Sovint passa que les coses arriven quan ja has desistit., i que fins hi tot així, quan per fi les aconsegueixes no pots gaudir plenament de l'èxit. (Mai estem contents!)
Laura. És cert, no sempre. I per a mostra, un botó. Però l'important es el que tu dius, no defagir mai...
Galionar. Síii, és boníssim!! A més és capaç de treure't un somriure! Una altra abraçada per a tu... ;)
Agnès. Tens molta raó, Agnès. Sembla que sempre tinguem motius per queixar-nos. Potser hem d'aprendre a tenir paciència i, sense defagir, anar treballant dia a dia. Potser no aconseguim tot el que volem, però fruits segur que en podem recollir... ;)
Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Tot i que l'important és no defallir en l'intent, passi el que passi.
Una abraçada!
Galionar. Síii, és boníssim!! A més és capaç de treure't un somriure! Una altra abraçada per a tu... ;)
Agnès. Tens molta raó, Agnès. Sembla que sempre tinguem motius per queixar-nos. Potser hem d'aprendre a tenir paciència i, sense defagir, anar treballant dia a dia. Potser no aconseguim tot el que volem, però fruits segur que en podem recollir... ;)
un petonás maco