Sóc mestre

Sí, sóc mestre. Sense por, sense complexos (mal que li pesi a alguns)... I crec en l'educació pública, catalana i de qualitat!

Sóc mestre i estic orgullós de ser-ho!

Comentaris

Laura T. Marcel ha dit…
Jo també sóc mestra i no entenc que s'hagin de fer vídeos com aquest per fer saber que la nostra és una professió digna i tot el demés. Sembla que a vegades siguem nosaltres mateixos els qui no ho tinguem assumit.
6 de febrer del 2012, a les 13:26
Audrey ha dit…
Sóc de família de mestres, tot i que jo no he seguit la tradició. Sempre he valorat molt aquesta professió. En temps del meu avi penso que, malauradament...,era més ben valorada. Però tot canvia...
6 de febrer del 2012, a les 23:07
joanfer ha dit…
Laura. Entenc la teva postura, però crec que tampoc fa cap mal. De totes formes, nosaltres tenim molt clar el que som i el que fem, però potser no tothom ho té igual de clar...
Ara se m'acut un símil una mica simple, però que em sembla que pot ser vàlid. El Barça, per mostrar lo bo que és i lo bo que juga, no li cal tampoc cap vídeo. Per se'n fan, veritat? Doncs això. Nosaltres, els mestres i profes... som com el Barça.

Audrey. Sí tens molta rao. Tot ha canviat molt i els profes i mestres d'ara no estan igual de valorats que ho estaven fa uns quants anys. I és una pena, la veritat. Ara, però, toca canviar tot això. És per això que ens toca encara molt a fer...
8 de febrer del 2012, a les 13:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació