Jo hi estic totalment d'acord. M'agrada aquesta frase, perquè els extrems sempre fan mal, no mirar mai enrere jo crec que és desaprofitar el que hem viscut i mirar-hi massa és no viure.
Feia temps (massa) que no em passava per aqui... Imperdonable, perdrem aquestes cites tan reflexives amb que ens actives els pensaments. Mirar sols endarrere no tindria cap sentit, seria com haver donat per acabada la vida. Han d'haver projectes de futur, caminar cap a algun lloc, i no ho podem fer prescindint del bagaje que hem viscut ja. Anem endavant, però sense presses, eh??? Una abraçada
Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Una abraçada, joanfer!
Mirar sols endarrere no tindria cap sentit, seria com haver donat per acabada la vida. Han d'haver projectes de futur, caminar cap a algun lloc, i no ho podem fer prescindint del bagaje que hem viscut ja. Anem endavant, però sense presses, eh???
Una abraçada
Des del far bon capvespre.
onatge
salut i peles
Salut i una abraçada.
Miss Yuste.
Salutacions, Joan!