Ull per ull...

"Ull per ull i el món quedarà cec." 
(Mahatma Gandi)


Comentaris

Garbí24 ha dit…
Doncs deixem de ull per ull que millor que ens hi veiem, encara que siguin de tots colors
6 de març del 2010, a les 19:20
Nikkita ha dit…
Hola Joanfer!, cómo me gustan las frases que pones con las fotos con las que las acompañas. Si todos hacemos "ojo por ojo", acabamos todos ciegos, y probablemente sordos y mudos....
Bon cap de setmana.
Petons ;)
6 de març del 2010, a les 22:31
Sergi ha dit…
Doncs no li mancava raó. La venjança no té per què ser un plat agradable.
7 de març del 2010, a les 4:07
Frannia ha dit…
Idò jo darrerament m'hi moc un poc per aquesta pràctica, però no per vengança, només quan veig que cap altra comportament es reb com cal. Sovint l'altre només pot posar-se dins la teva pell si li fas experimentar el que ell ha provocat als altres. No sé, tot són maneres i moments...
7 de març del 2010, a les 9:14
Carme Rosanas ha dit…
A mi mai no m'ha agradat la venjança, per sort, ni diria que m'ha temptat mai. Em sembla genial la frase!
7 de març del 2010, a les 20:18
joanfer ha dit…
Garbi. Veure la vida de colors, encara que no ens agradin, però veure-la... ;)

Nikkita. Me alegro que te gusten! Cada vez tiene menos sentido el ojo por ojo. Que tire la primera piedra el que esté libre de "pecado" ;)
Bona setmana i molts petons! ;D

Xexu. No és un plat agradable i penso que tampoc soluciones absolutament res... ;)

Frannia. Mentre no sigui una qüestió de venjança... ;P
Sóc dels que pensa que mai pots posar-te a la pell de l'altre, doncs percebim i experimentem cadascú de nosaltres de forma diferent. Si és cert, però, que rebre una bona lliçó, mai està de més. Però vist precisament així, com a lliçó... ;)

Carme. Jo no he tingut mai aquest tipus de sentiment tampoc. Sóc d'aquells que pensa que no hi ha millor despreci que no fer el mínim apreci... ;)
8 de març del 2010, a les 17:26
Ada ha dit…
Una altra gran frase!
8 de març del 2010, a les 21:14
joanfer ha dit…
Moltes gràcies, Ada! ;)
8 de març del 2010, a les 21:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació