Reservat
El dissabte passat quedo amb un amic per veure el partit del Barça. Quedem aproximadament sobre dos quarts de vuit, amb temps per agafar taula al bar on havíem decidit anar i així evitar que ens quedéssim sense. Tots dos som molt puntuals i pensem que no tindrem problemes en poder tenir un bon lloc.
Quan entrem al bar la nostra sorpresa és majúscula. No hi havia ningú; només el cambrer que estar netejant uns plats darrere la barra i que, molt amablement, ens acull amb un "buenas tardes!". Mentre anem caminant per agafar la millor taula ens adonem que totes, absolutament totes, tenen una placa d'alumini on posa "reservado". Nosaltres dos ens mirem... mirem les taules... ens tornem a mirar... i, finalment, mirem el cambrer. A mi, en un atac de lucidesa, li pregunto si és que estan totes reservades i si no és possible que ens poguem seure. El cambrer, abans de fer una esperpèntica rialla que encara no acabo d'entendre, ens respon que estan totes reservades, però que nosaltres ens podem seure sense cap problema. Llavors ens explica que les reserves de les taules és una reserva "antimoros", perquè clar, els "moros" venen, demanen un consumició cadascú i, mentre veuen el partit, es passen tota la tarda allà sense prendre res més.
Vaig preferir no entrar en discusions, doncs venia a passar una bona estona i prou. Així que vam demanar la nostra consumició (una coca-cola i una tònica), vam veure el partit, vam passar una bona tarda i vam marxar. El cambrer, content perquè havia guanyat el Barça, es va acomiadar de nosaltres desitjant-nos un "hasta pronto, amigos!"
El cas és que no sé si la propera vegada que hi vagi, a part d'un "reservado antimoros", trobarem un reservado "anticatalans d'una única consumició"...
Comentaris
Salutacions.
Una abraçada
un peto
No sé, no vull semblar racista, crec que la sol·lució del cambrer és bastant lamentable, però no ens limitem a creure que és un racista i punt. Res, em sabria greu que algú em mal interpretés.
I l'home aquest es gitarà per les nits tan pagat de sí mateix i de les bones idees que té...què li vaja bé i que no es veja mai en la tesitura de tindre que renegar del que fa...al fi i al cap tots sabem l'amargor que deixen les paraules i els actes que ens tenim que tragar...encara que, torres més altes han caigut.
B7s!
Per cert, encara estic flipant amb els quatre gols del Messi. Fer-ne tres ja és massa i té nom. Ara hauran d'inventar-se el nom per a la proesa de fer quatre gols en un mateix partit.
El problema rau quan la persona creu que la seua raça és superior. Açò sí que és difícil de superar.
I com a anècdota, podré dir que cada dissabte que surt amb els amics, no prenc res als pubs del poble. I mira, no sóc musulmana precisament :)
O bé, com també comenten altra gent, potser a tingut alguna mala experiència i hi ha alguna altra motivació que desconeixem.
Penso que a tots ens aniria bé viure una temporada fora del nostre país, sentir-nos estrangers, foranis, extranys i lluny de tot el què ens és quotidià...
Ens caurien molts tels dels ulls i ens fariem més Humans, amb majúscules.
Petons!
Un petó per a tu :)
ja saps hi ha D'ALTRES, molts baretos on pots engrescar-te amb el Barça!
salut
Joan. Era el que volia. El que explico parla per sí sol. I et dic el mateix que a la Clídice, de vegades va bé desfogar-se una mica i dir un el que realment pensa... ;)
Salutacions!
Eau. Tens tota la raó del món; és així de trist. Segurament hauré de tornar per qüestions de compromís, però afotunadament serà molt de tant en tant. El bar està a sis-cents quilòmetres d'on visc! ;)
Una altra abraçada per tu!
Lucia. Et dic el mateix que a la Eau. Si torno és perquè d'alguna manera tindré un compromís. És justament on estiuejo i baixo de tant en tant i, de vegades, és punt de trobada. Però gent com aquesta trobarem a sis-cents quilómetres i a cent metres, t'ho ben asseguro.
Un petonet! ;)
Tirai. I tant que pots dir! Només faltaria!
És cert que els costums són, en certa manera, diferents als nostres. Però jo ho veig d'una altra manera. Jo penso que els espais públics estan destinats al domini públic. Per tant, ells, a la seva forma, estan fent ús d'aquest espai públic. En el barri on jo vaig néixer, la gent que hi anava al parc quan jo era petit, i que es passaven hores, ja ha deixat d'anar perquè l'han "ocupat els moros". Però és que els "moros" no fan res diferent del que feien abans els que han deixat d'anar. I penso que en aquest cas passa exactament igual. Ells no fan res diferent del que jo vaig fer aquella tarda. Per què a mi sí i a ells no?
Per cert, ni molt menys em sembla una actitud racista. Penso que aquest terme va infinitament més enllà del que tu estàs explicant.
Gràcies pel teu comentari... ;)
Carme. Molt, no pots imaginar-te, per com sóc jo, lo violent que em vaig arribar a sentir en aquell moment...
Elvira. Estic d'acord amb el que penses. També val a dir que el cambrer, en aquest cas, era un "mandao". Les ordres venien de l'amo del bar. En qualsevol cas, i per la forma com es justificava, i que no he volgut explicar, el fet que vinguessis i no consumeixin prou era l'excusa per limitar la seva entrada.
Xica. És el que ens trobem, malauradament. Tant de bo algun dia hagi de rectificar aquesta actitud tan irracional i veure a les persones pel que són i no pel color de la seva pell...
Besets! ;)
Fada. Costa de creure però desgraciadament és ben cert...
Quant a lo de Messi, què vols que et digui... Si és que quan fa un gol, com diria en Puyal, sempre vols méss-i-méss-i-méss-i... I que vagin inventant noms, que a aquest pas ens farem un fart! ;)
Effy. Efectivament, ho expliques molt bé. Davant l'actitud prepotent del "mira què he estat capaç de fer" existeix prejudicis, pors i ignorància. I aquest només és un dels molts mites urbans que corren pels pobles i ciutats. A què heu sentit alguna vegada que als "moros" l'ajuntament els hi regala cotxets pels nadons; o que els hi paguen per la patilla el menjador del nen; o que no paguen impostos durant cinc anys quan obren un negoci... En fi, no acabaria!
Bona l'anècdota! ;)
Petons!
Cris. És cert el que expliques. Però haver de marxar del teu país, i passar pel que passen alguns, per adonar-te d'aquestes coses ha de ser tan trist...
Petons! ;)
Xexu. Doncs mira, la diferència que hi ha entre el bar que tu expliques i on vaig anar jo, és que allà no esperen gent per veure el futbol. De fet, vam estar gairebé sols fins que va arribar l'hora de sopar a partir de les nou. I tota la gent venia a sopar, no a veure expressament el partit.
Garbi. Doncs com seguixi tenint la gentada que té sempre als dinars i als sopars (tots autòctons, clar) penso que li farà falta...
Cris. Sí, ho recordo perfectament. Era a Mallorca. Aquesta foto em fa recordar la pel·lícula "La vida és bella". Hi havia una escena en la que sortia un rètol d'una botiga que posava "Prohïbida l'entrada a gossos i jueus". Aquests déuen haver vist també aquesta pel·lícula per agafar idees...
Un petó! ;)
Joan. Afortunadament! Si tots els bars fossin igual, acabaríem veient el Barça a casa... i pagant!
Salut! ;)
Petons :)
La pregunta que em faig és seria antimoros si aquests s'hi gastessin molta pasta? Llavors segurament no hi hauria problema, potser seria anti-els pobres de turno.
jo personalment ho trobo de molt mal gust.
Salutacions! :)
Petons!! ;)
Nits. Penso que has donat en el clau. Els prejudicis s'acaben quan hi ha diners pel mig. Així, d'aquesta manera, deixen de ser un pobres "moros" amb molta geta, per ser un bons clients que, a més, són "àrabs"...
Un petonet! ;)
Lídia. Molt trist. No sé si serà família o no del "Torrente", però veïns, mínim! ;P
De vegades més val riure per no posar-se a plorar. La llàstima és que ens hauríem de passar el dia rient per cada cosa com aquesta que pugui fer-nos plorar. Tant de bo puguessim valorar molt més aquests astres que podem contemplar cada dia i que, sovint, no mostrem atenció, enlloc de sorprendre's per aquests forats negres que dius... Bonica metàfora la teva, si senyor! ;)
Un petó!
P.D. Per cert, en relació a l'últim post teu que vaig comentar, he llegit que també ets filla d'una jaenesa. Doncs ja en som dos! ;)