'ofereix un bon futur,
significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. 
Amb el temps comprens que només qui és capaç d'estimar-te amb els teus defectes, 
sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges. 

Amb el temps te n'adones que si estàs al costat d'aquesta persona 
només per acompanyar la teva solitud, 
irremeiablement acabaràs no desitjant tornar-la a veure. 
Amb el temps entens que els veritables amics són comptats, 
i que el que no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses. 

Amb el temps aprens que les paraules fetes en un moment d'ira
poden seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida. 
Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, 
però perdonar és només d'ànimes grans. 

Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, 
molt probablement l'amistat mai no tornarà a ser igual. 
Amb el temps te n'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, 
algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar. 
Amb el temps te n'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible. 

Amb el temps te n'adones que el que humilia o menysprea a un ésser humà, 
tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus, multiplicats al quadrat. 

Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les a què passin 
ocasionarà que al final no siguin com esperaves. 
Amb el temps te n'adones que en realitat el millor no era el futur, 
sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. 

Amb el temps també aprens que pots comprar una casa, però no una llar. 
Pots comprar-te un llit , però no pot fer-te dormir. 
Pots comprar-te un rellotge, però no et donarà el temps . 
Pots comprar-te un llibre, però no coneixement o el que necessites aprendre. 
Pots comprar-te una posició , però no serveix per tenir respecte. 
Pots comprar-te medicines i pagar la consulta al metge, però no et dóna salut . 
Pots comprar-te sang, però no vida. 
Pots comprar-te sexe, però no Amor.

Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç 
amb els que estan al teu costat, 
enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu 
i ara han marxat. 

Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, 
dir que estimes, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, 
davant d'una tomba, ja no té cap sentit.

Però, malauradament, solament amb el temps... 



Jorge Luis Borges

dilluns, 14 de setembre de 2015

IX Mostra de Fotofilosofia

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2015 (UNESCO, 20 novembre) es convoca per novena vegada la Mostra de Fotofilosofia. Un any més, volem enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts. 

L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.





BASES

1. El termini d’aquesta convocatòria és del 15 de setembre al 25 d'octubre de 2015.

2. Es participa través del blog: “Sapere Audere”, filosofialestel.blogspot.com. Tot l'alumnat tindrà permís, amb nombre d'usuari i contrasenya, per poder penjar les fotofilosofies.

3. Cada post correspon a un alumne/a.
  • En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
  • Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada.
  • Convé afegir-hi etiquetes o categories: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica, ...
  • Abans de penjar-ho definitivament, l'alumne/a haurà desar el post i comunicar-ho al professor via e-mail.
 4. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).

5. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 18 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.

FOTOFILOSOFIES

CALENDARI

Data d'inici de presentació: Dimarts 15 de setembre
Data final de presentació: Dilluns 25 d'octubre (penjades al blog, impreses i plastificades)
Votacions: Setmana del 26 al 30 d'octubre
Dia de la Mostra i exposició de FOTOFILOSOFIES: Dimecres 18 de novembre a les 17h.

Molta sort a tots i a totes i ENDAVANT!!

dissabte, 5 de setembre de 2015

Reinventar-se


Cal adaptar-se als canvis. I pot ser dolorós però, sense això, retrocediríem en comptes d'avançar. Hem de seguir reinventant-nos gairebé cada minut, perquè el món canvia en un instant; i no hi ha temps per a mirar enrere.

De vegades ens imposen el canvi; de vegades ens succeeix sense voler; i ho aprofitem al màxim. Hem d'idear formes per guarir-nos constantment.

Canviem, ens adaptem, creguem noves versions de nosaltres... Només hem de cerciorar-nos que és millor que l'anterior... 

(Anatomia de Grey)

dilluns, 24 d’agost de 2015

Recordant Borges


"Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre ens deixa una mica d'ella mateixa i s'emporta una mica de nosaltres. Hi haurà qui se n'endurà molt, però no n'hi haurà dels que no ens deixin res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat...".
Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986)

Des del moment en què neixen, els grans escriptors ja no moren mai...