Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Un petó, joan.
Salut i força per sempre.
Bon cap de setmana, Joan.
Bon cap de setmana, Joan
La vida és allò qeu passa mentre estàs fent altres plans...
John Lennon
La vida no viscuda és una malaltia de la qeu hom pot morir...
Carl G. Jung
No hi ha res perdut si hom té el valor de proclamar que tot està eprdut i que cal recomençar.
Julio Cortazar
Intenta ser sempre feliç, perquè mai no saps qui s'enamorarà del teu somriure.
Francesc Miralles
No et canso més...
Des del far felicitat i tristesa...
onatge
Hi ha una frase que m'acompanya sempre: "Tot passa". L'aplico tant en els bons moments com en els pitjors.
Una abraçada.
Jo aquesta dicotomia no la tinc gaire equilibrada. Tinc més tristesa que felicitat. La felicitat és momentània, fugaç, com mooooolt petita, però la veig com una mena de droga que t'enganxa tant que ets capaç de passar les mil una penúries per tornar-la a provar i provar i provar.
Un desig: que puguis asaborir molta d'aquesta felicitat en el teu camí.
Un bloc molt treballat et segueixo!
Bon inici de setmana, una abraçada, Irina
Audrey. Potser aquesta és la gràcia que té la vida. Aquesta mena de contrastos, aquestes sensacions contradictòries... Gràcies! ;)
Alba. Probablement hauríem de pensar que l'un no existeix sense l'altre... Coincideixo amb tu amb el concepte del ying yang, just quan penjava el post vaig pensar en ell. Salut i gràcies! ;)
Vida. A mi aquesta imatge em va impactar. La vaig trobar molt oportuna. Tant de bo pogui trobat molta felicitat com dius... ;)
Gemma. El somriure no s'ha de prerdre mai malgrat tot... Gràcies, Gemma! ;)
Laura. Trobar l'equilibri potser és el més difícil. S'ha de seguir treballant en assolir-ho, però... ;)
Carme. Hem d'aprendre a dir i acceptar tantes coses... Gràcies, Carme! ;)
Elfreelang. Cert el que dius. Potser cal pensar que per arribar a la felicitat (si és que és possible) has d'acceptar que dins d'aquesta, hi hagi moments d'alegries, però també de tristesa...
Onatge. Tu no em canses mai, ja ho saps... Em quedo amb que viure és el més gran tresor i amb cadascuna de les frases que aportes. Una abraçada, poeta... ;)
Maijo. Sí, és veritat, tot passa... El problema és que potser hi han coses que no vull que passin... Una altra abraçada per tu! ;)
Nits. Penso que de vegades ens compliquem molt la vida. Busquem la felicitat com si d'alguna cosa material es tractés quan probablement la tenim més a l'abast del que ens pensem. Cada vegada més penso que per arribar a ser feliç no és qüestió de fer tot allò que t'agrada o estimes, sinó estimar tot allò que fas. Tant de bo pugui asseborir molta d'aquesta felicitat. Els mateixos desitjos per tu. ;)
Irina. Benvinguda, Irina. Un blog treballat? Bé, menys del que m'agradaria, la veritat.
Ningú ens ha promés que ser feliç sigui fàcil, no? Doncs potser cal això, patir una mica de tant en tant. Gràcies per la teva visita, Ens seguim! ;)
salut
(i que et sentis còmode amb e què fas i no t'hagis de penedir de res; proposta per aquest any que encara no t'havia visitat)