Allò que faran...

Avui, Dia Internacional de l'Infant, és la millor ocasió per perdre consciència que realment ells són el nostre futur,  que d'ells dependrà que puguem construir també un món millor i que per això no podem oblidar que l'educació que puguin rebre avui dia és responsabilitat de cadascú de nosaltres i no podem mirar pas cap a un altre costat. 

No hauríem d'oblidar mai tampoc que nosaltres també conservem una part d'aquesta infantesa, ja que també ho vam arribar a ser una vegada. I és per això que hem de ser conscients que els adults seguim i seguirem sent models per a tots ells, i tot allò que els vegin i aprenguin de nosaltres... tot allò que faran.




Comentaris

Sergi ha dit…
Ja he vist el vídeo en un altre blog, i la veritat és que és d'aquests impactants que et fan pensar, que no està gens mancat de raó. Hem de ser més conscients de que som models per la canalla, i que depèn de nosaltres fer de la nova generació persones de bé.
kika ha dit…
moltes gràcies per aquestes reflexions. per moltes vegades que les sentim sempre va bé sentir-les un cop més! :-)
Carme Rosanas ha dit…
Jo també he vist aquest vídeo.´
Fa reflexionar i entristeix de tant real.

A mi m'agradaria dir que tots els adults tenim una responsabilitat en l'exemple que donem. Tots! Des dels polítics, als professionals de tota mena fins als presentadors de programes de tele...
fanal blau ha dit…
Veig que hem volgut reflectir el mateix...
una abraçada, joan!
Anònim ha dit…
Per desgràcia, sembla que hi ha molts pares que no són conscients del que expliques. Porten els nens a l'escola i es pensen que amb això ja han fet els 2deures" i que no cla educar-los més quan, realment, són ells els màxims responsables de la seva educació.
Elfreelang ha dit…
Exemples i no paraules només...els infants el nostre futur...els hem de donar exemples bons ....amor , límits, afecte i sobretot que puguin raonar, i pensar
joanfer ha dit…
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Disculpeu si no comento un per un com he fet sempre, però últimament em falta temps per tot... Suposo que això serà bo, no? hahah.. Segur que sí! ;P
Fanal, això són casuailitats i la resta són tonteries... ;) M'alegro d'haver coincidit amb tu en la idea.

Abraçades i petonets per a tothom!
Maijo Ginovart ha dit…
Hola Joan,
M'agraden les reflexions que fas i, per suposat, aquest vídeo que m'ha arribat i impactat pel seu realisme.
Celebro que estiguis bé i que la teva absència sigui el resultat d’una nova planificació de temps.
Una abraçada.
Anònim ha dit…
Aquest vídeo és genial... El vaig veure fa prou de temps a classe i la veritat que és una mostra de la realitat. No es pot atribuir tot els mals d'aquest món a l'influència dels pares però sí que resulta un factor determinant.

Sovint oblidem que els xiquets estan ahí observant-nos, i que si ells són el nostre futur, repetiran les nostres errades.


Salut,
Effy.
Anònim ha dit…
Temps? Enamorat Joanfer?
Unknown ha dit…
no joan, mai no hem perdre consciència... ;-)
joanfer ha dit…
Maijo. Celebro que t'agradin les reflexions que hi poso. D'això es tracta, de compartir tot allò que em ronda pel cap.
Sí, em sento bastant millor (per fi!), ara només cal això... una nova i bona planificació de temps... Una abraçada per tu! ;)

Effy. Però és tan difícil sovint assumir això que dius. Els nens i nenes necessiten inevitablement models a qui seguir. I no només els troben a casa, sinó també a l'escola, al carrer, per la televisió. Em temo molt que hi ha coses que no les estem fent gaire bé els adults. Caldria reflexionar em sembla a mi... Salut! ;)

Anònim. Qui ha parlat d'enamorament?

Albert. Estem obligats a no perdre-la... ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat