Jo no t'espero

Amb tots els meus respectes, que no sé si es mereixen, però...

Comentaris

fanal blau ha dit…
Jo tampoc, joanfer!

Però a tu sí, eh?
Bon diumenge!
Anònim ha dit…
I bé que fas.
Sergi ha dit…
Tranquil que ja no cal que l'esperis o el deixis d'esperar, ja és aquí.
Carme Rosanas ha dit…
M'agrada el teu post, perquè encara que jo tampoc l'espero, m'agrada el respecte, tan si és merescut com si no. :) Ja és aquí i en peu de "discussió" (per no dir querra, amb els laics.
Rita ha dit…
Jo també valoro sobretot el respecte: amb respecte es pot dir tot el que se sent sigui a favor o en contra.
Bon diumenge!
Elfreelang ha dit…
Amen! qui espera es desespera
Idoia Laurenz ha dit…
Yo tampoc Joanfer. Jo el que si espero és que un dia arribi la pau i la igualtat i la dignitat, espero que termini la fam i la intolerancia.
Petons
Clidice ha dit…
Jo només esperava que, en nom del respecte, no haguessin muntat tot aquest ciri els de la secta. M'agradaria saber quina cobertura tindria per TV3 si vingués l'imam de la Meca o el líder de la Moon. Perquè ja que sembla que ens toca pagar el beure a tots, que sigui una ronda general i només als de la taula del fons a la dreta.
Anònim ha dit…
En un primer moment em generava indiferència però després de la burrada que va ahir m'he indignat de mala manera. Per a dir collonades, que es quedi a casa.
lolita lagarto ha dit…
ni l'espero, ni me'l crec i que faci el que vulgui, però amb els seus diners..
Anònim ha dit…
Jo tampoc el vaig esperar...
GEMMA ha dit…
Jo Tampoc, m'enerva aquest tema, intolerable espectacle.
joanfer ha dit…
Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Ja fa una setmana que el circ va acabar i la història encara cueja. Què trist tot plegat...

Petonets i abraçades! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat