Tot canvia


Deixem, doncs, que bufi el vent
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l'eternitat.
                                                    Res no neix,
                                                        res no mor,
                                                           tot canvia.
                                               (Alfred Tennyson)

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Tot canvia....ai però ara canvia a pitjor....esperem el canvi d'aquest canvi d'ara!
26 de gener del 2012, a les 22:08
Carme Rosanas ha dit…
Tot canvia és una gran esperança en aquests moments... que els canvis tornin a canviar.
26 de gener del 2012, a les 22:40
Carme Rosanas ha dit…
M'has fet recordar una frase... uix ara no sé de qui és.

"Res no tenim segur, excepte el canvi"
26 de gener del 2012, a les 22:41
rits ha dit…
en un matí i un vespre poden canviar tantes coses, que de vegades, espanta. Però alhora és una sort.
26 de gener del 2012, a les 23:46
fanal blau ha dit…
la vida...ja és canvi constant!
26 de gener del 2012, a les 23:58
Garbí24 ha dit…
i si no canvia? quina monotonia tant preocupant.
30 de gener del 2012, a les 21:52
Anònim ha dit…
Tot canvia.
Però jo no...

Una abraçada :)
2 de febrer del 2012, a les 18:45
joanfer ha dit…
Elfreelang. Malauradament els canvis d'ara són a pitjor, sense dubtes. Però aquests també canviaran, n'estic segur. No podem deixar, però, de seguir deixant la nostra petita llavor per poder fer aquest canvi realitat...

Carme. L'esperança és el que mai ens podran treure. I penso que no podem esperar que els canvis es vinguin sense fer el quelcom. No hi ha canvi sense acció...
Sobre la frase que em dius he pensat molt i a mi també em sona. En un principi em va venir al cap la frase de Galileo "E pur si muove (no obstant, es mou)", però no sé si té gaire a veure... o potser sí! ;P

Rits. M'estimo més pensa que sempre és una sort. Tot canvi, per bé o malament, l'hem d'entendre com a necessàri. Per gaudir-lo o per a reaccionar i canviar les coses!

Fanal. Totalment d'acord, Fanalet. I és una sort que sigui així! ;)

Garbi. Estic segur que sí canviarà sigui el que sigui. Tard o d'hora ho farà...

Miss. Segur? Jo crec que sí. I estic segur que per a millor sempre!! Una abraçada! ;)
6 de febrer del 2012, a les 12:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació