Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
El vaig llegir en castellà:
"me arrimé a él. Pasé el brazo por detrás de su cintura y presioné mi cuerpo contra el suyo. Aspiré e olor de su chaqueta."
Està ple de descripcions de detalls.
una pluja de petons
Doncs de vegades, amb el dia a dia, donem tant per suposat que tenim l'amor assegurat, que oblidem cuidar-lo com feiem al principi.
Com si fos tan fàcil de trobar!
Com si fos tan fàcil d'oblidar...
T'envio molts records, estimat tiet ;)
Elfreelang. No és per a menys. Un gran llibre se'ns dubte, Elvira.
Irianesh. En aquesta vida no hi ha res que estigui assegurat. Tot sembla tenir un principi i un final. Però mentre es tingui s'ha de cuidar i gaudir com si fos l'últim dia. Perquè, malgrat tot, mai no se sap...
Un record molt especial i un fort petó per a la meva segona neboda favorita (és que si dic la primera, l'altra em mata. I avui que és el seu aniversari... :P) Muaaaaa. Guapa!! :)