Una centèsima de segon
Aquesta vegada voldria donar les gràcies a l'Adrià Romero, alumne de l'escola, per haver-me passat aquest vídeo.
Segurament ell, com jo, s'ha estremit veient aquestes imatges. Ràbia, impotència, desolació i, sobretot, rebuig són alguns dels sentiments que produeix veure-ho. Perquè, malgrat la ficció, sabem que això està passant en moltes parts del món.
Quan la desgràcia, la mort d'uns és el reconeixement i l'èxit d'uns altres, estem realment preparats per suportar-ho i acceptar-ho?
Comentaris
Felicitats pel blog.
Joan Contreras
Per coses com aquestes tan impactants, però també per altres que potser no ho són tant, sembla haver una certa apatia social per les injústicies que veiem i vivim dia a dia.
Segur que en podem fer més coses, però n'hem de ser plenament conscients. Perquè, com diria en Martí i Pol (i també en Guardiola, clar! ;P): "Tot està per fer, i tot és possible".
Gràcies pel teu tafaneig... ;)