Silencis
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Bon cap de setmana. Molts pentons ben forts :)
Diuen que som 'esclaus de les nostres paraules i senyors dels nostres silencis'
L'eloqüència dels silencis a vegades és molt més significativa que moltes paraules, però hi ha qui tem al silenci perquè es troba amb si mateix...
Gràcies per fer-nos reflexionar sempre Joanfer!
Una abraçada
com era? ah si... sigues amo dels teus silencis o acabaràs sent esclau de les teves paraules...o potser sigues amo dels teus mots o acabaràs sent esclau dels teus silencis?
Quants cop hauré escoltat aquesta cançó i sempre em va atrapar aquesta frase que tu has escollit avui. Bona tria :)
Aquí va:
"Vuela al viento espuma del mar,
vuela al viento y vuelvelo a volar.
Mezcla el mundo, ruge mistral,
mezcla el mundo y mezclanos con él.
Ahórrate esas palabras de amor
que nadie va a comprender,
ni tan sólo yo.
Si lo que vas a decir
no es más bello que el silencio,
no lo vayas a decir.
Que hable el mundo y calle el hombre,
calle el hombre y vuelvase a callar:
Mezcla el mundo, ruge mistral;
mezcla el mundo y mezclanos con él.
Ruge mistral, vuélvenos locos de atar
y con tu antiguo furor
llévate a aquel que ose hablar.
Mientras todos duerman te amaré.
Cuando todos hablen huiré.
Lejos, muy lejos, en silencio.
Lejos, muy lejos, en silencio.
Cuando el bosque te hable te hablaré;
cuando el mar te tenga te tendré.
Murmullo de una oración
minúscula y dulce;
murmullo de tu respiración
al despertar.
Ruge mistral, medio dios;
llevaté el mundo de aquí,
peina la espuma del mar
y llévanos muy lejos, muy lejos"
De vegades és dificil saber quan toca callar i quan posar paraules. En la meva vida sempre he necessitat molt de les dues coses.
Una abraçada i ja he signat al Manifest. Força!!!!
Una abraçada
no és habitual, però s'agrairia moltíssim que fos aixi :D
Un petonas, i bon diumenge
La imatge i la musica m'encanten, molt adients.
Sacis paraules, i preciosa imatge
Gaia. I l'hem de gaudir, també. Trobem al dia pocs moments per buscar aquest silenci... ;)
Xexu. Em sento molt identificat amb tu. Sobretot aquells moments en el que estàs gaudint del silenci, dels teus pensaments... i algú va i salta dient: "en què penses?", "et passa alguna cosa"?... buff, quin "tallarotllos"! ;)
Nikkita. A veces creo que no somos del todo conscientes que el silencio puede comunicarnos tambén muchísimas cosas. Pero parece que si las cosas no se expresan con palabras, no valen.
Bon inici de setmana per a tu. Molts petonets! ;)
Albert. Aquests haurien de ser autèntics esclaus de les seves paraules. Però, malauradament, no paguen els suficient després de les seves demagògies i les seves mentides.
Cris. Mira, encara no havia llegit el teu comentari, i veig que, sense voler, he posat el mateix concepte que tu en el comentari a l'Albert sobre el "ser esclau de les paraules". I tens tota la raó. I, a part dels polítics, se m'ocorreix molta més gent... A mi m'agrada molt sentir i llegir segons quins discursos dels polítics. I no només els escolto o llegeixo, sinó que gaudeixo analitzant-los. Et sorprendries la quantitat de paràgrafs buïts i sense sentit que prometen i promenten. Si poguessin trobar aquest silenci per retrobar-se a si mateixos, estic segur que molts s'espantarien!
Gràcies sempre a tu. Un petonet! ;)
Elvira. Més val un silenci sincer que un mal discurs, això sempre.
Jo la coneixia com a "l'home és amo dels seus pensaments i esclau de les seves paraules", i si no recordo malament, era de Freud. I quanta raó tenia... ;)
Ada. Això és el que pretén, que ens faci pensar a cadacun de nosaltres i que poguem treure conclusions. Moltes gràcies! Petons! ;)
Nits. No sabia que erem de la mateixa quinta! O sigui, que tens vint-i-cinc anys com jo, no?? ;P
La cançó la coneixia, però com que no he estat molt seguidor d'ells, no m'havia fixat mai. La lletra és realment preciosa.
Si, moltes vegades és difícil saber quan toca o no callar. I penso que ens ho seguirem trobant.
Moltes gràcies, Nits. Ets la millor! ;)
Eau. Suposo que de vegades depén de la nostra consciència i de les nostres intencions. No sempre encertarem. I què vols que et digui. Som humans i també tenim dret a equivocar-nos. D'això també s'aprén... ;)
Petons!
Lucia. Doncs sí. De vegades els nostres impulsos i també els dels altres (sobretot... ;P) fan que les paraules sortin soles...;P
Motíssimes gràcies.
Un petonet i bona setmana! ;)
Albanta. I no només és que no sigui fàcil, sinó que sovint és tremendament difícil!!
Moltíssimes gràcies... ;)
PD: Whiskin's m'encanta! Una cançó molt bonica.
A mi també m'agrada força Whiskin's, almenys les cançons que n'he sentit d'ells, les he vista prou bones... ;)
Fada. Tens molta raó. El que passa es que sembla que necessitem contínuament les paraules per poder saber comunicar i no crec que no estem gaire educats en el silenci. Si de tant en tant, en lloc de grans paraules ens regalessin petits silencis, podríem aprendre a valorar-ho... ;)
Em quedo com a seguidora teva, un petó! ;)
Benvinguda al meu blog i gràcies per voler seguir-me. Ens llegim, doncs!
Un petonet! ;)
El silenci té cos i ànima, és flama i passió, és crit i cançó...
Salut i silenci.
onatge
Salut! ;)