Emma

Que estigui amb una galipàndria de cavall, i que a més sigui la segona en el que va d'any, no és cap notícia. Que avui faci tres anys aquest blog, que en els seus orígens va començar anomenant-se "Filosofia avui", tampoc ho és. El que sí és notícia és que l'Emma fa cinc anys. 

Diuen que quan venim al món ho fem amb una barra de pa sota el braç. I efectivament, ella va venir, no amb una barra sota el braç, sinó amb carro de compra sencer, però per al seu tiet. Es va convertir, sense ella saber-ho, amb el meu particular talisman. I quan les coses no em rutllen del tot bé, penso en ella i en la sort que tinc (que tenim) de tenir-la.

Recordo el dia que va néixer. I de veritat que sembla que va ser ahir. La meva mare em va trucar per telèfon ben d'hora, ben d'hora, per dir-me que ja havia nascut. Que era clavadeta a mi, però amb la bellesa natural de la seva mare. I que des del primer moment radiava felicitat i unes ganes enormes de viure. El primer que vaig fer a l'arribar a l'hospital va ser agafar-la entre els meus braços, i en aquell moment vaig descobrir que començava també a néixer una veritable història d'amor.

Amb una carona preciosa, uns ulls grans i brillants i un somriure entramaliat, li agrada la música, tocar la guitarra, els Lax'n'Busto... i fer-li molt, molt, la punyeta al seu tiet per després descollonar-se a costa seva. I és que per un ésser d'aquesta mena, jo em deixo fer el que sigui. Amor de tiet? No ho sé... El que sí que sé és que és amor vertader. 

Emma, aquí tens el meu primer regal: la teva cançó preferida perquè la cantis i la ballis com tu només saps. Felicitats, petita!

Comentaris

fanal blau ha dit…
Em sembla que fins i tot m'has mullat el teclat de l'ordinador, joan!!!!

però t'entenc! hi ha coses que ens omplen de tal manera que ens faran bavejar sempre!
Felicitats per l'Emma i pel seu tiet enamorat de tanta boniquesa!
Una abraçada, guapo!
Carme Rosanas ha dit…
Oh! que bonica! I em sembla que encara s'assembla força a tu.

Sobretot el somriure!

Quin post més tendre, que maco!

Una abraçada i felicitats a tots dos per aquesta història d'amor tan autèntica. I a ella pels 5 anys!
Maijo Ginovart ha dit…
Tota una declaració d'amor! Felicitats a tots dos.
Una abraçada, Joan.
Sergi ha dit…
Quin tiet, se li cau més la bava que a la seva nebodeta fa uns anys. És increïble el que es pot arribar a sentir per una personeta així.
Alba ha dit…
Que bonic i tendre!!! Això sí que és una declaració en tota regla!

Moltes felicitats a l'Emma, però sobretot moltes felicitats al seu tiet, perquè tiets així sempre en fan falta!!
rits ha dit…
oooh!! quin post tan bonic! moltes felicitats!!!! a l'Emma, al blog i a tu!
Galionar ha dit…
Felicitats, tiet, per aquesta felicitat tan maca. Pels aniversaris de l'Emma i del teu bloc. Una abraçada!
Audrey ha dit…
Paraules ben precioses, per algú que et té el cor robat :-) És ben bonic i gran aquest sentiment que expresses!. Moltes felicitats per l'Emma i pel blog

Abraçada!
ha de ser tan xulo tenir un tiet com tu!
Apa, felicita-la de part meva.
(ah! no se si saps que d'aquí a dos mesos jo seré tieta per primer cop!)
Jordi Dorca ha dit…
Felicitats. Felicitats dobles i triples.
I gràcies per la música, que a mi també m'abelleix.
joanfer ha dit…
Fanal. Què exagerada! No serà per tant això de mullar el teu ordinador, no??... O si?? hhaha
Gràcies, fanalet. Una abraçada! :)

Carme. Sí, la veritat és que encara diuen que s'assembla força a mi. Si us ensenyés les fotos de quan era petit... Gràcies, Carme. Una abraçada!

Maijo. Doncs a ella ja m'he declarat... Però passa de mi! hahahah. Un petonet!

Xexu. És increïble i molt gran. De les coses més boniques que ens pot donar la vida. No vull pensar què serà si algun dia tingués un fill o filla...

Rits. Moltes gràcies, maca. És un dia de felicitació, però sobretot per a ella!

Galionar. Moltes gràcies per tu també. Aquell dia s'ho va passar bomba! Què tia! :) Una abraçada.

Audrey. Ostres, clar! El meu cor l'ha robat ella! Ja deia jo que últimament no me'l sentia gaire... ;P Moltes gràcies, maca! ;)

Maria. Si és xulo o no, suposo que li hauría de preguntar a ella. Però si vaig i li pregunto... no sé què em farà, no sé que em dirà, que em liarà, em liarà... total, que no em quedaré al final sense saber-ho i amb cara de memo! hahah.
I vas a ser tieta!! Doncs no m'ho havies dit. Ja veuràs quina experiència. És única i irrepetible! Felicitats a la teva germana i també per a tu! :)

Jordi. Dobles i triples gràcies, maco. Celebro que la música t'agradi. Per mi són els millors! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat