dimarts, 11 d’agost de 2009

Llibertat religiosa

Fa dies que se sent parlar de la reforma de la llei de llibertat religiosa. La idea principal és convertir l'estat, que fins ara és aconfessional, en un ens de caràcter exclusivament laic a tots els efectes. D'aquesta manera es trencaria amb trenta anys de retard sobre una llei nascuda a la transició i que sembla curiós que, en ple segle XXI, no hagi estat pràcticament modificada en els últims trenta anys.

L'Església catòlica, com era d'esperar, ha reaccionat contràriament a aquesta proposta. Una vegada més es recolza en un victimisme del que ja ens té acostumat en els últims anys, fruit de la por a perdre els privilegis que encara manté, i de que altres institucions religioses assoleixin el mateix reconeixement a nivell social que ella. Tanmateix, denuncien que la llei atempta contra "la llibertat que tenen les famílies a acollir-se a l'educació que volen rebre", i que els seus símbols estan en perill en els estaments públics i socials i, més concretament, a les escoles.

Quan encara no sabem quina serà la proposta definitiva que farà el govern central, i si finalment és portarà a terme o no, em sembla dantesc que l'Església s'atreveixi a denunciar la privació d'unes llibertats -que són les seves llibertats- i que, per altra banda, pressionin per imposar a les escoles la Religió Catòlica com a matèria obligatòria -sense que d'altres confessions puguin tenir cabuda-, animin a l'objecció de consciència per l'assignatura d'Educació per la Ciutadania, i mostrin una actitud intransigent quan es promulga una llei o es manifesta una opinió que va en contra dels seus principis morals.

Penso que l'administració ho hauria de tenir clar. Cap institució religiosa ha de tenir cap privilegi envers les altres. Per tant, ha de promoure una llei que garanteixi la llibertat religiosa i de consciència i, així, aprofundir en la igualtat de totes les confessions i de totes les persones sense cap mena de distinció. Respecte a l'ensenyament, s'hauria de replantejar el fet d'oferir a les escoles públiques i concertades (no confessionals) l'assignatura de Religió. Els espais per l'adoctrinament els trobarem a les mateixes institucions, no calen les escoles. Seria molt més educatiu la creació d'una assignatura sobre cultura de totes les religions, on es pugui donar a conèixer les diferents realitats que hi ha al món, i la implantació i ampliació de la maltractada assignatura d'Ètica, on s'aprofundeix en el coneixement dels valors morals i el comportament humà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bon article i molt bona reflexió sobre Esglèsia, religió catòlica i el món de l'ensenyament. Estic completament d'acord amb tu respecte a com hauria de ser dins de les escoles aqusta hora que en comptes de religió, hauria de reconèixer l'espai per l'assignatura d'Ètica. Però l'esglèsia no vol perdre el seu poder i utilitza la dreta per tot tipus de manifestacions abogant per la llibertat dels pares en l'educació del centre educatiu. És infame!
Romy Ros o Rosa Maria Rubio