Amor novell


"Dum novus errat amor, vires sibi colligat usu; 
si bene nutrieris, tempore firmus erit"

"L'amor novell, mentre vaga a l'aventura, va aplegant forces amb la pràctica;
alimenta'l bé, i amb el temps serà vigorós"
(Ovidi, Ars Amandi)


Endevinareu quins llibres de col·lecció he comprat avui, veritat? ;)


Comentaris

fanal blau ha dit…
Jejeje...la Bernat Metge?
Aurea Dicta?

Una molt bona setmana, joan!
19 de setembre del 2011, a les 9:33
Anònim ha dit…
Vigorós amb el pas del temps? ho dubto!
19 de setembre del 2011, a les 9:59
Elfreelang ha dit…
La col.lecció Bernat Metge !!!! felicitats has fet una bona adquisició! Ars amandi llibre imprescindible ...els clàssics són eterns!
19 de setembre del 2011, a les 11:41
Carme Rosanas ha dit…
Ho endevinem, ho endevinem!
Una bona adquisició.
19 de setembre del 2011, a les 12:18
Eva ha dit…
I sens dupte també avegades l'amor novell sol ser inolvidable.
21 de setembre del 2011, a les 1:58
joanfer ha dit…
Fanal, Elfreelang, Carme. Mira que sou llestes, eh? Ara, no podreu dir que no ho havia posat fàcil... ;P
Una abraçada per les tres! ;)

Noa. Encara que no ho sembli, i "visto lo visto", jo també començo a dubtar-ho...

Eva. Hi ha potser algun amor que no sigui inoblidable?
22 de setembre del 2011, a les 0:28
Unknown ha dit…
sed memento quod empta sunt legenda...
22 de setembre del 2011, a les 12:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació