8 de març

8 de març, Dia Internacional de la dona treballadora.

Molts són els referents històrics que inspiren aquesta diada. La idea de tenir un dia de la dona treballadora, va sorgir a finals del s. XIX, rememorant llavors la "vaga sexual" realitzada per Lisístrata a l'antiga Grècia ,per tal d'aturar al guerra, així com també la lluita de les dones parisines en plena Revolució Francesa, quan caminaven cridant la "llibertat, igualtat i fraternitat" també per a elles, alhora que reclamen el sufragi universal.

Però el fet històric més conegut per tots i totes ha estat la vaga que va tenir lloc el 25 de març de 1911 (algunes fonts mantenen que aquest fet es va originar el 8 de març), en el que més d'un centenar de dones treballadores van morir cremades a la fàbrica tèxtil "Cotton" de Nova York, quan les van tancar per protestar per les ínfimes condicions de treball i pel baix salari que rebien. Aquest mateix dia 25, i a la mateixa ciutat, també van morir 142 dones (la gran majoria joves) a l'empresa Triangle Shirtwaist Company. 

La celebració d'aquest dia, a principis del segle XX, tenia diferents dates de celebració en funció de cada país. Fins que el 8 de març de 1917, quan les dones dels soldats russos (que ja havien mort més de dos milions a la I Guerra Mundial) van sortir al carrer per demanar "pau i pa" fent caure, inclús, al seu propi Zar del poder dies després. Anys més tard, el "8 de març. Dia de la dona treballadora" va ser reconeguda per la ONU al 1977.

En ple segle XXI, quan suposadament la humanitat ha avançat i evolucionat tant, dir que encara sigui necessari reivindicar aquesta diada resulta molt trist. La futura desaparició d'un celebració com aquesta implicaria que s'han assolit els objectius d'igualtat entre l'home i la dona i, per tant, que aquesta diada ja no tindria cap mena de sentit. I cap això hem de d'anar tots i totes. S'ha avançat molt, però encara queda molt per fer.

"No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar 
a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf) 

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Interessant joanfer que hagis escrit la història de la diada ....lamentablement tal com encara estan les coses em sembla que tenim diada 8 de març per alguns anys encara..
8 de març del 2010, a les 0:13
Sergi ha dit…
La meva mare sempre m'ho havia dit, que hi hagi un dia a l'any per commemorar això és mal senyal, és la prova de que la situació és fotuda. Motius per recordar-ho no en falten, però tant de bo aviat puguem deixar de celebrar aquest dia, perquè no tingui cap sentit fer-ho.
8 de març del 2010, a les 0:19
Garbí24 ha dit…
Algun dia això s'acabarà i tots serem iguals.....
8 de març del 2010, a les 8:41
Gemma ha dit…
Que arribi aquest dia, garbi24! Ja seria hora!
8 de març del 2010, a les 15:39
joanfer ha dit…
Malauradament, encara ha de canviar molt les coses perquè aquests tipus de conmemoracions deixin de tenir sentit. I no només en l'àmbit de la dona, sinó també amb altres sectors com la homosexualitat, la immigració,... Queda molt per fer!
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris... ;)
8 de març del 2010, a les 19:45
Carme Rosanas ha dit…
Gràcies per aquest post, queda feina i anar-la recordant ja és fer-la d'alguna manera. Una abraçada de persona a persona...
8 de març del 2010, a les 20:06
Ada ha dit…
Si, no cal oblidar aquests fets, gràcies per recordar-los JoanFer.
Bonica cita la que has escollit!
8 de març del 2010, a les 21:13
joanfer ha dit…
Carme. Mentre estiguin les coses com estan, què mínim que anar recordant i lluitar cada dia per superar les diferències.
Una altra abraçada de persona a persona per tu... ;)

Ada. És impossible oblidar-les i no cal fer-ho mai!
Moltes gràcies! ;)
8 de març del 2010, a les 21:34
Nikkita ha dit…
Hola Joanfer, me ha resultado muy interesante la entrada con la explicación sobre este día, aunque yo soy del grupo de "ovejas negras" que no está de acuerdo con celebrar los "dias de...". Si celebramos los avances, hemos de celebrarlos todos....
La frase final es magnífica.
Petons! :)
8 de març del 2010, a les 22:37
joanfer ha dit…
Nikkita! No creo, ni muchísimo menos, que por ello seas una "oveja negra". Tu punto de vista es tan respetable como el de los demás. Todo y que se tenga un punto de vista distinto, el objectivo siempre es el mismo; y eso es lo que realmente importa... ;)
Un petonet! ;D
9 de març del 2010, a les 16:52
Cris (V/N) ha dit…
I dent per dent.... i no podrem queixalar res més.... així ens va.... un post clar i concís, m'ha encantat :)

I el del nostre Admiradíssim Rubianes (en Pepe) també, ais, s'el troba a faltar, eh?

Petons JoanFer :)
10 de març del 2010, a les 11:03
joanfer ha dit…
Doncs sí, Cris. Així ens va. I així que ens anirà sinó canviem el "xip".
I del Rubianes, què t'haig de dir que no haguem comentar ja. Se'l troba massa a faltar. T'imagines el que hagués explicat de la nevada si l'hagués enxampat? jajaja...
Un petonet! ;)
10 de març del 2010, a les 18:17
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació