Vídeo-currículum

No la conec, ni tampoc l'he vista mai. Tampoc sé com és, ni he parlat mai amb ella. No sé pràcticament res d'aquesta persona. L'únic que sé és que es diu Núria Fusté Massana, que acaba de perdre la seva feina de mestre en una escola, com molts companys i companyes aquest curs, i que ha tingut la genial idea de fer un vídeo-currículum que està sent tot un éxit a les xarxes socials.

Aquí us el deixo perquè el disfruteu i perquè pogueu comprovar també de quina forma, i amb quina passió, i alhora tan poc valorada, vivim molts i estimem la "professió" de mestres i professors.

Avui és la Núria, demà qui sap si podem ser qualsevol de nosaltres..




Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
M'ha agradat molt! Commou i això està molt bé.
4 de juliol del 2012, a les 23:44
Maijo Ginovart ha dit…
També m'ha agradat molt. Treballar la creativitat és el millor dels recursos per a afrontar el canvi.
Una abraçada, Joan.
5 de juliol del 2012, a les 1:05
Elfreelang ha dit…
impressionant i creatiu! l'escola, l'educació, el nostre país, no es poden permetre menysprear talents com el seu....
així anem....molt bona pensada la de la Núria! i la teva per penjar-lo aquí gràcies a tots dos!
5 de juliol del 2012, a les 12:17
Dolores Alcántara Madrid ha dit…
Idea i vídeo excel.lents! No ens deixem, però, portar pel pessimisme i lluitem per una educació digne allà onn som, cosa que suposa lluitar també per la feina de tothom que sigui com l'autora del vídeo! Estiuenques salutacions Joan!
6 de juliol del 2012, a les 16:15
Audrey ha dit…
M'ha encantat!, enginy,imaginació, transmet valors fonamentals...Tant de bo tingui molta sort!.
Gràcies per compartir-lo, Joan.

Abraçada!
6 de juliol del 2012, a les 19:08
Laura T. Marcel ha dit…
Aquest video s'ha escampat com la pòlvora i ha causat tot tipus de reaccions. Jo el trobo boníssim però la meva sorpresa va ser al llegir els comentaris de l'article que us linko a continuació:

http://www.lavanguardia.com/vida/20120706/54320647162/profesora-youtube-videocurriculum.html

O la gent no entent res, ni les metàfores de les galetes, o l'enveja és tant gran que no saben veure més enllà dels seus nassos. Així ens va en aquest país. En lloc de valorar la feina, la creativitat, les ganes de no ser "ramat"... només a carregar-se al personal.... Estic segura trobarà feina pel curs vinent i els seus alumnes estaran encantats, i encantats sentint-se galetes. Li desitjo el millor.
10 de juliol del 2012, a les 21:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació