A cau d'orella...

  "La vida no és esperar a que passi la tempesta,  sinó aprendre a ballar sota la pluja"

"La felicitat humana no s'assoleix amb grans cops de sort que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies." (Benjamin Franklin)

Feia setmanes que m'havien ofert per impartir aquest curs. No ho tenia clar perquè no ha estat la primera vegada que l'he realitzat i, realment, les energies dipositades i les dificultats trobades en ell van ser enormes ja en el seu moment. Tot i això, he decidit finalment donar un pas endavant i tornar a fer-ho. És per això que animo a tots els homes a fer aquest curs prometent que no sortiran decebuts. Per a més informació, ja teniu el meu correu. Curs: HOME I FILOSOFIA PRÀCTICA Primera sessió "Com omplir els glaçons de gel del congelador pas a pas" , amb presentació de diapositives.  Durada: Durant quatre setmanes, tots els dilluns i dimecres durant de 19h.  a 21h. Segona sessió "El rotllo de paper higiènic: es canvia sol?" . Discussió de Taula Rodona.  Durada: Durant dues setmanes, tots els dissabtes de 12h. a 14h.  Tercera sessió "És possible pixar usant la tècnica d'aixecament de la tapa esquivant el terra, parets i banyeres properes?...

    " No hi ha pitjor nostàlgia que enyorar el que mai va succeïr "   (Joaquín Sabina)

No havia pogut començar millor el dia. M'agradaria explicar que prenia un cafè, però el que realment feia era prendre un Cacaolat calent (el cafè me l'ha tret la metgessa fa mesos), mentre començava a fullejar les notícies nacionals (les d'aquí i no les d'allà...). I no podia ser! La notícia que tant de temps estava esperant per fi havia arribat: "Ernest Maragall presenta la seva dimissió [...]".  No podia continuar llegint de l'emoció. Em cremo amb el Cacaolat i començo a ennuegar-me. Part de la beguda se'm cau a sobre però miraculosament ni em frega. No importa. Val la pena. No hi ha res que pugui tacar -mai millor dit- aquest moment de glòria. El nostre "estimat" Conseller, tan poc donat a les decisions consensuades i al diàleg, i molt donat al "ordeno y mando" que per això sóc Conseller, queda fora del mapa polític i, en conseqüència, de la Conselleria d'educació. Serà veritat que al final Déu existeix? Ara sí. Ara podrem ...

Pels que ens agrada el futbol amb moderació, ara que tindrem futbol cada dia (per pal·liar la crisi, diuen; déu ser la d'uns quants) i, així, convertir-lo, com diria Karl Marx , en "l'opi del poble" contemporani, faig una crida a prendre aquesta iniciativa amb certa "filosofia"...

" Sempre que ensenyis , ensenya a la vegada a dubtar d'allò que ensenyes" (Ortega y Gasset)

"Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un conte"... Així començà, tot just fa un any, el primer post d'aquest bloc. Tant aquest, com els dos següents, van ser escrits amb anterioritat i només reposaven en uns tímids esborranys arxivats en un calaix desastre. Però és justament un dia com avui, un 8 de febrer, que vaig decidir que els meus tres escrits, amb la seva data original de redacció, veiessin la llum del dia juntament amb l'article que vaig escriure entre aquell mateix dia i el següent: "Viure sense viure". En un primer moment, recordo que la meva intenció era fer un bloc exclusivament de Filosofia, d'aquí el nom de "Filosofia avui", però que pogués participar tothom amb els seus comentaris. Amb el temps he anat pensant altres noms per aquest lloc, doncs ha anat evolucionant en un bloc amb una mica de tot: reflexions, emocions, sentiments, crítica... però encara no he acabat de trobar un que em faci pro...

M'agrada aquest lema. Ja l'havia vist en altres poblacions del país però, fins ara, no m'havia aturat a analitzar-lo. Mataró decideix. És molt diferent dir-ho així, que dir "Mataró vol decidir". D'aquesta forma no hem de demanar permís a ningú. Nosaltres decidim què volem fer i què volem ser, li pesi a qui li pesi.  Ha arribat també, doncs, el moment que Mataró decideixi. Gairebé tres-centes persones vam assitir ahir a la presentació de la plataforma mataronina, que neix des de la mateixa ciutadania popular, i que s'encarregarà de tirar endavant la preparació de la futura consulta per la independència. L'acte va ser curt, ràpid. Però potser no calia més. No és moment de discursos grandiloqüents i sí de posar-se a treballar. Perquè, ara sí... Mataró decideix!