dijous, 10 d’octubre de 2013

Però no hi ets...


I m'apropo a tu, 
amb tendresa. 
I t'acaricio el rostre, 
els ulls,
els llavis, 
el coll i... 
I obro els ulls, 
però no hi ets...

                    Joanfer

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs s'ha de treballar perquè no només sigui un somni. Al final s'aconsegueix.

Joan fer ha dit...

Tens tota la raó, Xexu. Hi ha coses que s'han de treballar i molt!
En el meu cas, però, això tindria sentit si no fos perquè només forma part de la meva imaginació...
M'alegra veure't sempre per aquí, company! Una abraçada... ;)