Imagining Spain

"Quan Orfeu va portar la seva dona de retorn al món des de l'infern, li van advertir que no girés la mirada enrere per mirar-la, passés el que passés. Però al final, no va poder resistir escoltar la seva veu cridant-li; es va tornar i la va perdre per a sempre.

Quan en 1983 va caure la dictadura militar, aquí a Argentina, ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Sí, va haver injustícies. Sí, es van cometre errors. Però si miràvem enrere, el dolor no cessaria; les ferides mai cicatritzarien. Els generals ja havien canviat el significat de la paraula "desaparèixer". Per a ells, les coses desapareixien, les persones desapareixien. Però ells parlaven de fer desaparèixer persones; de fer desaparèixer als seus enemics. Havien canviat el llenguatge i ara volien fer desaparèixer el passat. Ens van dir que mai havíem de mirar enrere.

Però cal mirar enrere. Tenim el deure sagrat de mirar enrere."

Imagining Argentina, 2003

No és la primera vegada que veig aquesta pel·lícula. Tampoc ho és el fet que acabi amb un nus a l'estómac per les barbaritats que es van cometre durant la dictadura de Videla. Però una de les conclusions que puc treure és que, realment, no ens hem d'anar a l'Argentina per poder sentir alguna cosa semblant com la que acabem de llegir. Només cal substituir determinades paraules del text i trobarem sorprenents similituds amb els discursos d'alguns personatges rellevants de la política actual de l'estat. Podríem estar parlant, doncs, d'Imagining Spain.

Comentaris

Unknown ha dit…
Voldria desar una reflexió envers la sentencia de La Bruyère. Trobo que es molt pròpia de la seva època. Classista a mes no poder. I sóc del parer que no encaixa per enlloc, amb el que ens diu l'article. Trobo.
De fet, la interpret-ho, radicalment contraria a ell.
En ella, ens diu , trobo, que ser pobre, es sinònim d'inclinació a la criminalitat. Busca un pobre, i trobaràs un criminal en potència. Els criminals tenen manca d'esperit ?. Tenen manca d'esperit els pobres dons ?. Es la pobresa. també, un subproducte d'aquesta ?. Tot plegat, un enraonament, molt adient per l'aristocràcia de l'època.
Unknown ha dit…
Bé, ara que he desat el primer comentari, es que s'ha actualitzat la pàgina i he pogut veure que la sentencia d'En, Delabruyère, ha a paregut a la pàgina de forma totalment aleatòria. Un cop mes, Murphy, fent de les seves.
Tot i així, ...queda dit. L'home devia ser un "superclase".
joanfer ha dit…
Hola Lope.
Primer de tot, agraïr-te que hagis volgut deixar el teu comentari.
La veritat és que portava estona (i estona vol dir molta estona... ;P) intentant endevinar què tenia a veure el teu comentari amb l'article... Fins que m'ha sortit a l'aleació de cites la famosa dita de La Bruyère!! LLavors ho he entés tot. I sí, realment poc té a veure amb l'article. Almenys hem pogut riure una estona, que sempre és positiu, no?
Una forta salutació i espero que tornis a entrar al bloc.

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat