Fem un tracte...
Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...!
FEM UN PACTE...
Companya,
vostè sap
que pot comptar
amb mi.
vostè sap
que pot comptar
amb mi.
No fins a dos,
o fins a deu,
sinó comptar
amb mi.
o fins a deu,
sinó comptar
amb mi.
Si alguna vegada
s’adona
que la miro als ulls
i una espelma d’amor
reconeix en els meus,
no alerti els seus fusells,
ni pensi que deliro.
Malgrat la veta,
o potser perquè existeix,
vostè pot comptar
amb mi.
s’adona
que la miro als ulls
i una espelma d’amor
reconeix en els meus,
no alerti els seus fusells,
ni pensi que deliro.
Malgrat la veta,
o potser perquè existeix,
vostè pot comptar
amb mi.
Si altres vegades
em troba
esquerp sense motiu,
no pensi quina fluixedat,
igual pot comptar
amb mi.
em troba
esquerp sense motiu,
no pensi quina fluixedat,
igual pot comptar
amb mi.
Però fem un tracte:
jo voldria comptar
amb vostè.
jo voldria comptar
amb vostè.
És tan bonic
saber que vostè existeix.
Hom se sent viu,
i quan dic això,
vull dir comptar.
Encara que sigui fins a dos,
encara que sigui fins a cinc,
no ja perquè acudeixi
afanyant-se en el meu auxili,
sinó per saber,
ben bé del cert,
que vostè sap que pot
comptar amb mi...
saber que vostè existeix.
Hom se sent viu,
i quan dic això,
vull dir comptar.
Encara que sigui fins a dos,
encara que sigui fins a cinc,
no ja perquè acudeixi
afanyant-se en el meu auxili,
sinó per saber,
ben bé del cert,
que vostè sap que pot
comptar amb mi...
Comentaris
;-)
Rep una abraçada "anónima", estigues on estigues i sigues qui sigues...
Carole king
Gràcies per tornar a visitar-lo i pel teu comentari "anònima". Saps que en aquest blog sempre "tindràs un amic" ;)**