Tot canvia


Deixem, doncs, que bufi el vent
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l'eternitat.
                                                    Res no neix,
                                                        res no mor,
                                                           tot canvia.
                                               (Alfred Tennyson)

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Tot canvia....ai però ara canvia a pitjor....esperem el canvi d'aquest canvi d'ara!
Carme Rosanas ha dit…
Tot canvia és una gran esperança en aquests moments... que els canvis tornin a canviar.
Carme Rosanas ha dit…
M'has fet recordar una frase... uix ara no sé de qui és.

"Res no tenim segur, excepte el canvi"
rits ha dit…
en un matí i un vespre poden canviar tantes coses, que de vegades, espanta. Però alhora és una sort.
fanal blau ha dit…
la vida...ja és canvi constant!
Garbí24 ha dit…
i si no canvia? quina monotonia tant preocupant.
Anònim ha dit…
Tot canvia.
Però jo no...

Una abraçada :)
joanfer ha dit…
Elfreelang. Malauradament els canvis d'ara són a pitjor, sense dubtes. Però aquests també canviaran, n'estic segur. No podem deixar, però, de seguir deixant la nostra petita llavor per poder fer aquest canvi realitat...

Carme. L'esperança és el que mai ens podran treure. I penso que no podem esperar que els canvis es vinguin sense fer el quelcom. No hi ha canvi sense acció...
Sobre la frase que em dius he pensat molt i a mi també em sona. En un principi em va venir al cap la frase de Galileo "E pur si muove (no obstant, es mou)", però no sé si té gaire a veure... o potser sí! ;P

Rits. M'estimo més pensa que sempre és una sort. Tot canvi, per bé o malament, l'hem d'entendre com a necessàri. Per gaudir-lo o per a reaccionar i canviar les coses!

Fanal. Totalment d'acord, Fanalet. I és una sort que sigui així! ;)

Garbi. Estic segur que sí canviarà sigui el que sigui. Tard o d'hora ho farà...

Miss. Segur? Jo crec que sí. I estic segur que per a millor sempre!! Una abraçada! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat