Mirant el món
"Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ?
Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?"
(George Bernard Shaw)
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Bon cap de setmana.
Molts petons :)
Bon cap de setmana! Molts petons! ;D
Carme. Estic d'acord amb tu. Crec que l'ideal és trobar un equilibri. encara que, de vegades, el "per què?" és el pas previ al "per què no?"... ;)
Xexu. En la línia del que li comentava a la Carme, cada fita que ens trobem és un món i llençar-se a la piscina a la primera de canvi no sempre és gaire recomanable. En qualsevol cas, que l'esperit sigui els segons moments sí hauria d'ésser interessant actuant, sempre, amb certa prudència... ;)
Goculta. I més bona encara la teva visita. Gràcies! ;)
Elvira. Doncs endavant. Llença't! ;)
Garbi. Bé, això de provar-ho tot, jo almenys, no ho tinc tan clar... jajajaj... ;P En qualsevol cas, no deixem perdre segons què per preguntar-nos massa sovint el "per què?" sense donar després cap pas més... ;)
Frannia. Suposo que aquesta combinació és la ideal com li comentava abans a la Carme. Crec que el primer cas és, sovint, pas necessari per fer el segon... ;)
Albert. Totalment d'acord. Ara bé, no podem confondre mai la prudència amb la inseguretat a l'hora de decidir què fer en cada cas. Els extrems no sempre són aconsellables. No pots preguntar-te sempre "per què?" i prou i tampoc llençar-te a tot! ;)
Agnès. El teu anàlisi és molt bo. Analitzar les coses abans de fer res és sempre aconsellable. Però davant la indecisió, malgrat tot...
Això m'ha fet pensar en una entrevista que li van fer l'altre dia a l'Eduard Punset. Deia que davant d'aquestes situacions d'indecisions el més recomanable és fer cas sempre de la intuició. Ho haurem de provar més sovint això, doncs... ;)
I per què quan vols fer entendre que rius, no ho fas amb la riallada catalana: Ha!ha!ha! (amb les hh aspirades)?
"Algunes persones miren el món i diuen: PER QUÈ? Altres miren el món i diuen: PER QUÈ NO...?"
(George Bernard Shaw)
Diries que la frase de George Bernard Shaw és ambigua? Mirar, segons Bernard Shaw, diries que és llegir, diries que és contemplar, diries que és treballar?
A què compromet aquesta frase? Quin és el compromís?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Deu ser una defensa per no llençar-nos indiscriminadament com a lokos a tot a la vida. Però sovint fer un perquè no? i provar-ho pot portar-nos a coses noves que et sorprenen i et fan crèixer i crèixer.
Eau. Ostres, t'has canviat el nom! En qualsevol cas, també m'agrada... ;)
M'agrada aquesta actitud teva; ets de les que et deixes portar per la teva intuïció.
Moltes gràcies pel compliment... Petons! ;)
Nits. Et dóno tota la raó. Jo em sento una mica així. Em pregunto, m'ho torno a preguntar i, quan em decideixo positivament, se m'ha passat el tren. Hem d'atrevir-nos més sovint a donar aquest pas endavant... ;)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I per què no?"
(Joanfer)
Que per què no, preguntes? Doncs perquè la llengua catalana no només és la llengua pròpia i viva de Catalunya,
sinó que és també l'ànima dels catalans. I si és l'ànima dels catalans, en aquest
cas, significa que és el poble català qui acull (som nosaltres qui ens obrim i
integrem als i les Nikkita d'arreu del món i sense discriminacions)
Perquè la llengua catalana és llum i riquesa de comunicació, i no pas un tabú o un fre o una nosa.
Perquè l'ànima d'una nació com la catalana no depèn de tu o de mi, sinó que de nosaltres.
Perquè no es tracta de parlar només amb la boca, o d'escriure només amb els dits, o d'escoltar només amb la ment, sinó que de donar-se amb tot el cor, amb tota l'anima i
amb totes les forces!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
(Anònima)
Quina és la definició exacte d'ànima? On està i per a què serveix? I què te a veure amb la llengua o no d'un país determinat?
"Perquè la llengua catalana és llum i riquesa de comunicació, i no pas un tabú o un fre o una nosa." (Anònima)
Quan dius que és llum a quina llum et refereixes? A la llum del sol? D'una bombeta? Potser és creus que una llengua pot il·luminar d'una manera determinada?
Realment creus que comunicar-me amb la Nikkita en castellà entens que per mi és un tabú, un fre o una nosa? Què et fa pensar això? Potser em coneixes prou com per afirmar-lo de forma categòrica?
"Perquè no es tracta de parlar només amb la boca, o d'escriure només amb els dits, o d'escoltar només amb la ment, sinó que de donar-se amb tot el cor, amb tota l'anima i amb totes les forces!"
(Anònima)
I què és el que et fa pensar exactament que no penso com tu i que no ho faig d'aquesta manera?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Quina és la definició exacte d'ànima?"
(Joanfer)
El zel de l'AMOR més misteriós! (aquell zel que no podem definir amb els sentiments ni amb la ment)
És l'orella del cor, atenta, qui et diu com és l'ànima d'immensa i per immensa misteriosa i per misteriosa infinita.
La ment intel.lectual no t'ho dirà pas (tant si ets savi com si ets ruc).
L'ànima és font d'alegria, és plenitud, és el viatge interior,
és l'alliberament de l'ogoisme, és el cultiu de tu mateix, és la bondat a l'abast...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"On està i per a què serveix?"
(Joanfer)
Està en tu (siguis savi o ruc).
Que per què serveix? Et fa SER per l'altre! Para-hi l'orella del cor i
estigues atent.. Estima-la! I et descobriràs en ella. Sabràs que no
t'és ni és cap amenaça per a tu o per a ningú. No és un negoci, ni un intercanvi interessat.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I què te a veure amb la llengua o no d'un país determinat?"
(Joanfer)
La llengua catalana no és una llengua més; és l'essència i el viatge cap a la joia de ser nosaltres mateixos per acollir els tus.
És el batec ardit d'una nació, d'un país, d'un poble, d'una terra, d'una gent...! És la parla que no et fa renegar de ser, perquè no es retira ni dimiteix de tu en cap moment.
És exigència de cant! És zel d'AMOR.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Perquè la llengua catalana és llum i riquesa de comunicació, i no pas un tabú o un fre o una nosa.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Quan dius que és llum a quina llum et refereixes? A la llum del sol? D'una bombeta?
Potser és creus que una llengua pot il·luminar d'una manera determinada?"
(Joanfer)
No és la llum d'una llinterna encesa;
perquè amb una llinterna no il.lumines els racons del cor.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Realment creus que comunicar-me amb la Nikkita en castellà entens que per mi és un tabú, un fre o una nosa? Què et fa pensar això? Potser em coneixes prou com per afirmar-lo de forma categòrica?"
(Joanfer)
Tu has escrit una resposta a la gallega i ambigua, és aquesta: "I per què no?"
I jo he concretat el per què no.
I ara et pregunto de nou: per què li respons en castellà?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Perquè no es tracta de parlar només amb la boca, o d'escriure només amb els dits, o d'escoltar només amb la ment, sinó que de donar-se amb tot el cor, amb tota l'anima i amb totes les forces!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I què és el que et fa pensar exactament que no penso com tu i que no ho faig d'aquesta manera?"
(Joanfer)
Respon-me la pregunta, si us plau: Per què li escrius en castellà al o a la Nikkita?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
El fet que li parli a la Nikkita en castellà no és res més que pel fet que la vaig conéixer en aquesta llengua. Entendràs que de la mateixa manera que amb tu em seria molt díficil parlar en una altra llengua que no sigui el català, amb ella em passa exactament igual.
I vull afegir, per acabar, que el fet que jo em dirigeixi a casa meva en castellà amb qualsevol, no implica que consideri a la que és la meva llengua ni un tabú, ni un fre i, ni molt menys, em faci nosa.
Una salutació!
i de la forma tan maca com ho has fet, et contestaré i donaré per tancat aquest tema."
(Joanfer)
Jo no responc per justícia humana, és a dir: no responc pas per donar el que hom es mereix o s'ha
guanyat. No és per l'aparença bonica d'unes paraules, ni per la tranquil.lització de la meva consciència,
que cuito a respondre. Que per què responc? Per no rebutjar ni passar de llarg simulant que no veig res, per anar més enllà de la por a fer el ridícul si no dono la talla. I quan escric por
no escric temor.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"El fet que li parli a la Nikkita en castellà no és res més que pel fet que la vaig conéixer en aquesta llengua. Entendràs que de la mateixa manera que amb tu em seria molt díficil parlar en una altra llengua que no sigui el català, amb ella em passa exactament igual."
(Joanfer)
He d'entendre, doncs, que el bloc (blog) que l'escrius en català, a un espai públic com ho és Internet, no va dirigit a les Nikkita?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I vull afegir, per acabar, que el fet que jo em dirigeixi a casa meva en castellà amb qualsevol,
no implica que consideri a la que és la meva llengua ni un tabú, ni un fre i, ni molt menys, em faci nosa."
(Joanfer)
Quan dius casa meva, a què et refereixes:
A Catalunya?
A la teva llar privada?
A la xarxa pública (Internet)?
Per altra banda dir-te que potser a tu no t'és un fre, però sí que considero que ho és pel
català: si tothom optés per la mateixa postura que tu, ara ningú
s'expressaria ja en català, perquè tots coneixem gent que s'expressa
en castellà, i per tant ens hauríem passat a aquest idioma pel simple
fet que són molts més milions que els catalans.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I què és el que et fa pensar exactament que no penso com tu i que no ho faig d'aquesta manera?"
(Joanfer)
Que no faig veure que no he vist que la Nikkita iniciava la seva opinió
amb una salutació en català, i que valoro el seu gest i el seu intent de voler
escriure'l, malgrat algú pugui pensar (per deferència a un fer-se veure) que
no li cal!.
Que no ignoro que molts castellanoparlants
que no parlen català, parlen una o més llengües estrangeres i amb cert gust
que ho fan!
Que per què no puc acollir ningú si abans no m'acullo com el què sóc:
una catalana que ha rebut el do meravellós d'estimar aquest idioma, de
treballar pel seu bé compartint-lo i fent de més!
Que perquè no renunciaré al català per cap raó mal entensa de costum!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I què és el que et fa pensar exactament que no penso com tu i que no ho faig d'aquesta manera?"
(Joanfer)
Que puc seguir estimant la llengua catalana, tota la vida (aquí o allà), perquè per a mi la victòria no la té l'acabar amb el "tema" ràpit per evitar tensions, sinó que l'estimar i sense còmodes dimisions!
I sobretot perquè la llengua catalana no m'és un problema a resoldre, sinó que un repte a assumir.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Tant t'ha molestat que hagués contestat en castellà? I si ho haguès fet en italià també t'hagués molestat? per què?
(i jo m'he posat en mig d'una discussió que no tenia per què tampoc... però en Joanfer és el meu amic i el defenc!)
(Ada)
Per detallar concretar la resposta o la pregunta.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"i per què per què?"
(Ada)
Perquè concretar és la manera més precisa d'estimar.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"A vegades no cal preguntar-se els per quès, perquè la resposta pot ser PERQUE SÍ!"
(Ada)
Si el teu "PERQUÈ SÍ" no el defineixes pot ser un perquè ho dic jo i punt. I a mi no em val.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Tant t'ha molestat que hagués contestat en castellà?"
(Ada)
La paraula és que m'entristeix. I m'entristeix que la llengua catalana, quan convè (per les raons que siguin),
es deixi de banda.
I, a tu, que t'emprenya que pregunti? I que t'emprenya, també. que respongui?
El meu llenguatge no és el dels míssils ni el dels enemics.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I si ho haguès fet en italià també t'hagués molestat? per què?"
(Ada)
La paraula és que m'entristeix. I el fet és que m'entristeix que la llengua catalana
no sigui prou i més per estimar a qui sigui i vingui d'on vingui. Perquè estimar
en català no és rebaixar-se ni rebaixar ningú.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"(i jo m'he posat en mig d'una discussió que no tenia per què tampoc...
però en Joanfer és el meu amic i el defenc!)"
(Ada)
I la llengua catalana també és la teva amiga?
I per què has de defensar en Joanfer?
Què et fa pensar que en Joanfer no és un vencedor, sinó que és un vençut?
Escolta: Jo als meus amics els estimo. I als meus enemics intento estimar-los
també. I tu, què fas amb els teus enemics?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No m'emprenya que preguntes, anònnima, només em cansa llegir el mateix que posava al comentari, perquè ho trobe un poquet repetitiu.
Ets tu qui ha dit que la llengua catalana no sigui prou per estimar i tot això, i tu qui s'ha montat tota la pirula mental que portes.
El fet que jo defenga a Joanfer no vol di ni que jo pense que ell siga un vencedor ni un vençut, no sé què té a veure.
Molt bonica la teva frase dels amics i enemics. Jo em preocupe pels meus amics, i intente fer i deixar fer als altres. Amb els meus enemics no faig res, si és que en tinc.
I amb els meus amics, sobre tot, faig l'amor.
Ara bé, també penso que les coses de vegades són més senzilles...
Ada. I tant que podies "ficar-te", com dius! Encara que et diré que, almenys per mi, no era cap discussió. Dos no es barallen si un no vol. I jo tinc claríssim que no penso barallar-me amb ningú, i molt menys per aquí.
Agraeixo de tot el cor el teu comentari per defensar-me, i estic d'acord amb tu que els amics estan per fer gestos com aquests i més... ;)
Un petonet ben fort! ;)
(Ada)
Sí, també són per a tu. I sempre espero resposta: punts de vista diferents.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"No m'emprenya que preguntes, anònnima, només em cansa
llegir el mateix que posava al comentari, perquè ho trobe un poquet repetitiu."
(Ada)
Sempre pots descansar... I a mi no em cansa llegir atentament i de bell nou,
sobretot si sóc capaç de tenir una actitud de vida i no pas de mort.
La manera que tinc de llegir seriosament és rellegint.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Ets tu qui ha dit que la llengua catalana no sigui prou per estimar i tot això, i tu qui s'ha montat tota la pirula mental que portes."
(Ada)
En canvi jo no gosaria dir que la teves respostes esdevenen "pirules mentals".
Ni menfotisme tampoc.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"El fet que jo defenga a Joanfer no vol di ni que jo pense que ell siga un vencedor ni un vençut, no sé què té a veure."
(Ada)
I per què el vols defendre, doncs?
Qui l'ataca? Qui és l'agresor?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"jo em preocupe pels meus amics, i intente fer i deixar fer als altres."
(Ada)
Jo, et sóc els altres?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Amb els meus enemics no faig res, si és que en tinc."
(Ada)
No fas res amb el teu egoisme?
No fas res amb la teva prepotència?
No fas res amb la teva intolerància?...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"I amb els meus amics, sobre tot, faig l'amor."
(Ada)
I el dia que no fas l'amor amb ells, què passa?
Aquell dia deixes de què?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Anònima. Mira."
(Joanfer)
Miro, però sobretot t'escolto.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Sincerament et dic que no em molesta que comentis els meus posts.
Però el que sí no acabo d'entendre és per què et capfiques tant
en qüestionar cada frase, cada paraula, que qualsevol persona pugui expressar aquí."
(Joanfer)
Perquè no em són indiferència i perquè no tinc por de perdre el què sóc.
Perquè no tinc cap necessitat de dictadures, atès que tot m'és exigència.
Tot em fa i em va fent, a poc a poc.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"L'opinió de cadascú és lliure."
(Joanfer)
La llibertat, amb les seves exigències,
em fa ser responsable i no només de casa meva.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Jo podré estar més o menys d'acord
en les coses que es puguin comentar, però mai no faré res
perquè no es puguin expressar."
(Joanfer)
Gràcies, per la part que em toca!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Ara bé, també penso que les coses de vegades són més senzilles...
(Joanfer)
Sóc del parer que estimar de debò és senzill, però els nostres esforços es cansen;
no són suficients, estan mancats de fal.lera i s'alimenten d'actituds superficials.
I per aquesta raó ens resulta tan complicat estimar ni que sigui la nostra llengua pròpia,
atès que desentenem d'ella .
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Entenc que no es tracta de defensar-la, sinó que d'estimar-la sense dimissions de cap mena. Talment com els pares que busquen el seu fill estimat i que s'ha perdut en el bosc: sense dimitir pas, són dempeus encara que plogui, encara que nevi...
I el seu nom és un crit i cada cop amb més fal.lera! Mai no els és rutina la cerca del seu fill estimat. I somnien en l'abraçada, una abraçada que voldrien eterna...
Perquè quan estimes de debò, no t'atures a la meitat de les teves possibilitats!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Ho sento moltíssim per citar-vos...Crec que avui he tingut una revel·lació revel·ladora (i el revel·lador que em desenrevel·le, bon desenrevel·lador serà) i he canviat d'opinió de sobte!!
Així que: "disculpen las molestias" (encara que, no sé ben bé què vol dir açò últim...)
Vint-i-cinc de març.
LLIBERTAT D'EXPRESSIó!
(Vint-i-cinc de març.
LLIBERTAT D'EXPRESSIó!)
Escrius perquè penses que tens alguna cosa a dir que
pot ser útil a algú?
O bé només escrius per pretensió?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
pot ser útil a algú?
O bé només escrius per pretensió?"
Penso que havia quedat prou clar que escric només per pretensió...
Vint-i-sis de Març
PRETENSIÓ!
pot ser útil a algú?
O bé només escrius per pretensió?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Penso que havia quedat prou clar que escric només per pretensió..."
(Vint-i-sis de Març
PRETENSIÓ!)
Només, dius? Així doncs he d'entendre que és el teu costum escriure per pretensió (escriure per escriure), oi?
Talment com és el costum del Joanfer escriure en castellà a la Nikkita. Oi?
Tens experiència de si els costums et canvien, és a dir: ets conscient del canvi?
O bé diries que el costum pot ser aquell tresor on t'hi aferres, peti qui peti, perquè et fa por de perdre
i quedar-te amb les mans buides?
I si només escrius per escriure, perquè has respost la meva pregunta?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Teniendo en cuenta que esto, como puedes leer al inicio es un BLOG PERSONAL DE FILOSOFIA, que yo leo porque me gusta mucho lo que escribe y cómo escribe Joanfer (aunque no creo que tenga que dar ninguna explicación), le comento en castellano porque no se catalán, aunque me preocupo de entender lo que escribe, y como cortesía hacia mi y porque nos hemos conocido en otra parte, él me contesta en castellano, igual que yo a mi cuñada la hablo en inglés, porque ella no sabe español, aunque entienda un poco... es cuestión de educación e interés por mantener una comunicación y una relación, tengo mucha curiosidad en saber por qué te ha molestado tanto algo, que además como en cualquier blog, si no te gusta es tan fácil como no seguirlo, y que no va contigo puesto que solo se trata de comunicación y poder disfrutar de este espacio, que te repito, es personal.
Lo único que lamento es que por escribir en castellano, le esteis llenando a Joanfer esta entrada y este espacio tan magnífico con una polémica que creo no viene a cuento, porque no me parece que sea al lugar para ello.
¿Qué te parecen el resto de entradas?, ¿y la información que postea en ellas?, porque cuando alguien dedica su tiempo a escribir en un blog, es para que le lean, y no leo últimamente comentarios relativos a las entradas del blog.
¿No te parece que es el momento de zanjar esto, que se ha convertido en dar vueltas a lo mismo, y no llenarle más los comentarios con temas ajenos a la temática del blog?
Las preguntas que te hago no son para que respondas, pues no voy a entrar más en esto, si no para que las pienses.
Que paséis un fantástico fin de semana.
Un cordial saludo.
Onze de setembre blablabla: He contestat perquè, com bé has dit, tu havies fet una pregunta i les preguntes són per respondre.
Ara bé, si era una pregunta retòrica, haver-ho deixat clar.
Però tranquil·la, a partir d'ara ja sé que he de prendre'm com a retòriques totes les teves preguntes, per tant, no em molestaré en contestar-te les que has fet ara.
Et deixo a soles amb el teu monòleg que t'encanta.
Vint-i-sis de Març
PRETENSIÓ!
Anònima. Quan he vist el primer missatge d'ahïr al vespre, he vist una "llum" per tancar un tema que no ens porta enlloc. Tot i que segueixo veient aquesta "llum" (i jo ja m'entenc), encara que no sigui la que jo em pensava, sí penso igualment que la discussió que s'està creant ha d'acabar aquí.
Jo podré estar aguantant carros i carretes fins que jo vulgui, però en el moment que per les formes, pel contingut o per les raons que siguin, comencen a molestar a la gent que m'envolta, per aquí sí que no passo.
És per això que et demano no seguir més amb aquesta dinàmica i tancar aquest tema definitivamet. Jo, per la meva part, no faré més comentaris al respecte.
Nikkita. Gracias por tu intervención y me sabe muy mal todo esto. Confío que todo esto haya llegado a su fin. Lo demás, ya nos lo hemos dicho... :)
Molts petons!
Anònima (la de la "llum"... ;P). Gràcies a tu també per la visita. Espero que volguis seguir passant per aquí, malgrat tot.
Un petonet! ;)
I a TOTHOM bon cap de setmana!! I, sobretot, sigueu bones...
...o no! ;P
I no sé PER QUÉ? O PER QUÉ NO???
Una abraçada Joanfer...
Una forta abraçada! ;)