Per a tu...

El primer post de l'any havia de ser per a tu, Vicky. Estic segur que el teu últim viatge serà cap a Albanta i serà en un Unicorni blau. Sempre en el meu cor...



"Els amics són la família que un escull" 
(Vicky Cruz Monterrey)

Comentaris

fanal blau ha dit…
Ben bé que és així: la família d eles amistats l'escollim i és el millor dels millors recers.
Un petó, joanfer, i el desig d'un bon any per el teu cor gran i generós.
2 de gener del 2012, a les 0:15
Alba ha dit…
I segur que li arriba, potser no en forma de post, però sí en forma d'una gran i bondadosa energia.
Els amics són una gran família... una família, que per sort, es pot escollir. Petons maco!
2 de gener del 2012, a les 9:56
Elfreelang ha dit…
Cert família escollida....per a tu per la Vicki i pels unicorns blaus! coratge, abraçades i records!
2 de gener del 2012, a les 12:44
Maijo Ginovart ha dit…
Boniques paraules per acompanyar el viatge d'algú estimat. Una abraçada ben forta.
2 de gener del 2012, a les 13:07
Audrey ha dit…
Oitant!, els amics són un tresoret que ens tria i que triem.
Un regal per algú estimat, segur que arriba lluny...
2 de gener del 2012, a les 20:29
joanfer ha dit…
Gràcies de nou pels vostres comentaris. Molt sovint no som prou conscients de l'important que són les amistats i, de vegades, quan ens adonem, potser ja és massa tard...
Molts petons! ;)
3 de gener del 2012, a les 1:50
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació