diumenge, 1 de març de 2015

La fugida


Avui fa sis anys clavats que vas marxar i molts et trobem a faltar com el primer dia. Què bé ens aniria que estiguessis aquí amb la que encara està caient!

I ja veus les coincidències (de les que no són agradables de recordar): abans d'ahir ens deixa la Rosa Novell; avui, en Jordi Tardà. I demà... demà en farà anys en Puig Antich. No sé com us ho feu, però el bons sempre acabeu plegant abans d'hora.

Pepe, allà on siguis, sigui amb la companyia de tots aquests o no, fes-nos una picadeta d'ull de tant en tant, apa maco... Ah, i per venir a buscar-nos, ja saps... de pressa, no en tinguis pas! No fotem...


La fugida

"Voldria fugir a un món llunyà
desfilant el cel,
travessant paisatges
de llums blanques i sense aire,
afirmant-me en el més elevat del silenci
amb candela de llàgrimes deserta
vessades en la plana d'un arrugat paper buit.

Voldria amagar-me 
en la nit bressolada dels teus ulls
rient entre cossos dibuixats
en el palmell de la mà
que gesta l'harmonia.

Voldria fugir amb tu
i la teva vida immensa,
i amb tu distendre'm
en la llibertat que dóna ànima al matí
que, amb tu, em fa lliure i viu..."

Versió traduïda del poema "La huida" de Pepe Rubianes

5 comentaris:

patidecontes ha dit...

Hi ha persones que al recordar-les ens provoquen un somriure. El gran Rubianes és una d'elles.

fanal blau ha dit...

Com enyorem el Pepe...i com enyorarem també molts dels que ens van deixant aquests dies.
És veritat, el gran Rubianes!
Una abraçada, Joan!

Joan fer ha dit...

Patidecontes. Totalment d'acord amb tu! Va ser únic!

Fanal. Massa gent; massa bons. Molts encara ens feien molta falta. Una abraçada també per a tu, fanal! :)

Elfreelang ha dit...

sembla que hagi passat menys temps o massa temps segons com es miri recordat i enyorat Rubianes , gràcies Joan per recordar-lo , a mi se'm va passar per alt

Joan fer ha dit...

Elfreelang. El temps passa molt ràpid. Massa! Era el 2009. Fixa't si han passat coses...